Entrevista a Empar de Lanuza

 

per Francesc Gisbert

Entrevistes

Empar de Lanuza
Empar de Lanuza

Empar de Lanuza és una de les pioneres de la literatura infantil i juvenil al País Valencià. Es va donar a conéixer amb una obra mítica, El savi rei boig, Premi Folch i Torres de l’any 1978. Conversem amb Empar sobre la seua obra i la literatura per als més joves.

Fa poc has reeditat el teu primer llibre. Què té d'especial El savi rei Boig?

El savi rei boig i altres contes és un recull de textos curts, de creació, destinats als infants, on els protagonistes són xiquets i xiquetes, persones adultes, animals i objectes. Aquests, en uns casos es trobaran amb problemes degut a les seues ganes de saber i d’actuar, però en uns altres casos, hauran de superar temors i entrebancs, cosa que els obligarà a prendre decisions importants.

Són uns contes en què es valora la col·laboració, l’amistat, l’enginy, el treball i el respecte als altres, més que el poder, la força o la inclemència.

I en l’obra ens podem trobar, tant un fet puntual succeït a un protagonista, com el pas del temps en la vida d’aquest. Però aquest llibre, per a mi, sí que té moltes coses especials.

És el llibre amb què et vas fer escriptora, cert?

El savi rei boig i altres contes és una obra que vaig presentar l’any 1978 al concurs Josep Maria Folch i Torres, que es convocava a Barcelona des de l’any 1965 i que es resolia en desembre.

Tot va ser pensat i fet: la convocatòria d’un premi que conec a l’estiu, la confecció de l’original, presentar-lo a temps i... un bon dia rep la telefonada del senyor Andreu Dòria, l’editor de la Galera, que era qui se’n faria càrrec de la publicació, per a dir-me que havia guanyat el premi.

Fou tot un seguit de fets que acaben de manera satisfactòria. En 1979, surt l’edició, amb il·lustracions de Montserrat Ginesta, en la col·lecció Els Grumets de La Galera. I en 1980 l’obra rep, ex aequo, el Premi de la Comissió Catòlica per a la Infantesa. I... després de publicat El savi rei boig i altres contes vaig continuar escrivint...

La Galera (1979)

L’obra va ser un èxit no sols al País Valencià, sinó també al Principat i a les Illes Balears...

Sí. Suggeria als lectors allò de la llengua compartida... i això era un pas endavant en relació a la unitat de la llengua.

I com va ser l’acollida al País Valencià?

Fou molt ben acollida. Va ser de les primeres lectures per a molts adults que s’iniciaven en l’estudi de la llengua, però també ho va ser per als infants de les primeres escoles en valencià i per als qui, un poc més tard, s’estrenaven en l’estudi de la llengua incorporat per la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià.

Tinc a casa l’edició commemorativa dels 25è aniversari de la publicació del llibre en La Galera, i als crèdits posa que és la 23a edició. Això és un best seller.

D’aquesta obra s’han fet moltes edicions i un bon grapat de reimpressions.

La Galera (1993)

I com ha estat l’edició en altres llengües?

Que en 1979 s’edità en castellà El sabio rey loco y otros cuentos, traduït per Armonía Rodríguezi en 1990 es publicà a Bratislava, traduït per Elena Racková amb el títol: Múdry Bláznivý Král’ i il·lustrada per Alzbeta Stefunková-Szabová.

I quaranta anys després, el llibre torna a publicar-se en una nova editorial, Andana.

Al cap de 40 anys de la seua primera edició, l’editor d’Andana, Ricard Peris, ha volgut fer una nova edició. I finalment, la nova edició està il·lustrada per Paulapé –la meua filla–, que ha plasmat un bon grapat de colors i d’emocions.

Ella us podria parlar de l’impacte de les il·lustracions de Montserrat Ginesta, que varen acompanyar la seua primera lectura del llibre. Però ara, Paulapé ha posat la seua empremta fent-nos entreveure un peu enorme al llom de la coberta... deu ser el del Gegant-Xic!, o la cara de complicitat de Jordi i d’un amiguet quan decideixen fer un intercanvi; la tristesa de Pau quan parla de la seua por; la felicitat de Felip acompanyat dels béns de la naturalesa; l’alegria de Maria, que ha estat capaç de resoldre el seu problema i per això podrà continuar anant a vendre la llet; l’expectativa de la gent del poble quan el joier mostra l’anell al rei o la saviesa de la velleta quan s’està asseguda en la contracoberta... Aquestes expressions de sentiments que formen part del treball de comprensió i d’elaboració de la il·lustradora, les entendrà el petit lector i és segur que això enriquirà la seua lectura.

Andana (2020)

Com era la literatura infantil i juvenil d'aquells primers anys, en comparació amb l'actual?

Al Principat havien començat a treballar en la dècada dels 60 als 70 i per això disposaven ja de materials de lectura i d’ensenyament, molts dels quals s’usaven al País Valencià.

Però ací es va començar entre els anys 70 i 80. En aquell moment hi havia moltes mancances: de llibre d’ensenyament de llengua, de text per a les distintes matèries, de lectura... En realitat era necessari treballar per fer créixer i consolidar la llengua pròpia i la cultura.

Pel que fa a la literatura infantil i juvenil hi havia poca oferta i calia fer obres en distints gèneres i per a totes les edats.

I a poc a poc es va anar fent...

Quins són els primers llibres valencians per a infants, que et venen a la memòria?

En 1974 apareix l’antologia de textos Veles i vents, editada per la Fundació Caixa d’Estalvis de València. També en aquest any l’editorial “Mas Ivars”, tradueix quatre títols d’Astèrix. En 1976 l’editorial L’Estel, amb l’Ajuntament de València i les tres diputacions, publicà el Llibre de Pau, que tingué molt bona acollida. La Federació d’Entitats Culturals del País València, que convocava des de 1969 el Concurs Joanot Martorell de redacció per a escolars, creà en 1980 el Premi Enric Valor i, en 1982, la Col·lecció Joanot, per a menuts.Tres i Quatre comença a fer algunes publicacions destinades als infants en 1982. Pel que fa a les associacions... La Societat Castellonenca de Cultura en 1976 trau la segona edició del Tomba-tossalsi Acció Cultural del País Valencià, en 1982 fa uns fullets per a les seues campanyes d’animació.

Les institucions d’aquella època també van demostrar certa activitat a l’hora editar materials?

L’Ajuntament de València, entre el 1979-1982, col·labora amb una història del País València, una carpeta de jocs i un còmic per a Expojove. La Diputació de València crea el Premi Tirant Lo Blanch en 1981, i laInstitució Alfons el Magnànim, d’aquesta Diputació, crea en 1981 la col·lecció de Fullets per a l’escola, obres de coneixements per als infants. Ila Conselleria de Cultura, Educació i Ciència en col·laboració amb les tres Diputacions, crea en 1984 la Col·lecció Biblioteca Infantil, on publica obres de distints autors i autores i les fa arribar a les biblioteques escolars i municipals del País València.

Això és un principi... i l’edició anirà creixent i superant entrebancs.

I ara, el panorama editorial s’ha normalitzat?

Actualment disposem d’editorials que publiquen amb qualitat tot tipus de gèneres per a infants i joves, que aporten traduccions, que participen en fires internacionals i que negocien traduccions de les obres que ells publiquen.

Això és un fet que cal celebrar perquè ha permés disposar de tots aquests materials, que contribueixen a l’aprenentatge i normalització de la llengua i al desenvolupament cultural.

Tu vas ser de les primeres a escriure per a infants i joves. Després d'El savi rei Boig va vindre Bon viatge, Pitblanc!, que també has reeditat fa poc. Quins records et duu?

La Galera (1982)

En primer lloc, des d’ací, salude l’obra de Maria Mulet, Carme Miquel i Isabel Negre, totes elles predecessores. I ara ja puc començar amb una anècdota graciosa relacionada amb Bon viatge, Pitblanc! i és que l’editor, publicat ja El savi rei boig i altres contes, em preguntà si escriuria una novel·la; li vaig respondre que ja estava feta i tots dos començàrem a riure. Em va dir que li l’enviara, ho vaig fer de seguida i l’any 1982 aparegué publicada. Tot així de fàcil i amable.

Bon viatge, Pitblanc! narra les aventures d’un pingüí que té moltes ganes de saber i, és per això que es fica en l’aventura de viatjar, cosa que li permet conèixer altres animals, persones i espais diferents. En el seu periple estableix amistats i troba respostes a una gran quantitat de preguntes que es fa.

Bon viatge, Pitblanc! també fou una obra molt estimada pels lectors valencians i fins i tot esdevingué una lectura dramatitzada feta pels mestres de l’Escola d’Estiu Marina-Safor, que plantejaren entorn seu tot un treball didàctic.

I sí, recentment, l’editorial Sembra ha fet una nova edició d’aquesta obra, sota la direcció de Mercè Pérez, amb unes il·lustracions molt suggeridores d’Helga Ambak, que sap captar la realitat del fred, les inquietuds del pingüí i les meravelles dels fons marí.

Sembra (2020)

Enric Valor et va escriure un pròleg, a la primera edició d'El savi rei Boig, en què defensava l'herència de la rondallística com un bon punt de partida per a la creació d'històries. Creus que la literatura oral és important a l'hora de contar històries i crear lectors?

Així és, l’escriptor Enric Valor, va fer un pròleg molt interessant i bonic, que sempre li he agraït. Com també vull agrair des d’ací el pròleg que l’escriptor i estudiós de la literatura infantil i juvenil, Francesc Gisbert, ha fet per a la nova edició d’aquesta obra.

Si bé el senyor Valor –que és com sempre l’he anomenat– va llegir l’obra d’adult i, com a escriptor expert, elaborà el seu pròleg, Francesc Gisbert, segons ell mateix ens indica, la va llegir de xiquet i escriu el pròleg amb els coneixements adquirits per l’estudi, però des d’aquella primera lectura infantil que li deixà un bon record...

Comprendreu que no puc més que sentir-me molt agraïda i satisfeta en pensar que l’obra ha fet el seu camí, un caminet en el qual han participat adults i infants!...

Què representa Enric Valor per a tu?

L'escriptor Enric Valor, el recorde parlant de les seues rondalles, dient que el que ell feu va ser literaturitzar (subratlle aquesta paraula perquè és molt seua!) allò que li havien contat. I crec que només, amb aquesta frase es dona la resposta a la pregunta que ací es formula, perquè vam ser un bon grapat de lectors i de lectores els qui gaudírem del seu llegat i navegàrem entre les seues contalles per tal de conèixer la llengua i tot el que ensenyen aquelles històries velles.

El senyor Valor amb la seua rondallística no sols conservà per escrit allò que havia escoltat, sinó que ho va fer d’una manera extraordinària, amb un ús excepcional i elegantíssim del llenguatge.

I encara més, potser caldria esbrinar si les històries dels antics que ell explica, si els països que hi apareixen, si els fets que es tanquen amb un final de conte, han sorgit d’alguna realitat no explicada. I això ens duria, no sols a llegir i a crear noves fantasies, sinó també a investigar. Però això és un altre tema.

El senyor Valor veia una diferència molt gran entre literaturitzar i crear de nou. Aquest crear de nou era el que li trobava a l’obra El savi rei boig, que eren contes inventats del cap a la fi i amb una proximitat natural als contes tradicionals, els universals... els escoltats a casa, en boca de les dones de la família, o a l’escola, com a pàrvula, en boca de la mestra.

Penses, com Valor i Rodari, que els contes tradicionals són importantíssims en l’educació dels infants?

Sí, considere que el fet de contar històries tradicionals als infants és molt oportú, no sols des del punt de vista educatiu (atenció, ubicació en l’espai i en el temps, ordre de l’estructura, varietat de fets, comprensió...) sinó també emotiu (proximitat a la persona que ens les narra, la llengua emprada, la participació conjunta en les emocions que es descriuen, les complicitats, l’humor, els valors...).

El concepte d’humanitat no s’entén sense la facultat i la voluntat de contar i transmetre històries...

En realitat el fet de narrar històries, inventades o no, és la manera més elemental de transmetre cultura ja que ens va creant la nostra pròpia història, ens aporta temes per a recordar i, a més a més, aproxima unes generacions a les altres, perquè habitualment, qui conta a un infant és una persona adulta que disposa de temps per a estar amb ell i explicar-li allò que pot ser li contaren quan era menut.

Però calgué l’alfabetització, perquè els infants que escoltaven contes de tradició oral i universals, en arribar el moment en què sabien llegir i escriure, els trobaren editats i els pogueren llegir.

Això era un guany cultural molt important.

I podem dir que nosaltres hem fet la constatació... ens hem aproximat a la llengua i hem estimat allò que ens han contat, i hem pogut llegir-ho perquè hem tingut l’ocasió d’alfabetitzar-nos!

És evident que un xiquet o xiqueta vol llegir allò que ha escoltat de boca de la persona major que li ensenyà a imaginar. Generalment, allò que s’ha escoltat amb gust, són les primeres lectures que fan els xiquets i les xiquetes.

I què contem o llegim, històries modernitzades o en la versió original?

Actualment, molts dels contes de tradició oral els podem trobar publicats amb canvis substancials, desmitificats o tergiversats.

Considere que els infants, per tal de poder comprendre’ls i gaudir de la novetat, han de conèixer els contes originals, sobre els quals s’han fet aquestes modificacions; en cas contrari els lectors poden quedar desorientats.

Tal vegada allò que l’autor li aporta com a novetat (humor o sorpresa) no representa res per a l’infant i el conte perd part de la saviesa que li havien atorgat els antics narradors...

A més de narradora, també vas ser de les primeres que va escriure poesia infantil. Fa poc, vas editar Això va ser i fou... en Andana poesia. Com valores el paper de la poesia infantil?

Això va ser i fou...és un llibre que conta històries, però, en aquest cas, les conta en vers. Els personatges són animals i objectes que es troben en una situació extraordinària o que se sorprenen d’algun fet.

Aquí el joc mètric i les combinacions sil·làbiques representen un fet lúdic.

Els infants, de menuts, juguen amb les paraules i inventen jocs combinant i modificant les síl·labes. Per tant això no els resulta estrany, però la lectura de poesia sí que els representa un repte de dicció, perquè requereix habilitat.

Andana (2016)

Cal ensenyar els infants que la poesia no es llig com la prosa?

Per a llegir una història en vers cal acomodar el ritme de la respiració, conèixer i marcar els signes de puntuació sense fer pauses ni titubeigs, i això vol dir l’aprenentatge i la pràctica de la lectura en veu alta.

Si, a més a més, s’ha de comprendre el que diu el text, cal fer una abstracció major que la que es fa en la lectura d’un text narratiu perquè hi ha elements sorprenents (rimes, pauses...) que el poden distraure.

És possible que el fet de llegir històries en vers, li facilite la lectura poètica de textos més abstractes, parlen de la naturalesa, d’amor o de temes socials.

La lectura de poesia per part dels infants és també un fet que educa la sensibilitat dels lectors per tot el que aporta de bellesa, de sentiments, o de la manera d’interactuar amb el món.

En Això va ser i fou... vas tindre una il·lustradora excel·lent, Paulapé.

En efecte. Pel que fa a les il·lustracions d’Això va ser i fou... elles són les que posen rostre a la multiplicitat de personatges que hi apareixen citats, mireu la història de «La burreta» i veureu tot un seguici de animalets commoguts per un fet inusual i poètic. I, si l’observeu amb atenció, veureu de quina manera més extraordinària, ha fet la burreta l’enramada.

Si us fixeu en «El vell rellotge», a que pareix que estiga enutjat? Com ho noteu? Doncs totes aquestes coses són aportacions als contes que ha fet Paulapé, la il·lustradora i que cal aprendre a llegir-les.

Quins creus que són els ingredients que ha de tindre un bon llibre per a infants o joves?

Crec que la manera més apropiada de tractar els continguts en les obres per a infants és la senzillesa i la claredat en l’exposició per tal que siguen fàcilment comprensibles.

Quant als temes, els relacionats amb el món que tenen més pròxim: la família, els amics i les amigues, l’escola, el poble, la ciutat, els animals, la naturalesa...

L’humor, l’aventura, la fantasia i la intriga són aspectes que els solen interessar i que poden convertir-los en lectors.

En relació a la lectura dels joves, aquests poden accedir a obres de major complexitat quant a temes o nombre de pàgines, però és probable que senten estima pels llibres que llegiren de menuts i que tinguen curiositat per allò que llegeixen els seus germans menors. Si en alguna ocasió es dona això i acompanyen els germanets en la lectura, aquests quedaran molt contents i potser crearan entre tots dos un vincle lector.

És possible que molts joves encara hagen de descobrir i de gaudir de l’àlbum il·lustrat, llibre que pot tractar matèries tan serioses com l’ecologia, la justícia, la mort o el treball.

I la classe d’edició?

Pel que fa a l’edició, la lletra gran, el paper clar i les il·lustracions belles i sorprenents, són elements que els faciliten la lectura, els agraden i els fan estimar els llibres.

Agermana’t

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.