Manel Rodríguez-Castelló

Manel Rodríguez-Castelló

(Alcoi, 1958) ha publicat els poemaris La ciutat del tràngol (1979), Premi Vicent Andrés Estellés del Premis Octubre 1978, Esbós d’un cos (1983), Premi Jordi de Sant Jordi i Premi de la Crítica del País Valencià 1983, De foc i danses (1987), Premi Roís de Corella Ciutat de València 1986, l’acròbata dels ponts (1989), Erosions (1994), Ambaixada de Benialí (2000), Música del sentit (antologia, 2002), Humus (2003), Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot 2001, Lletra per a un àlbum (2005), Premi Maria-Mercè Marçal 2005, Estranyament (2013), Premi Ausiàs March de Gandia 2013 i Passatge (2022); els reculls de columnes Els dies contats (2002), Premi Assaig Ciuitat de Vila-real 2001, La pedra i el marge (2007) i La pedra i el marge (selecció 2000/2010) (2012); l'adaptació teatral de rondalles d’Enric Valor Això diu que era (1994) i l’antologia d’Ausiàs March 35 poemes d’amor (1998). Amb el col·lectiu d'escriptors alcoians Salomó Dori ha publicat el volum de relats La vida sexual de Fernando Pessoa (1994; traducció portuguesa 2009). Ha tingut cura així mateix dels llibres de Joan Valls Poemes de la Guerra d’Espanya (2006), La cançó de Mariola (2007) i de l'antologia 100 anys, cent poemes (2017).

Farem un pensament, una col·lecció d'aforismes i columnes, ha estat publicat en 2021, així com la traducció de quatre poetes bascos Muga (2022).Poemes seus han aparegut en diverses antologies i revistes de creació. Ha treballat en nombrosos muntatges i recitals poètics. Fou fundador de la revista literària Lletres de Canvi (1980-1983), presideix l'Associació Cultural Amics de Joan Valls i Jordà que organitza el premi de poesia Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d'Alcoi (40 edicions en 2023) i és membre del PEN Club Català i l'AELC.