Entrevista a Caterina Valriu, WOW Mallorca: les rutes literàries i llegendàries de Mallorca en línia

 

per Francesc Gisbert

Entrevistes

Caterina Valriu
Caterina Valriu

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Caterina Valriu és escriptora i professora de llengua catalana a la Universitat de les Illes Balears. A més, és una gran estudiosa i divulgadora del patrimoni oral, les llegendes i rondalles de les Balears. Tant en publicacions com també en el món de la narració oral, coneguda per Catalina Contacontes (www.valriu.com). Francesc Gisbert conversa amb Caterina Valriu sobre la pàgina wowmallorca.com, dedicada a divulgar les rutes literàries i llegendàries de Mallorca.

Com naix la idea de crear una pàgina web que combina rutes literàries i llegendàries per Mallorca?

En primer lloc, voldria dir que WOW és un projecte divers i complex, que neix de l’equip de la Fundació Mallorca Literària del Consell Insular de Mallorca, un equip amb idees innovadores, molt engrescat en la feina i que ja té un bon grapat d’anys d’experiència en la dinamització de la literatura i el territori. De fet, gestionen la Casa Museu Llorenç Villalonga a Binissalem, el Museu de la Paraula-Casa Pare Ginard a Sant Joan i el Centre de Poesia (i aviat Casa Museu) de Blai Bonet a Santanyí. En aquesta línia, el primer que es va crear va ser la web Walking on Words (WOW) que –mitjançant una sèrie de codis QR repartits per tot el territori en llocs literàriament estratègics i significatius– permet als usuaris llegir i escoltar fragments d’obres literàries i accedir a altres informacions sobre l’autor, l’obra, etc. Es fa una especial atenció a la mirada dels viatges, des escriptors estrangers que han visitat l’illa i n’han escrit les impressions que els ha provocat.

Tinc entès que va ser l’èxit d’aquesta primera iniciativa, la que va esperonar-vos a continuar amb l’app L’illa dels tresors...

Sí. Aquesta web pràcticament no toca la literatura tradicional, sinó que es centra en l’obra literària d’autor i s’adreça a un públic adult. Després de l’èxit d’aquesta iniciativa, es pensà en un altre projecte adreçat a públic familiar i centrat en la literatura popular, concretament en el llegendari. Es va considerar que la creació d’una app era el millor per accedir a aquest públic d’una manera interactiva. Així va néixer L’illa dels tresors, que no és només una app sinó que té altres projeccions.

Quina és la proposta de L’illa dels tresors?

L’illa dels tresors parteix d’una història-marc, creada expressament per al joc, segons la qual les històries de la TV foragitaren els personatges de l’imaginari propi de l’illa de Mallorca –els gegants, les dones d’aigua, les cuques, els dimonis boiets, les bruixes, els nostres herois, etc.–, els quals partiren el mapa de l’illa en deu trossos i els amagaren.

I combineu textos, imatges i recursos audiovisuals?

El jugador ha de conèixer les històries llegendàries –mitjançant l’app les pot llegir, escoltar narrades i veure-les en un petit vídeo animat d’uns quants minuts cada una– i després ha d’entrar en les preguntes i proves del joc. Quan aconsegueixi reunir tots els fragments del mapa i «alliberar» cada personatge, ha completat el joc i, sobretot, ha après moltes coses del nostre imaginari col·lectiu.

Quines llegendes hi podem trobar?

Hi ha 30 llegendes desenvolupades i després n’hi ha prop de 70 més que són complementàries. N’hi ha de moltes temàtiques: dracs, moros, gegants, fades, diables, etc. Algunes són força conegudes i altres restaven oblidades, i a través de L’illa dels tresors s’han reactivat. A tall d’exemple, i per citar algunes de les més divulgades hi podreu trobar «El drac de na Coca», «El salt de la Bella Dona», «La cova de la bruixa Joana» i moltes d’altres.

La pàgina proposa un concurs per a recórrer l'illa i descobrir llegendes.

L’app s’articula com un joc, el jugador elegeix un personatge que serà el seu avatar, un personatge del món de les rondalles, hi ha uns petits ajudants –els dimonis boiets– que a vegades ajuden i orienten i altres embullen més la troca. Es pot jugar des de casa, però també es pot anar al lloc, in situ, i des d’allà «alliberar» el personatge en haver superat les proves. Hi ha també tot un conjunt de materials «tangibles» elaborats per treballar la proposta a les escoles, amb monitors especialitzats.

Així, hi ha un joc gegant que és una mena de mapa-itinerari, una mena de «trivial» amb preguntes a superar, hi ha també un gran «qui és qui» dels personatge principals fet de fusta, jocs de postals amb els personatges per a facilitar la narració de les llegendes a un grup-classe, disfresses, etc. També hi ha la proposta de realitzar rutes amb un guia, a partir de la proposta de l’Illa dels Tresors. Aquestes rutes es fan els dissabtes matí per diversos indrets de l’illa i tenen un gran èxit de públic. A més, ara ja hi ha la versió de l’app en anglès i està previst oferir-la en altres idiomes. Hi ha altres projectes complementaris, encara per desenvolupar, com la possibilitat d’editar un llibre amb les llegendes i les il·lustracions. D’altra banda, cal dir que les il·lustracions són de Max, un autor de renom internacional en el món del còmic i la il·lustració.

Mallorca i les Illes tenen un patrimoni oral i rondallístic molt ric. D'on et ve l'interés per estudiar-lo?

Efectivament, el patrimoni de literatura oral de les Balears és molt extens i està molt ben recollit. Tenim la col·lecció de narrativa oral Rondaies Mallorquines d’en Jordi des Racó, recollida i redactada per Antoni M. Alcover i que aplega prop de 400 narracions, el Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard, amb més de 15.000 cançons i les variants corresponents i molts d’altres reculls de literatura oral de totes les illes. D’altra banda, a la Universitat de les Illes Balears hi ha assignatures de Grau i de Màster sobre Literatura Popular Tradicional i línies de recerca en folklore, molt actives, en les quals treballen professors i alumnes. Jo m’he especialitzat en la narrativa, especialment en el llegendari, també en les confluències entre folklore i literatura per a infants i joves. M’agrada estudiar les rondalles i les llegendes, però també explicar-les de viva veu a tota classe de públic. És per això que, des de 1987, faig de narradora oral i una part important del meu repertori està formada per narracions populars.

La pàgina té una altra part, dedicada a rutes literàries? Què hi trobarem?

Dins la macroproposta de WOW cal diferenciar quatre grans apartats. El de Walking on Words, que ja he explicat –literatura culta i paisatge a l’illa de Mallorca–, l’app L’illa dels Tresors per a infants i famílies, centrat en el llegendari, les Passejades que són guies preparades per fer passejades de contingut cultural, en les quals l’usuari va descobrint de manera autònoma el territori a partir de la proposta –encara que a vegades també es fan aquestes rutes amb guia– i la proposta Mapa, que dona un ample ventall d’informacions sobre patrimoni material i immaterial de Mallorca i també de recursos i serveis, de manera que n’hi ha prou amb clicar sobre un indret del mapa i ràpidament es despleguen un seguit d’informacions i propostes.

Creus que les rutes llegendàries i literàries poden ser un bon reclam turístic?

Aquests últims anys s’ha demostrat que les rutes culturals són una proposta activa molt interessant i de gran èxit de públic. Les diverses propostes que hem comentat enriqueixen de manera considerable el que és una simple ruta amb un guia en un moment donat i un lloc concret. Proposen una ludificació del patrimoni –en el cas de l’Illa dels Tresors– molt interessant i nova per a connectar amb els més joves. Les altres iniciatives també són molt enriquidores i tenen formulacions de qualitat, elaborades per especialistes. Si busquem un turisme de qualitat, i defugim l’oferir únicament «sol i platja», aquest és un bon camí, que s’ha de sumar als d’altres iniciatives culturals, esportives i de natura. Potser cal treballar més l’oferir els materials en altres idiomes, per a poder «internacionalitzar» més les diverses propostes. Jo crec que l’èxit està assegurat.