Entrevista a Jordi Tormo, autor de la biografia d’Isabel-Clara Simó

per Francesc Gisbert

Jordi Tormo 

Entrevistes

Jordi Tormo
Jordi Tormo

Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa es el títol de la biografia escrita per Jordi Tormo. Tormo és doctor en geografia, treballa com a tècnic de promoció econòmica i ja ha publicat altres biografies de valencians il·lustres, com ara l’Ovidi i el pintor Antoni Miró. Editada per Ara Llibres, amb pròleg de Núria Cadenes, és un treball rigorós que, a més de la veu d’Isabel, arreplega testimonis de personalitats que la van conèixer. Francesc Gisbert conversa amb Jordi Tormo per a La Veu dels Llibres.

D'on et ve l'afició pel gènere biogràfic? Abans de la biografia d'Isabel ja has publicat altres dos treballs, un dedicat al pintor Antoni Miró i l'altre a Ovidi Montllor.

En el meu cas no és tan una afició pel gènere sinó una estima pels personatges. Amb els treballs que esmentes el que he volgut és tornar-los a tots tres tot allò que m’han donat ells a mi. A Isabel, com a escriptora, periodista i amiga; a l’Ovidi, com a cantant, actor, poeta i rapsoda; i a Antoni Miró com a pintor i escultor. Quan vam presentar Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa, a Barcelona, algú em va dir que no som un país que reta homenatge als seus creadors posant en valor la seua vida i obra, publicant les seues biografies. Personalment, crec que és necessari fer-ho per mantenir vives les seues propostes.

Quina relació tenies amb Isabel?

Vaig conèixer Isabel com a lector en un primer moment. A Alcoi, com saps, sempre ha estat un mite, la nostra escriptora amb majúscules. Va ser l’any 2011 quan la vaig conèixer personalment. Jo exercia de regidor de Política Lingüística a l’Ajuntament d’Alcoi i vam posar en marxa tota una sèrie d’iniciatives per homenatjar-la, especialment la concessió del títol i distinció de Filla Predilecta i Medalla d’Or de la ciutat. Quan vaig deixar l’activitat política, la nostra relació no es va trencar. Ens vam ajudar en moltes ocasions: la vaig entrevistar per a les biografies de l’Ovidi i d’Antoni Miró, la vaig ajudar en el seu llibre Tzoé, amb algunes indicacions que em va demanar. Ella també m’ajudà a mi quan va prologar dos llibres meus, vam compartir presentacions de llibres a Alcoi i Barcelona i vam anar estretint una relació d’amistat. Fins que al maig del 2019 li vaig proposar escriure la biografia, proposta que va acceptar al mateix moment.

Quin paper creus que ha tingut Isabel per als valencians i per a la literatura en general?

Importantíssim, fonamental. No en tinc cap dubte. No es pot entendre la literatura actual sense Isabel-Clara Simó. Per molts motius. En primer lloc, perquè ha fet de pont entre generacions d’escriptors. Dels anteriors a ella, com ara Josep Pla, als actuals, entre el quals et trobes tu, Francesc. En segon lloc, perquè ha fet llegir per primera vegada en valencià a moltes generacions d’estudiants que van conèixer la seua obra els anys d’institut, i d’adults també. En tercer lloc, perquè eixes generacions la van acompanyar durant tota la seua trajectòria, llegint les seues obres al temps que es publicaven. I, per últim, perquè ha estat una persona compromesa amb les lletres i la llengua, i això ens ho ha transmès com a escriptora i com a periodista.

Si t'hagueres de quedar amb tres obres d'Isabel, quines serien?

Això és impossible. Triar-ne tres entre les setanta que va escriure és ben difícil. Si m’ho permets, triaré els tres darrers llibres, perquè van ser molt especials per a ella. En primer lloc, el poemari La mancança, perquè quan va faltar el seu marit Xavier, que va ser un colp molt fort a la seua vida, va trobar en la poesia el seu refugi. En segon lloc, Prime time. Irreverències, un llibre de relats curts, irònics com ella era, que li va servir de flotador per prendre forces en els moments difícils dels darrers anys i reviure de nou amb totes les seues forces. I en tercer lloc, la seua novel·la pòstuma El teu gust, que és una joia, el seu testament literari, com diu la seua filla Cristina, i on ella és molt present.

Ara Llibres (2021)

Què trobaran els lectors en Isabel-Clara Simó. Una veu lliure i compromesa?

Trobaran una dona polièdrica que va tenir quatre compromisos principals: les lletres, la política, la llengua i el feminisme. Trobaran el recorregut vital que comença i acaba a Alcoi, i les relacions que va mantenir al llarg d’aquest viatge amb Monserrat Roig, Salvador i Anna Maria Dalí, Joan Fuster, Ovidi Montllor... Trobaran una dona compromesa també en l’àmbit del periodisme, que va dirigir la revista Canigó i va ser una columnista excepcional. Trobaran tota la seua trajectòria literària, amb una obra que conforma el seu llegat amb setanta llibres. Trobaran material inèdit com ara més de cinquanta fotografies, correspondència amb Joan Fuster i Montserrat Roig, manuscrits... I anècdotes i vivències que he extret de les entrevistes que vaig fer, entre altres, a David Fernàndez, Pilar Aymerich, Antoni Miró, Verònica Cantó, Josep-Lluís Carod-Rovira, etc. I un pròleg magnífic de Núria Cadenes.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací