Amb Mixa, presidenta de l’Associació de Joves Lectors Catalans

 

per Vicent Vidal

Entrevistes

Mixa
Mixa
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El 2021, tot just fa uns mesos, va nàixer l’Associació de Joves Lectors Catalans (AJLC): una entitat no lucrativa creada per joves i per a joves amb l’objectiu de fomentar la lectura entre aquest públic. He quedat per parlar-ne amb la presidenta, Anna Pardos i Ripoll, més coneguda com a Mixa: porta el blog Paraula de Mixa i el canal de booktube homònim, i es dedica a la prescripció literària amb una passió encomanadissa.

La conversa raja a doll i es nota que Mixa té moltes ganes d’explicar el projecte. De seguida m’adone que és l’esforç conjunt de molts joves que juguen, debaten, riuen i, sobretot, comparteixen lectures. Vull saber-ne més.

Com és que un grup de joves crea una associació de lectors? Com va nàixer l’AJLC?

Tot va començar quan una bloguera catalana, Etna Miró, va crear un grup de WhatsApp que es deia «Lectors Catalans Family». Era una mica per reagrupar joves catalans que publicaven ressenyes de llibres, o que tenien blogs sobre lectura. Això es va anar expandint i va incloure booktubers, bookstragrammers, etc. Jo hi vaig entrar el 2015 si no recordo malament, i em vaig trobar amb aquesta comunitat. Jo els vaig conèixer per les Trobades de Joves Lectors que organitzava el fòrum Què Llegeixes i la Institució de les Lletres Catalanes. Vaig descobrir que tenien aquest grup, m’hi van afegir perquè també alguns quellegistes ja en formaven part. Hi vam estar en contacte, vam fer activitats plegats... I un any la Trobada de Joves Lectors es va deixar de fer. Ens vam trobar dient: ostres, aquest estiu no tenim Trobada! I ara com ens veurem? Perquè era un grup molt variat, de tota Catalunya, i aquestes jornades eren l’excusa per retrobar-nos i desvirtualitzar-nos. Era una oportunitat, també, per conèixer nous lectors. Així doncs, vaig pensar: i si l’organitzem nosaltres?

Si la muntanya no va a Mahoma...

Els ho vaig comentar i s’hi van engrescar molt. Llavors ens vam posar a organitzar la I Jornada de Joves Lectors. La vam fer el 2019 a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra de Sant Andreu.

Qui ho organitzàveu?

Érem un grup de joves a qui ens agradava molt la lectura, que havíem pres nota d’aquestes jornades que organitzava la Institució de les Lletres Catalanes, havíem vist el que ens agradava (els debats, les taules redones, conèixer autors...) i sabíem el que volíem potenciar: un espai de trobada, de jugar, de passar-nos-ho bé junts. Va ser molt graciós perquè l’esdeveniment el van cobrir mitjans com ara Núvol, el diari Ara... i ens preguntaven: «I això qui ho ha organitzat?» I nosaltres: «Eh... joves! Que fem coses! Que ens agrada llegir» [riem]. Vam ser una cinquantena de joves d’arreu de Catalunya, amb pressupost zero, però amb el suport de Biblioteques de Barcelona. Hi vam convidar autors, traductors, editors, etc. Matí i tarda. I vam dir: a la segona serà més i millor!

I vingué el 2020.

Bé, però no ens vam rendir! Vam fer una jornada virtual, vam fer una videoconferència amb gent que s’hi va voler connectar, vam fer una mena de taula rodona, vam fer un concurs a Instagram, vam sortejar un lot de llibres... Perquè com que molts de nosaltres estem en contacte amb editorials, vam parlar amb elles i ens van donar un cop de mà, ens van enviar alguns volums, etc. Va estar molt bé.

Però llavors encara no estàveu organitzats com a associació.

No, però sí que estàvem pensant que volíem que les Jornades de Joves Lectors fossin més professionals. Volíem poder tenir pressupost, per exemple. Llavors vam parlar amb la Institució de les Lletres Catalanes i ens van dir que si volíem aconseguir anar a qualsevol lloc i que ens subvencionessin, havíem de ser una entitat. Llavors aquí va venir tot el periple d’endevinar què era això, com ens podíem formar... vingueren uns mesos d’investigar, anar a un gestor que ens ajudés a redactar els estatuts, que es validessin, etc. Bàsicament, el grupet de joves que vam organitzar la Jornada hem sigut els que ens hem convertit en la junta directiva de l’AJLC.

Ara tu n’ets presidenta.

Així és: de moment! Durant 4 anys...

Aleshores, l’objectiu de l’AJLC era poder organitzar bé les Jornades?

Mentre creàvem l’associació vam pensar: ostres! Això ens obre tot un ventall nou! No sols per organitzar la jornada, sinó que podem anar molt més enllà i crear tota una comunitat de joves lectors. Perquè, per exemple, el que va fer el Què Llegeixes, que ja no existeix, fou crear una comunitat de lectors i proposar jocs, reptes, trobades, etc. I ho trobàvem molt a faltar. I llavors vam dir: per què no ens convertim nosaltres en una plataforma per agrupar joves que llegeixen i també donar visibilitat a tots aquells prescriptors literaris, joves bookinfluencers (bookstagrammers, booktubers, bloguers...) perquè no estiguin sols, que puguin parlar entre ells, que es puguin seguir... I així és com va sorgir. Com un full en blanc: per seguir organitzant la jornada, sí, però també per potenciar la literatura entre els joves.

És interessant perquè no sortiu del no-res. Molts de vosaltres vau estar vinculats al fòrum Què Llegeixes, que precisament pretenia estendre la lectura entre els joves... tu surts d’allà, veritat? De fet, en els teus vídeos encara saludes amb «Hola, hola, quellegistes!».

És com un homenatge. De fet, vaig començar a fer vídeos gràcies al Què Llegeixes, perquè van organitzar un petit concurs entre els quellegistes quan començava el boom de gent que feia vídeos de llibres. Jo vaig ser una de les poques que es va animar a fer el vídeo. Encara està penjat... que malament! [Somriu i es posa la mà al front]. Gravat en exterior, no se sentia res... això sí, ho vaig fer molt original. Però la qualitat, terrible. M’ho vaig passar molt bé perquè a mi m’agrada molt editar vídeos. De petita feia vídeos amb les meves nines, amb stop-motion, o a les meves gossetes, que les disfressava...

Així podies ajuntar dues passions: la lectura i l’edició de vídeo.

Exacte. Quan el QL organitzà aquest concurs és la primera vegada que vaig fer de booktuber. I poc després Biblioteques de Barcelona també va engegar un concurs, que es deia #RecomanoLlegir, per a joves de 13-17 anys que s’animessin a fer un vídeo recomanant un llibre. Hi va participar molta gent. Jo també m’hi vaig apuntar i ho vaig passar molt bé: trobava que era una bona manera de complementar el contingut que ja feia al blog.

Perquè tu ja tenies el blog de recomanacions literàries.

Sí, es diu igual que el canal de YouTube: Paraula de Mixa. Em vaig adonar que els joves ja estaven començant a deixar el món dels blogs, que tots eren a YouTube. Llavors vaig dir: si vull ser on són els joves, haig de ser a YouTube. Vaig començar a fer vídeos per complementar les cròniques i ressenyes que escrivia al blog: vídeos de presentacions, de fires... i remetia al blog per si la gent volia saber-ne més. Al principi feia un vídeo cada dos mesos, un vídeo al mes... i ara intento fer un vídeo a la setmana i ser més constant. I així és com va néixer el canal: gràcies al Què Llegeixes. Tots els booktubers saluden la seva comunitat d’alguna manera, i la meva manera de saludar és amb aquest petit homenatge.

Per tant, deies, us vau constituir com a entitat amb l’objectiu d’organitzar les jornades i us heu trobat que podeu anar molt més enllà.

Ja et dic: tot està per escriure. En els estatuts hi consta que els objectius són fomentar la lectura entre els joves, difondre els valors de la lectura arreu (sobretot als territoris de parla catalana), i donar visibilitat als autors de literatura juvenil, en especial la catalana. I a partir d’aquí, el que vulguem. Jo estic il·lusionada perquè ja tenim la web creada i també una aplicació per als socis que és com un espai intern. En aquest espai intern hi ha un petit fòrum (com al Què Llegeixes), un petit xat de Discord, un blog per estar al dia de novetats literàries (notícies, premis, iniciatives, concursos, etc.), un calendari d’activitats...

Una mena d’agenda?

Sí, la idea és que nosaltres, en aquest calendari, hi pengem les activitats que fem nosaltres i activitats que creiem que són interessants, però que els socis mateixos també puguin marcar dins del calendari presentacions, fires, esdeveniments als quals vulguin anar... Perquè llavors un altre lector ho veu i s’hi pot apuntar, hi poden anar junts...

És fer xarxa.

Això ens passa molt als lectors: vols anar a una presentació, vols anar a algun lloc, però sovint estàs sol, i això fa una mica de vergonya i al final no hi vas. La idea és trencar amb això, poder anar-hi acompanyat d’un altre lector.

I feu difusió entre els socis de les activitats que es fan en relació amb la lectura.

Sí. De fet, també estem treballant en un espai d’influencers, una petita base de dades on els socis que estiguin a les xarxes i parlen de llibres (en blogs, Instagram, TikTok, YouTube, etc.) puguin posar les seves dades perquè tots els socis es puguin anar seguint entre ells. Més endavant també hem pensat posar-nos en contacte amb editorials, parlar amb els nostres socis i dir: qui vol col·laborar amb editorials? D’aquesta base de dades, en creem una de bookinfluencers que hi vulguin col·laborar i passar-ho, amb el seu consentiment, a les editorials que volen promocionar els seus llibres. Perquè això passa molt i els interessa: volen contacte amb els joves que parlen de literatura a les xarxes, però de vegades no saben on buscar o on trobar-los. Volem, doncs, intentar fomentar aquesta connexió, aquesta col·laboració.

Li feu la volta a aquell tòpic del lector solitari, abstret, tancat en si mateix.

Jo crec que la màgia de la lectura és compartir-la. Al capdavall, els llibres ens acosten a molta gent, fins i tot a gent d’altres èpoques. Com diu Carl Sagan, «L’escriptura és, possiblement, la més gran de totes les invencions humanes, ja que vincula gent que mai es va conèixer, ciutadans d’èpoques llunyanes. Els llibres trenquen les cadenes del temps. Un llibre és la prova que els humans som capaços de fer màgia».

No hi havia pensat: fem màgia! Compartint la lectura i connectant-nos amb els altres. Per això, precisament, ja heu posat en marxa algunes activitats que apunten en aquest sentit. Per l’abril vau organitzar una gimcana literària a Barcelona: com va anar?

Sí, ja ho volíem fer al desembre, però va venir una nova onada de la pandèmia i ho vam haver de posposar. Vam fer primer uns petits jocs de coneixença a la Llibreria Ona (que ens va cedir la sala d’actes), per trencar el gel entre els participants: com ara un «jo mai mai» per a lectors, o un joc de veritat o mentida amb anècdotes literàries, i després vam crear grups de joves. La gimcana consistia en un recorregut entre diverses llibreries del centre de Barcelona (Ona, Laie, Alibri, Al·lots, Finestres i Byron) on s’havien de superar uns petits reptes, des de jugar al Bookface fins a formar una frase amb títols de llibres. El grup que va aconseguir superar abans tots els reptes i va completar el recorregut va guanyar una bossa de l’associació amb un punt de llibre, una xapa i una enganxina; però després vam sortejar algunes novetats juvenils (cortesia de Fanbooks, Edebé i L’Altra Tribu) i tothom es va emportar un llibre a casa!

Pròximament, teniu més activitats previstes. Me’n pots avançar cap?

Volem seguir organitzant més activitats a banda de la Jornada de Joves Lectors, que també tornarà aquest any. L’any passat la vam poder fer, tot i les restriccions i l’aforament limitat, però en vam quedar molt contents. Ara anem a per la tercera, que tindrà lloc el 2 de juliol a la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra. Tindrà taules rodones, jocs, sortejos –de llibres, evidentment!–, signatures de llibres, i solem col·laborar amb alguna llibreria que hi posa una paradeta. En definitiva, volem que sigui un punt de trobada on passar-nos-ho molt bé i descobrir més el món editorial i dels llibres. L’any passat ens vam centrar en la il·lustració, i aquest any volem centrar-nos en el fet d’escriure en català i també en el fet de si hi ha «bons lectors»: volem saber si existeixen i qui són. Volem parlar amb docents, prescriptors literaris, lectors professionals... encarar la qüestió des de diferents punts de vista.

Heu aconseguit que hi haja entitats i empreses que col·laboren amb vosaltres?

Hi estem treballant. Hem començat a contactar amb algunes entitats, per exemple ens vam reunir amb el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (Clijcat), vam col·laborar amb Tantàgora, a la Setmana del Llibre en Català ens van permetre fer la presentació oficial de l’Associació, també estem en contacte amb la Institució de les Lletres Catalanes i Plataforma per la Llengua... volem anar creant totes les connexions possibles. Al final, tots tenim el mateix objectiu; nosaltres volem, de fet, aportar-hi la visió de totes aquestes persones a les quals van destinades les campanyes de foment de la lectura. I si nosaltres [la junta directiva] no podem estar al dia, que els socis mateixos tinguin veu i vot i ens diguin què està de moda, què els agrada, què no, i que ells ens proposin què volen organitzar, i poder-ho traslladar a totes aquestes institucions. Tenim el punt de vista jove, que és el que moltes vegades falta en els plans de foment de la lectura.

Aleshores, com de jove cal ser per fer-se soci de l’AJLC?

No vetem l’entrada a ningú! Tothom hi és benvingut. Ara bé, l’associació està dissenyada per a joves de 13 a... 30 anys? És que no m’atreveixo a posar números, perquè aquí la gent es comença a sentir una mica ofesa... [riem].

Ostres, en quede fora per poc...

Però bàsicament, si et sents jove, benvingut seràs! [Riem]. Ja dic, tothom hi és benvingut. A més, qualsevol pot fer-se soci per donar-nos suport: només cal pagar una quota d’un euro al mes, és a dir, dotze euros a l’any. Bàsicament, per ajudar-nos a subvencionar l’associació, a més de les ajudes que estem mirant de demanar. Som una entitat sense ànim de lucre, ho fem perquè volem fer-ho i totes les quotes es destinen a poder organitzar les activitats que preparem. En qualsevol cas, som una entitat jove feta per i per a joves.

Qui més forma part de la junta directiva?

Hi ha l’Arnau i el Dídac, dos membres que són uns cracs de la informàtica i ens han ajudat a dissenyar la web, l’aplicació, etc., i també són molt lectors. El Dídac està estudiant... espera, que ho tinc aquí apuntat [riu], un Doble grau en Enginyeria Biomèdica i en Enginyeria de Sistemes i Serveis de Telecomunicacions. L’Arnau, a més de treballar en el desenvolupament d’aplicacions, també és un dels nostres coordinadors didàctics i pedagògics, perquè ell i la Mar han estudiat un Grau en Educació Primària. La Mar ja està treballant de mestra, i plegats ens ajuden a dissenyar totes les activitats. Tenim la Marta, que és booktuber i fa Estudis Literaris, joves com la Irene (que estudia un Doble Grau en Traducció i Interpretació i Llengües Aplicades, és lectora editorial i ha començat a traduir els seus primers llibres) o la Maria Eugènia (Mauqui) que està estudiant Llengua i Literatura Espanyoles i actualment està d’Erasmus a Edimburg... I el Pol, que té un Grau en Comunicació Audiovisual i un Màster en Edició perquè li interessa molt el món editorial i treballa com a responsable de comunicació. Ah! I la meva tieta, Maria Pilar, que vaig enredar perquè ens ajudés amb la tresoreria perquè és Diplomada en Ciències Empresarials. Som tot persones que girem al voltant de la literatura d’una manera o altra.

Estudiants i professionals en actiu?

Sí, tant gent que està estudiant com gent que ha acabat els estudis. Qui més, qui menys, es vol dedicar al món dels llibres d’alguna manera: ja sigui editant, col·laborant amb editorials, ensenyant literatura, etc. Però, atenció! No tots els joves que llegeixen volen estudiar o dedicar-se a la literatura. Tenim socis docents, tenim gent que estudia enginyeria, telecomunicacions, física, gent interessada en les xarxes... una cosa no ha d’estar renyida amb l’altra: ben al contrari. La passió per la lectura et pot arribar, et dediquis al que et vulguis dedicar.

Per tant, desmuntem l’altre tòpic: «és que els joves no llegeixen».

Uf! Els joves sí que llegeixen. Jo diria que llegeixen més que mai. El tema és com llegeixen. Si t’hi fixes, els tuits, els posts d’Instagram, els diaris digitals... llegim moltíssim! El tema és la manera com llegim. Per exemple, tot el que se’n diu tuiteratura, literatura 2.0, fils i històries de Twitter... tot això també és una forma d’explicar històries. Ens apassiona el còmic i el manga, que aquest és un món molt subestimat encara en els centres educatius.

Sí que és cert que avui dia hi ha més oferta que mai en l’entreteniment: sèries, pel·lícules... Són continguts que requereixen menys concentració i són més ràpids, més àgils. Jo, personalment, de moment no m’he atrevit a tenir TikTok: sé que tothom és allà, però haig de posar la barrera en algun lloc perquè ja no dono l’abast amb tantes xarxes. Però és que a més a més, a mi m’atabala una miqueta, perquè passes d’una cosa a l’altra sense parar.

Tot i així, jo crec que els joves llegeixen: llegim. És veritat que durant l’adolescència sovint es perd: perquè potser anem més atabalats amb els estudis, perquè en el temps de lleure preferim desconnectar i veure una sèrie... però després ho reprenem i seguim sent lectors.

Tanmateix, la gent té la sensació que són pocs, els joves que lligen.

Hi ha gent que diu –i jo també ho crec– que els lectors sempre hem sigut una minoria. Sempre. I encara ho seguim sent. Però hi som.

Tot i això, sembla que les xarxes han canviat alguna dinàmica...

Les xarxes, com ara Instagram, Youtube o TikTok, han permès crear comunitats de lectors. Això ha fet que els lectors, que solíem estar com en petites illes, ens unim i ens connectem, i ens demostrem que no en som tan pocs com semblàvem. Potser dins d’una multitud no ens vèiem entre nosaltres, però les xarxes ens han permès trobar-nos. Jo crec que això és fantàstic.

I tant!

Volem tornar a demostrar que la literatura també pot ser una forma vàlida de lleure, d’entreteniment. Volem tornar a posar la literatura com a font de gaudi. Perquè entre els estudis, les lectures obligatòries, les lectures més acadèmiques... al final pot ser que avorreixis la lectura en algun moment. Volem demostrar això: que és possible llegir, no per aprendre, no per descobrir –que també!–, sinó sobretot llegir pel simple fet de passar-ho bé. Igual que vols desconnectar i veure una sèrie, també pots desconnectar i llegir un llibre. I ja està. Totes les formes d’entreteniment són igual de vàlides, i potser tens una temporada que no et ve de gust llegir sinó, per exemple, veure sèries, i això és perfectament vàlid, i viceversa, no passa res.

Per a mi, és un descans sentir-te dir que podem entendre la literatura també com a entreteniment. No fa gaire, en una entrevista a l’escriptora Céline Curiol, es va fer viral un fragment en què lamentava que els seus alumnes de 22 anys respongueren que el seu llibre favorit fos Harry Potter, quan, segons ella, als 12 anys ja es pot llegir Dostoievski.

Com alguns li responien, sí, potser pots llegir Dostoievski als dotze anys, però, realment, vols llegir-lo? Jo crec que s’ha de fomentar la lectura. El que és important és enganxar els joves a llegir, perquè pots començar amb Harry Potter i potser hi ha lectors que durant molts anys s’aturen en aquestes lectures perquè no els han mostrat què hi ha més enllà, o els agrada molt aquest gènere, i per això també crec que la figura dels bookinfluencers és molt important, perquè fem de pont: si t’ha agradat aquest llibre, et recomano aquest altre. Obrim horitzons lectors.

Si tu ets lector, segur que amb les recomanacions, el que vegis a les llibreries, a les biblioteques, etc., et portarà a altres lectures. Al final no hem de mirar per sobre l’espatlla cap llibre, tingui la qualitat literària que tingui. L’important és fomentar la lectura. I si realment t’agrada llegir, és probable que acabis llegint Dostoievski. O no! I també és perfectament vàlid! No hi ha millors o pitjors lectors.

Hi estic d’acord. A mi, de fet, em va ofendre particularment aquella afirmació, perquè el meu llibre favorit continua sent Harry Potter malgrat que també he llegit Dostoievski.

És que una cosa no lleva l’altra. És més, si vols que algun dia els teus alumnes estimin la lectura i llegeixin obres més elaborades has de demostrar-los que t’ho pots passar bé llegint. Perquè si amb dotze anys ja els obligues a tots a llegir Dostoievski, és fàcil que no llegeixin res més. Val més que comencin triant altres lectures i acabin amb Dostoievski que no que comencin i acabin amb Dostoievski.

Però és cert que la gent jove només llig literatura juvenil?

Crec que cada lector és un món. Crec que les editorials això cada vegada ho veuen més i posen etiquetes orientatives, perquè una cosa és l’edat i l’altra l’edat o la capacitat lectora que tu tinguis. Hi ha lectors que són joves i llegeixen coses més d’adolescents o infantils, i hi ha infants que poden llegir coses d’adolescents i fins i tot d’adults. Crec que les etiquetes han de ser orientatives, però mai restrictives. Està bé que hi hagi llibres que interpel·lin directament un públic, com ara el juvenil, però això ha de ser simplement orientatiu: un jove pot llegir perfectament un llibre més adult, etc. Per això cada vegada hi ha més cross-over. No hi ha límits.

Per això mateix la feina dels prescriptors, com tu mateixa, em sembla d’una gran rellevància. Recomanar lectures, ampliar horitzons. Continua sent una afició per a tu, o és alguna cosa més?

Jo no vull monetitzar el meu canal de YouTube, perquè vaig començar fent-ho com una afició, però de mica en mica s’està convertint en la meva professió. És cert que la meva faceta de booktuber, bloguera, etc., vull que segueixi sent una afició, la meva passió; perquè en el moment en què notes la pressió de veure-ho com una obligació... s’hi perd la màgia. Crec que el més bonic d’aquestes comunitats és l’espontaneïtat: fem això perquè no volem guanyar ni perdre, sinó passar-ho bé. Però és veritat que m’ha obert oportunitats molt boniques que estic encantada de poder viure.

A poc a poc et vas podent dedicar professionalment a la prescripció i la dinamització literària.

Sí: fer vídeos, ressenyes, etc., m’ha obert altres portes, m’ha permès moderar clubs de lectura a biblioteques i llibreries (en modero sis i en començaré uns quants més al llarg d’aquest any), dinamitzo taules rodones, participo en festivals, faig tallers i col·loquis, col·laboro en diverses emissores de ràdio, el 2020 vaig estar col·laborant al programa «Tot es mou» de TV3 amb una secció literària... tot això s’està convertint en la meva professió i m’estic començant a poder guanyar la vida des de la dinamització cultural.

Tant de bo, doncs, que t’hi pugues dedicar per complet: a mi ja m’has ben convençut amb un bon grapat de lectures i m’has encertat les recomanacions. I tant de bo que l’Associació de Joves Lectors Catalans tinga un futur ben llarg i fructífer. Prenguem-ne nota: joves treballant per a joves, compartint experiències i fent que la lectura es puga fer joc, rialla, debat, gresca. Sembla... màgia?