Eva Gisbert, de Fan Set, una vida entre llibres

 

per Vicent Garcia Devís

Entrevistes

Eva Gisbert, de Fan Set, una vida entre llibres | © Mathias Rodríguez
Eva Gisbert, de Fan Set, una vida entre llibres | © Mathias Rodríguez
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

En els baixos de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània del Carrer Sant Ferran de València, entrant a la dreta, vostès ja ho saben, s'hi troba Fan Set, Les dues llibreteres, l'antiga Tres i Quatre. Sense estar massa clar l'autor primigeni d'aquest magnífic edifici, el primer gran centre comercial a l'estil europeu de València, l'antic El Siglo Valenciano (1879) seguiria les pautes europees de l'Art Nouveau i el racionalisme europeu d'avantguarda. Perseguint l'estela del ferro i el vidre de l'enginyer Gustave Eiffel i de l'arquitecte Louis-Charles Boileau s'erigia a París Au Bon Marché, el primer dels grans magatzems de la història (1873). Després es construirien Le Printemps (1881), La Samaritaine (1905) i molts altres. El nostre Lafayette de París, el nostre Harrods de Londres o el Can Jorba de Barcelona deixarien un rastre de modernes construccions d'influència europea a València gràcies als gran tradició exportadora valenciana. I en aquesta meca de la cultura aborigen ens acull Eva Gisbert, davant d'un café amb llet que ens serveix Verònica, mentre Lorena atén les taules i Robert acora un arròs a banda al restaurant de l'Octubre. Amb el cafè i entre llibres, Eva Gisbert «Amb G i no amb Ch, soc apitxada, però el meu cognom és amb una G sonora», la gerent de Fan Set, ens condueix entre corredors d'escrits, mots i paraules a un immens planetari de llibres. En la part alta de la llibreria, una enorme pintura costumista de l'artista Fernando Cabero, coetani de Josep Renau, una obra rematada per una intervenció posterior de Javier Mariscal, unes imatges superposades d'edificis de la ciutat envaint l'Horta, un retoc que es va realitzar quan es va reformar l'immoble. «La ciutat és menja el camp, la seua comarca natural... I la mar perquè no pot!», afegeix Eva.

Per què es diu Fan Set? De Tres i Quatre a Fan Set?

Tres i Quatre volia dir «Tres països, quatre barres». Nosaltres amb el nom de Fan Set el que volíem era, d'una banda, transmetre i destacar la continuïtat ideològica perquè seguíem la mateixa filosofia empresarial de l'antiga Tres i Quatre, on jo havia comprat llibres sempre de menuda i de jove, i d'una altra… evolucionar sense produir un trencament amb l’etapa anterior. En aquella època les meues filles estaven en el cor de l'escola i estaven tot el dia cantant una cançoneta popular infantil...«Tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze, tres i tres i tres fan nou, nou i tres fan dotze...» I jo tenia tot el dia la cançoneta clavada al cap, i elles i jo… vinga a cantar-la. I per això, Tres i Quatre a Fan Set! Tan simple i tan complex, alhora.

Les dues llibreteres sou Núria Cadenes i Eva Gisbert?

Sí, aqueix és el nom i l'esperit de Fan Set. Sí, som les dues llibreteres, les dues prenem el relleu de l'antiga llibreria en forma d'una societat limitada. Núria està actualment dedicada a l'escriptura, a la creació literària, i no està físicament en la llibreria, però ella continua dintre de la societat, ella ho sap i pot tornar quan vulga. La llibreria ara la portem jo mateix i Marc Senabre, un expert en la matèria.

Quin lloc més especial, aquest... no?

Sí. El Centre Octubre, com el coneix tot el món, era el primer gran centre comercial de la ciutat. Ací venia la gent dels pobles de les rodalia en el trenet i també gent de la capital a comprar teles i roba de tota classe. Al Siglo Valenciano i en les tendes de tot el carrer es venien teles de vestit de llauradora, de valenciana. I sostenidors, faixes, bragues, pantalons, calcetins i calces. De tot! Va ser el primer gran magatzem de la ciutat i encara tenim ací en funcionament el primer ascensor instal·lat a la capital.

Quin tipus de clientela teniu? Compra més la gent gran que els joves?

Ve gent de totes les edats, però el jovent té altres prioritats. Hi ha una franja d'edat que, per regla general, no ve tant a comprar llibres. Des de l'ESO a la Universitat venen menys, però més tard «tornen a casa», tornen a ser bons clients, bons consumidors de llibres... perquè han llegit a l'escola, a l'institut o a la facultat. A més, en aquestes etapes, els joves tenen molts llocs on acudir, viatjar o divertir-se... i tenen pocs diners. És també una qüestió econòmica... Qui pot comprar llibres? Aquesta franja d'edat, sí que és veritat que ens falta. Tenim una clientela molt fidel que ve tota la vida al que era la Tres i Quatre i ara a la Fan Set. Ara ve gent jove a conèixer els clàssics en la nostra llengua, per primera vegada. Tenim a l’abast una secció nova de còmics, gaudim d’una clientela molt variada.

© Mathias Rodríguez

Com és la vostra oferta? Tot està en valencià-català?

No, tot no. A nosaltres, quan ens diuen «Llibreria especialitzada en català», diem que no... perquè tenim llibres en les dues llengües. Llibreria especialitzada en una llengua és aquella en què només hi ha llibres en castellà. Aquestes llibreries sí que estan especialitzades en el castellà. Nosaltres som una llibreria normal que, perquè som catalanoparlants, tenim més llibres en la nostra llengua que en cap altra. Tenim autors magnífics i unes traduccions immillorables. I ho fem basant-nos en els nostres gustos i el que ens agrada. La llibreria és nostra i el resultat, pensem, és excel·lent. És la nostra tria i fem les nostres seleccions, que registren una molt bona rebuda del públic consumidor. Oferim el què llegim nosaltres mateix!

Quins son els llibres ara més demandats? Quin és el peix més venut?

Com a novetat tenim ara l'últim llibre de Vicent Flor. Venem molta poesia, Marc Granell i tota la col·lecció poètica que ha covat Publicacions del Magnànim, que és molt bona. Eva Baltasar acaba de traure Mamut, un llibre preciós. El Guillem de la Núria l'hem venut a grapats, tenim obres de teatre i també una oferta boníssima de llibres de butxaca molt més barats.

La creació enriqueix, però la traducció és una saba nova que rejoveneix la planta de la llengua, ens ompli d'idees noves i de nous mots importats, no?

La traducció és importantíssima, és bàsica. Comptem amb grans traductors que fan meravelles. Fan una traducció literal? Pense que no! Fan una interpretació, fan un llibre nou? Vivim en un país on es parlen moltes llengües, som un país d'emigrants, una terra que per motius polítics o econòmics ens han obligat a emigrar, un país on hi ha molts especialistes de parlars diferents i això ens ha facilitat de trobar bons traductors i bones traduccions. El Mediterrani ha estat una cruïlla de cultures i el País Valencià ha rebut també moltes migracions d'Europa i de l'altra banda de la mar. Hem de tindre la ment oberta per a traduir i incorporar la literatura forana, actual o clàssica.

La gent ve a Fan Set amb les idees molt clares a l'hora de comprar o es deixa aconsellar?

Hi ha gent que ve amb una idea fixa, però amb la irrupció de les xarxes socials no ens podem descuidar. A les xarxes es promocionen els llibres mesos abans que isquen a la venda en les llibreries i ja te’ls estan demanant. Hem d'estar contínuament al dia quan a les novetats.

Regalem llibres que ens agraden o obsequiem per a convéncer o sense pensar en l'altre o l'altra?

Sí, regalem llibres. Molts pensen en la persona i d'altres, clarament, pensen en si mateix. Regalem un llibre que ens ha agradat i desitgem que l'estimat o l'estimada gaudisca igualment del nostre descobriment. O, de vegades, volem convéncer, sorprendre... Cada regal té un missatge. Regalar un llibre és donar-te a conéixer, si t'ha agradat un poemari o un còmic i el regales l'altra persona sabrà com eres. És una forma d'estima.

Hi ha una florida enorme de nous escriptors i poetes valencians. Arriben tots a Catalunya i Balears?

Sí, això és cert. Arribem a Catalunya i la relació amb Mallorca és més complicada. Hauríem de tindre, com l’Estat Espanyol amb els altres països castellanoparlants, una millor fluïdesa cultural, editorial i lingüística amb la resta del territori catalanoparlant. I encara ens posen massa bastons a les rodes. Hauria d’existir més reciprocitat: de llibres, de teatre i també del sector audiovisual. Són tants anys d'autoodi que resulta molt complicat.

Hi ha gent que finalitza els seus estudis universitaris i que no ha llegit res fora de la seua especialitat. Falta l'Humanisme en les ciències? Ciutadans formats que no llegeixen, que no van al cine, que no van al teatre... Som analfabets fora del nostre pensament i cercle?

Això ha passat sempre, no és d'ara. Jo quan anava a l'institut els bons lectors no n'érem tants. La diferència, al meu entendre, és que abans ser un bon lector comportava prestigi. Portar un llibre sota el braç, encara que no te'l llegires, estava molt ben mirat. En l’actualitat això està devaluant-se perquè les Humanitats en els instituts i les universitats són pràcticament inexistents. Ara el què compta és la tècnica i guanyar diners.

Qualsevol escriu un llibre avui en dia?

Pagant qualsevol persona pot editar, clar que sí. Això no vol dir que tots els llibres siguen bons.

Es pot viure dels llibres? Es pot viure d'una llibreria?

Sí, es pot viure d'una llibreria, amb més o menys alegria, però sí... podem viure de vendre llibres. Li puc dir que les campanyes més importants són Nadal i Reis i la Fira del llibre. que enguany tornarà a l'abril als jardins de Vivers. També la venda s’enforteix de cara a l'estiu i en la tornada de cicle després de les vacances al setembre. A la Fira del llibre, com que l'espai és limitat i existeix una oferta molt diversa, tota la parada llibretera la tenim en la nostra llengua. Recorde una anècdota en la primera Fira del llibre a què acudírem, que es parà una dona gran davant la caseta i, emocionada i amb els ulls lluents pròxims a la llàgrima, va exclamar: «Tot està en valencià! No ho havia vist mai!» I nosaltres, tan contentes! Enguany esperem que la Fira siga una festa, una alegria. És tan bonica...

© Mathias Rodríguez

Que fan amb els llibres que no es venen?

Tenim un temps limitat per a tornar-los a l'editorial o la distribuïdora. Si no estem a l'aguait... perdrem els llibres i els diners. S'edita moltíssim i hem d'estar alerta com quan caduca un aliment a la tenda. És la feina més prosaica i desagradable del negoci. Llibres amunt, llibres avall, omplint i tancant caixes... en fi. És horrible, és la part negra de la llibreria. Tot va molt de pressa, la rapidesa de la vida i la societat es trasllada també al món dels llibres.

La fiscalitat és correcta amb les llibreries?

Fiscalment? En el meu cas jo soc autònoma, amb tot el que això comporta. Som com un manyà o com un llanterner, la vida és dura.

Tres i Quatre estava en el carrer Pérez Bayer de València? Quantes amenaces i malsons van patir aquells dependents, homes i dones?

Nosaltres estem ací en Fan Set ara fa nou anys, l'any que ve en farem deu i farem festa grossa. Tres i Quatre va estar fundada per Eliseu Climent en l'any 1968 i d'allí va eixir l'editorial, els Premis Octubre el 1972 i tot el que tenim ara.

A Tres i Quatre van patir pintades, telefonades amenaçadores i alguns atacs amb bombes de fabricació casolana. Una vegada un grup de feixistes van entrar i van atacar amb esprai els treballadors i clients que allí es trobaven, entre ells l'escriptor Gustau Muñoz. Per allí passava tota la jovenalla que buscava comprar llibres en català i tota la crème de la crème dels nostres intel·lectuals: Sanchis Guarner, Estellés, Joan Fuster o Enric Valor. I tota la classe política nova que es preparava per al canvi. I quin canvi, diuen alguns!

I ací al carrer Sant Ferran han tingut amenaces?

No, no... La ciutat ha canviat, com diu Rafa Lahuerta. Les mentalitats han canviat, nosaltres no ens clavem amb ningú i ací treballem amb tranquil·litat. Sociològicament, aquesta València no és la mateixa que fa trenta anys... ni serà la de dintre de tres dècades. En aquest cas... ha canviat per a bé. Mira, quan va vindre l'expresident Quim Torra hi havia molta policia, però això era pel seu càrrec i no per nosaltres. Hi havia policia però perquè era qui era, és clar. Només va ocórrer que una grua es va endur el seu cotxe perquè estava mal aparcat. Aquesta ciutat si tu la deixes tranquil·la i no afavoreixes la crispació... és tolerant i et deixa viure. Ací, abans de la pandèmia, van convocar una manifestació amb alguns crits acusant-nos de catalanistes, aquell dia plovia i n'eren quatre. La línia en valencià ha fet normalitzar la situació.

Però creix l'extrema dreta, no?

Si clar, lamentablement, com a tot Europa.

Ets optimista amb la situació de la llengua?

Soc optimista, quan jo era joveneta no parlava cap persona en valencià a València. Ara pots anar per la ciutat parlant la teua llengua i no passa res. Tenim un problema d'oferta i no de demanda, si a les llibreries hi haguera més productes en valencià es vendrien més llibres que ara… i no és el cas.

Xarxes i Internet?

Si, podeu comprar llibres a través de la pàgina web del gremi de llibreters.

Teniu anècdotes sobre la gent que ve a comprar?

Sí... hi ha gent que ha vingut a comprar un llibre gros i vell per al despatx, sense mirar de que tractava ni en quina llengua s'havia editat. Per a fer bonic en la prestatgeria!

Què li sembla la conversió del centre de València en zona de vianants?

Jo ara estic descobrint València, ara vinc en el tren i camine per la ciutat. I, per primera vegada, a la plaça de l'Ajuntament i la zona del Mercat, mire amunt i veig els edificis i em commou. Quina ciutat més bonica tenim, jo no ho sabia. Abans només mirava els cotxes! Jo soc urbanita i m'agrada l'asfalt. M'agrada la mar... i anar a la comarca de la Marina, platges i muntanyes i el valencià és preciós i està ben viu.

Digues-me noms d'alguns llibres que t'hagen emocionat?

Mira, Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà (Anagrama). Tenim els 24 contes de Txékhov (Club Editor); Història de dues ciutats, de Dickens (Club Editor). L'editorial Adesiara està fent unes traduccions magnífiques, i també Viena Edicions, que compleix enguany trenta anys i que fa uns productes d'excel·lència. Et recomanaria el Tirant lo Blanc de Tres i Quatre, que m'agrada molt, i la traducció de l'Odissea de Joan Francesc Mira, una joia de mots i idees sempre d'actualitat, malgrat ser un clàssic.

Com ha de ser una bona llibretera?

Ha d'estimar els llibres, ser una bona lectora i tindre empatia amb la gent. Tindre la ment oberta i reconéixer que hi ha gent que et pot ensenyar molt. Per ací passen molts escriptors, actors i poetes. I hi ha personal que et pot ensenyar molt, d'ací ixen molt bones amistats. Jo ja havia treballat en el món de la cultura, en realitat soc programadora cultural... I ara... llibretera. Per molts anys!

© Mathias Rodríguez

El pati central de l'Octubre s'ompli d'una llum natural color flam provinent d'una gran claraboia instal·lada al terrat. L'enorme fil de ferro central, una escultura d'Andreu Alfaro que ens indica els vents del país, marca el xaloc d'aquest dilluns primaveral. L'olor de la cuina de Robert calma l'espera d'alguns lectors impenitents que seuen com estàtues immòbils a l'hora del dinar, mentre fullegen la premsa o un llibre. La plaça del Mercat marca el llit vell del Túria en pedra a les portes de la Llotja, un riu que deixava la ciutat vella convertida en una illa fluvial. La claror de març que cavalca com un cavall bretó sobre l’hivern canvia el paisatge urbà. I el soroll dels vianants assenyala com un cometa de felicitat un nou temps després de la rude pandèmia.