Els murals literaris de Muro podrien tindre els dies comptats

Toni Espinar 

per Laura Talens

Entrevistes

Toni Espinar
Toni Espinar

Toni Espinar és pintor, restaurador i muralista. Des que va començar a pintar murals, l'any 1988, s'ha convertit en un dels artistes valencians de major projecció i anomenada. La seua obra està marcada per la crítica social, les referències a la tradició local i popular. Combina treballs d'art sacre amb murals urbans, pintures de cavallet i de decoració de façanes (vegeu www.espinarmuralismo.com). Entre les seues obres més ambicioses, destaquen els homenatges a la literatura. Són el passeig de les «Lletres valencianes d'Alzira» i el «Passeig literari del carrer Batà de Muro». El futur d'aquest últim està en l'aire, ja que un procés participatiu obert per l'actual equip de govern de Muro (el Comtat), obri la possibilitat d'enderrocar el mur per a la construcció d'un parc. Diverses entitats culturals, com ara Acció Cultural del País Valencià o la Coordinadora pel Valencià de l'Alcoià i el Comtat s'han mobilitzat i demanen l'adhesió a dos manifestos de suport, un per a docents, i l'altre per a persones i col·lectius en general. Són moltes les veus que s'estan posicionant a favor de conservar les pintures.

Com vas decidir especialitzar-te en muralisme?

L'any 1988 van empresonar un amic meu d'Alzira, per declarar-se insubmís. Va ser aleshores quan vam començar a pintar al carrer, per motius reivindicatius i de denúncia social. Vaig pintar molts murals de tema ecologista, sobre la natura i la conservació del medi ambient, la crítica a l'especulació urbanística, a les centrals nuclears... Alguns exemples són els murals que tinc al barri del Carme de València o els d'igualtat de Gandia. En el cas de València, vaig participar en el mural de la Botja, al barri de Velluters (un mural de més de trenta-sis metres), en col·laboració amb altres artistes del grafit com ara Barbiturikills, Deih, Dyox, Julieta, Pica, Pichi&Avo, Poye, The End i Xelön i entitats del districte de Ciutat Vella i veïnat.

Has pintat a molts pobles, d'arreu del País Valencià, de l'estat i de l'estranger.

Sí. Prompte em vaig adonar que m'agradava l'art al carrer. Al principi pintava de manera col·laborativa: plantejava els dibuixos del projecte, la gent participava i jo els acabava. A poc a poc van començar a eixir feines relacionades, pintures, quadres, murals... i un treball ha dut a un altre. Aposte per traure l'art al carrer i compartir-lo amb la gent. A més de muralista, també soc restaurador de pintura mural. Tinc l'obra repartida en murs i parets de València, Alcoi, Cocentaina, Alzira, Gandia, Beniarrés... però també a Milà, Roma o Tirana. Alhora coordine el festival «Grafitea» de Xest i he pintat a Fanzara (l'Alt Millars). Fanzara és referència de l'street art al País Valencià, ja que a les façanes del poble hi ha 44 intervencions d'art urbà realitzades per vint artistes (jo un), en el que s'ha anomenat «Museu Inacabat d'Art Urbà». Un dels meus pròxims projectes és anar a Guatemala, per fer un mural de seixanta metres en una ciutat agermanada amb Alzira.

Entre les teues obres més conegudes, hi ha el «Passeig de les Lletres Valencianes» d'Alzira.

Sí. Entre el 2016 i 2018 vaig fer les pintures de les columnes de la Plaça de les Lletres Valencianes d'Alzira, amb escriptors com ara Ibn Khafaja, Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena, Joan Roís de Corella, Josep Bernat i Baldoví, Francesc Palanca i Roca, Teodor Llorente, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor, Joan Fuster, Maria Beneyto i Carmelina Sánchez Cutillas.

També ha estat notícia, no fa massa, el «Mural per la Igualtat de Gandia»...

Sí. El vaig haver de repintar, pels atacs que patiren abans del 8 M. No tan sols vaig repintar les imatges, sinó que vaig buscar unes frases emblemàtiques de cada una, perquè elles transmeten un missatge més directe. Les havíem fetes el març del 2019. Hi ha Simone de Beauvoir, María Zambrano o Violeta Parra, entre altres. És un mural situat al costat de l'IES Ausiàs March.

Fa poc s'ha llançat una crida d'ajuda per a salvar una altra de les teues obres més ambicioses, els murals literaris de Muro. Què representen les pintures del Batà per a tu?

El carrer Batà va ser un repte. Començàrem amb el mural xicotet d'Ovidi Montllor «La fera ferotge», un mural participatiu, on col·laboraren les escoles de Muro. És el més antic. Després vingué el mural del poema «Els amants» d'Estellés, al voltant de les Festes Estellés que se celebraven a Muro. Va quedar tan bonic que em van proposar: «Per què no pintes tot el mur amb els clàssics de les nostres lletres?». Em va engrescar la idea. Els vaig fer a poc a poc, en diversos anys de faena intensa. Els murals formen part de l'ànima del poble on estan pintats. Es pinten per a conviure amb la gent, per a ser un element del seu paisatge diari. En poc temps, els veïns els senten com a propis.

Els murals fan més humanes les ciutats?

I tant. Donen calidesa a l'espai, ens parlen de cultura, de tradició, d'emocions, de temes actuals... A mi m'agrada encarar-los a recuperar la cultura popular, que sovint s'oblida i combinar-la amb l'imaginari més contemporani. El Batà és una galeria única a tot el País Valencià. Vora setanta metres pintats i quinze autors amb al·legories a la seua obra, que han generat unitats didàctiques, rutes literàries, referències als llibres escolars, multitud de reportatges en premsa i televisió... A més, hi ha el projecte d'ampliar-los. Teníem previst continuar pintant a Muro, ara escriptores del segle XX. Tinc el projecte elaborat per a pintat a Mercè Rodoreda, Carmelina Sánchez-Cutillas o Isabel-Clara Simó, entre altres. Els murals del Batà, a més, són tota una reivindicació de la cultura valenciana. Ara, a més de l'amenaça de tombar el mur, si així es decideix en el procés participatiu que organitza l'ajuntament, també queda en l'aire la continuïtat del projecte.

Què penses dels interrogants que obri el procés participatiu sobre el futur dels murals?

He vist l'enquesta, he seguit les declaracions i em sembla que als responsables els importa ben poc el tema cultural. Des de fora, i és la meua opinió, fa l'efecte que volen desfer el que altres han fet. La destrucció del patrimoni és un desgavell. Això sí, sempre que se'n destrueix, hi ha una excusa. Pot ser un palau antic, unes muralles en ruïnes, un pont centenari... excuses sempre en troben. Ara diuen que s'ha de fer un parc i que el mur destorba i genera inseguretat, per si s'amaguen delinqüents darrere de nit. En realitat, destorba per falta de respecte i responsabilitat. Els murals haurien de tindre alguna classe de protecció legal, perquè mane qui mane no puguen decidir, de manera arbitrària o sospitosament justificada, que volen destruir-los o canviar-los de lloc. Lluitarem per conservar els murals. També vull deixar clar que ningú de l'equip de govern de l'Ajuntament de Muro s'ha dirigit a mi per demanar la meua opinió. No m'han preguntat què pense de tombar el mur. Ni de restaurar les pintures si es deixen on estan i s'opta per integrar el mur en el nou parc. O pintar-les de nou si finalment tomben el mur i opten per tornar a fer-les. Sols demanem respecte i consideració al treball fet.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací