Entrevista a Teresa Ferrer, directora de Publicacions de la Universitat de València

 

per Juli Capilla

Entrevistes

Teresa Ferrer
Teresa Ferrer | © Miguel Lozano

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Teresa Ferrer és catedràtica de Literatura Espanyola de la Universitat de València. Des de 1995 ha desplegat una intensa tasca d’investigació sobre patrimoni del teatre clàssic espanyol i la literatura del “Siglo de Oro”. Ha publicat nombrosos estudis sobre el mecenatge teatral i la relació entre noblesa i teatre, i sobre l’escriptura teatral de dones en el teatre clàssic espanyol. Ha editat obres d’autors com ara Lope de Vega, Luis Vélez de Guevara, María de Zayas i Cristóbal de Virués, entre altres.

Treballa en el camp de les Humanitats Digitals i des de 1995 dirigeix el grup d’investigació teatral DICAT, capdavanter en el desenvolupament de bases de dades aplicades a l’estudi del teatre clàssic espanyol. En el moment actual coordina el projecte d’investigació ASODATdel qual formen part diferents universitats.

Participa de manera habitual com a experta en l’avaluació de la investigació per a diferents agències (ANEP, ANECA…) i ha format part de la Comissió Nacional Avaluadora de l’Activitat Investigadora. És membre de diversos comités científics de revistes i editorials d’excel·lència.

Des de febrer de 2020 és la directora de Publicacions de la Universitat de València.

Com va arribar a directora de PUV? Qui li ho va proposar?

Va ser una proposta de la rectora de la Universitat de València, Maria Vicenta Mestre. Em va arribar en un moment en què havia acabat una etapa de gestió, havia sigut sis anys directora de departament, entre altres funcions. M’ho vaig pensar uns dies i vaig acceptar. Hi ha un equip magnífic i la feina i el món del llibre m’agraden. Espere poder aportar-hi molt. Ganes no me’n falten.

Tenia, certament, uns predecessors il·lustres, com ara Josep Lluís Canet i Antoni Furió. Tot un repte, veritat?

Tots els directors que m’han precedit han deixat la seua petja i han aportat molt a Publicacions de la Universitat: Vicenç Rosselló, Eugenio Portela, Manuel Ardit, Vicent Salvador, entre altres. És cert, però, que quan Antoni Furió en va ser director va ser una etapa molt important perquè es va incrementar la producció, es van crear noves col·leccions, va haver-hi una voluntat deliberada de projecció social, es va inaugurar la Llibreria de la Universitat, l’any 2003, es va dur a terme una remodelació de l’estructura del servei, amb una manera de fer que tractava d’aplicar els criteris de producció comercial a una editorial que pertany a una institució pública. I, d’altra banda, durant l’etapa de Josep Lluís Canet es va avançar en l’àmbit digital, que ell coneix molt bé. Es va potenciar molt l’edició electrònica de llibres, la impressió sota comanda, la venda a través de plataformes, etc. Quan fas el balanç d’aquests cents anys de PUV, t’adones que tots hi han aportat alguna cosa, sobretot de la Transició ençà, moment a partir del qual es produeixen grans canvis i avenços.

Va ser justament abans que esclatara la pandèmia que va assumir la direcció de PUV. Un contratemps, supose. Quasi no havia tingut temps de conèixer l’equip. Quines mesures va prendre per tal d’adaptar la tasca editorial de PUV al teletreball?

Vam haver d’organitzar el treball per mantenir un ritme de producció. Malgrat la situació, vam superar el centenar de llibres publicats, entre la producció pròpia i llibres que gestionem amb els departaments universitaris i revistes. Vam organitzar les reunions editorials de manera virtual, per videoconferència. Es va fer un seguiment del treball, i fins i tot l’atenció de les comandes a la llibreria per fer-ne enviaments. Va ser important el paper del màrqueting perquè no podíem presentar llibres físicament. Ens vam plantejar la manera d’arribar als nostres lectors. Vam obrir un canal de YouTube, vam penjar-hi vídeos dels autors. I vam fer servir les xarxes socials.

Quina és la funció d’una directora de publicacions universitària, més enllà de la gestió merament acadèmica?

Cada etapa té a veure amb del context en què et trobes. Hi ha una part de gestió, d’organització del treball, de relació amb altres institucions: AVL, Institució Alfons el Magnànim, amb la xarxa d’universitats Lluís Vives, amb altres universitats de l’Estat... O amb editorials privades com ara Tirant lo Blanc, Cátedra, Afers, etc. Has de mantenir aquests canals oberts. Jo he tingut la sort que em vaig trobar un Servei de Publicacions madur, consolidat, amb unes línies clares de treball que incideixen en el servei a la docència, en l’estudiant i el professorat, també en la difusió de la investigació, sempre al servei de la societat en què estem inserits. Aquest darrer aspecte es va desenvolupar especialment durant la gestió d’Antoni Furió, i continuem tenint-lo molt en compte. Ens hem d’adreçar també a un públic que no és estrictament universitari. Com a directora de Publicacions tinc una responsabilitat i he de ser sensible a aquestes necessitats i he de mantenir una qualitat que done prestigi a la institució.

Com és la presa de decisions a l’hora d’acceptar o rebutjar propostes? Sabem que en una editorial acadèmica com PUV hi cap una tipologia variada de gèneres i de noms. Explique’ns quines són les línies editorials. Són coincidents amb les d’altres editorials universitàries?

Les propostes arriben per diferents vies: institucionals, acadèmiques, particulars, etc. Tenim una plataforma a través de la qual es poden canalitzar les propostes de publicació. Cada proposta és avaluada pel comité editorial. Tenim reunions periòdiques en aquest sentit. Fem un primer filtre d’acord amb criteris de qualitat. Si en té, valorem si la proposta pot encabir-se en alguna de les nostres col·leccions. I contactem amb els directors o les directores de la col·lecció perquè les consideren. En la decisió pesen l’interés i la viabilitat econòmica de la proposta a partir d’un pressupost. De vegades, busquem finançament, ajudes; per a les traduccions, per exemple. També ens arriben propostes via projectes d’investigació que de vegades ja tenen finançament, la qual cosa no vol dir necessàriament que les publiquem. Sempre hi apliquem criteris de qualitat, d’interés i de viabilitat, per bé que som conscients que com a institució pública tenim el deure de canalitzar i donar suport als resultats d’una investigació interessant que no sempre tindria cabuda en una editorial comercial.

© Miguel Lorenzo

Quines és el tracte del valencià a PUV? Quin percentatge de llibres es publiquen en valencià, castellà i altres idiomes?

Som ben conscients que hem de prestar una atenció especial a la nostra llengua. Però també és veritat que les propostes ens arriben en una llengua concreta i això condiciona molt. En 2019 les publicacions en català a PUV van arribar al 28%; en castellà, al 68% i al 4% en altres idiomes. I en 2020, el 30%, en català; el 68%, en castellà, i un 2% en altres llengües.

Tenen un departament d’edició, amb correcció, maquetació, disseny, personal d’administració, promoció, màrqueting, llibreters. Parle’ns de l’equip.

Em sembla que és un equip que funciona molt bé. Tenim molt estructurada la divisió del treball. Ara bé, tenim una plantilla estable a mitges. La taxa de reposició del 10% a què ens obliga la legislació dificulta l’estabilitat de la plantilla. De fet, tenim gent contractada que no pot accedir a la funció pública perquè hi ha places que no es poden crear.

És un fet, corroborat amb dades, que durant la pandèmia s’ha incrementat el consum de llibres digitals i d’altres recursos electrònics. Ha estat així en la Universitat? Quines dades tenen?

En 2019 la venda de llibre electrònic a PUV va suposar el 7,2%. En 2020, el 17,5%. Hi ha hagut un increment del 130%. No sabem si amb les dades de 2021 aquesta tendència a l’alça es mantindrà d’una manera significativa, va ser conjuntural o realment s’ha accelerat el procés. Ho haurem de contrastar quan en tinguem les dades.

La proliferació del llibre electrònic i la disponibilitat de continguts gratuïts a través d’Open Access, perjudica els drets dels legítims propietaris? Guanyen menys els autors amb aquestes publicacions digitals?

Els drets dels autors sempre estan protegits, per llei. Això es determina per contracte. I les llicències Creative Commons s’utilitzen per a les publicacions en accés obert. Són llicències que permeten modular —i això ho decideix l’autor— l’ús que es fa de la seua obra. És l’autor qui decideix què i com es pot utilitzar de la seua obra. Aquesta és una de les línies, juntament amb la de la qualitat, que tinc clar que hem d’escometre. De fet, els programes europeus en relació als resultats de la investigació orienten cap a la difusió en obert, bé a través de revistes, que és el més habitual, o també mitjançant llibres. Cada vegada més, qui s’acosta a una proposta de publicació finançada per projectes està obligat a publicar en obert. Si nosaltres no iniciem aquest camí de manera natural, els autors i les autores derivaran els seus resultats en forma de publicació cap articles en revistes. Hem de trobar la manera de consolidar la via de l’accés obert. Aquesta manera de publicar no exclou la publicació en paper sota comanda. Perquè hi ha públic per a tots els formats.

La lectura, continua sent un valor per a la societat? Es llegeix menys ara o es llegeix d’una altra manera?

En l’edició acadèmica, sobretot, es llegeix de manera més fragmentària perquè els cercadors et porten al que t’interessa, i pots seleccionar d’una manera més ràpida i aprofundir després en la lectura. Però jo no soc pessimista. Potser hi vaig a la contra. Precisament ara en un recent número de la revista Publishers Weekly, dedicat a l’edició universitària, es donava compte de l’increment de l’edició acadèmica, tant a Espanya com a Llatinoamèrica. Jo crec que no és que es llegesca menys, sinó que es llegeix d’una altra manera. Però no són incompatibles les diferents maneres de llegir. Nosaltres tenim l’experiència de tindre llibres que, malgrat que estan en format electrònic, també ens els demanen en paper. Per això volem estendre l’opció d’impressió sota comanda, perquè ens permet abaratir despeses amb tirades molt curtes. Si s’exhaureixen els exemplars d’una edició, pots fer-ne més d’una manera ràpida. De tota manera, és evident que les lectures en pantalla cada vegada tindran més públic lector.

Anem cap a una reducció dràstica del llibre paper en favor del llibre i les biblioteques digitals? Aquesta és, si més no, la percepció que m’han transmès majoritàriament els professionals de PUV. Què en pensa? És inevitable?

Ara com ara, no és el mateix la lectura del llibre acadèmic o d’alta divulgació científica que la lectura literària. El llibre tradicional encara té molt de recorregut. El llibre electrònic no suposarà la mort del llibre en paper. Però hem d’assumir que tots dos conviuran.

Com va el centenari? PUV continua sent un servei de publicacions modèlic per a altres universitats?

El centenari pensàvem celebrar-lo l’any passat, que és quan tocava, però la pandèmia ens ho va impedir. És una celebració que hem preparat amb molta il·lusió. Vam organitzar una sèrie de taules redones que s’han fet virtualment, hem preparat una exposició que s’ha inaugurat el 26 d’octubre, “Cent anys fent llibres”. Hem estrat recopilant material per aquesta exposició, i ha estat una feina dura però també una oportunitat per ordenar la casa i per saber el que tenim. A més, estem ultimant un llibre, amb la participació de diferents persones que han col·laborat, han treballat o formen part actualment de PUV i que parlen de la seua experiència professional: Josep Lluís Canet, Lluís Miró, Gustau Muñoz, Maite Simon, Amparo Jesús-Maria, Juan Pérez Moreno, Ana Poves i Javier Crespo, Vicent Olmos, David Lluch, Pau Viciano i Martí Domínguez, amb una col·laboració de la presidenta de la UNE (Unión de Editoriales Universitarias Españolas). Al llibre hi ha una primera part sobre la història dels cent anys de PUV que ha preparat Antoni Furió. Tot plegat coordinat per la cap d’edició, Maite Simon. A més a més, serem amfitrions de l’assemblea de la UNE, que se celebra a València, entre els dies 18 i 20 de novembre, i on es lliuraran els premis de l’edició universitària en diferents categories. I sí, som un referent en edició acadèmica i en funcionament editorial per a altres universitats. El lloc que ocupem al rànquing SPI (Scholarly Publishers Indicators) en l’àrea d’Humanitats i Socials ratifica la percepció positiva de l’activitat de PUV al nostre àmbit.

Quines són les seues relacions amb altres serveis de publicacions universitaris?

Nosaltres formem part de l’associació d’editorials universitàries (UNE). En vam ser membres cofundadors. L’associació fa una tasca de visibilització del treball de les editorials universitàries. Centralitza, per exemple, la publicitat pel que fa a les novetats. Hi ha un blog on donem compte de les activitats de les universitats associades, etc. A més, la UNE va ser la interlocutora amb les agències d’avaluació perquè determinades col·leccions obtingueren el segell de qualitat, algunes de les quals són de PUV. De vegades, ens arriben propostes de coedició amb altres universitats, per exemple amb la Universitat de Granada, i sobretot amb les del nostre entorn: Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra, Universitat d’Alacant, Universitat Autònoma de Barcelona, etc. Som molt receptius a aquesta mena de col·laboracions que enforteixen els nostres lligams.

Quins són els reptes de futur, a curt, mitjà i llarg termini, que s’ha marcat? Quines són les expectatives de PUV ara com ara?

Veig un Servei de Publicacions fort. A mitjan termini es produirà un relleu generacional de la plantilla, perquè hi ha professionals que van entrar en el moment que PUV es va fer forta i ara estan pròxims a la jubilació. I hem de mantindre la competència i la qualitat que ha caracteritzat el Servei. D’altra banda, hi ha un repte que té a veure amb les exigències curriculars que marquen la carrera acadèmica, que estan determinant on i com publiquen professors i investigadors. Si és més rendible per al currículum publicar en format article, això determina que les propostes de llibres minven. Perquè fer un llibre és una tasca que requereix temps i esforç. Si el llibre no té el reconeixement per part de les agències que acrediten i avaluen el professorat i els investigadors, arribaran cada vegada menys propostes a les editorials universitàries. Hem de trobar fórmules perquè això no passe. Hi ha el fet que les editorials universitàries publiquen majoritàriament llibres d’humanitats i socials. Aquestes disciplines requereixen un treball de fons, de pensament, de reflexió, de meditació i finalment d’exposició d’idees amb una profunditat que no sempre l’article permet. Hem de trobar la manera que el professorat tinga aquest reconeixement a través del llibre, que ens permeta també mantindre el nostre compromís amb la societat, fent arribar el coneixement a un públic no sols acadèmic.