Parlem amb Antoni Bernabeu, alcalde de Castalla, sobre la Casa Enric Valor: «Em sent tant o més compromés amb el projecte de la Casa Enric Valor com quan vaig arribar a l’alcaldia, fa quasi huit anys»

 

per  Vicent Brotons

Entrevistes

Antoni Bernabeu, alcalde de Castalla
Antoni Bernabeu, alcalde de Castalla
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

A mig matí arribe a Castalla. És dia de mercat. Aparque a uns tres-cents metres de l’ajuntament i hi accedisc pel carrer Major. Passe per davant de la casa d’Enric Valor, que tindrà un important protagonisme en l’entrevista. Demane a l’agutzil per l’alcalde, el senyor Antoni Bernabeu, i em comunica que tardarà una estona a rebre’m, car li han eixit assumptes imprevistos d’última hora i ha hagut de posar-se a la faena de resoldre’ls. Cap problema. Li dic que tornaré en mitja hora. Aprofite la circumstància per fer-me un tallat i passejar pel mercat. És un agradable matí de la increïble primavera d’hivern que s’estava acomiadant com si fora l’altra, la d’estiu. Deu ser això del canvi climàtic, però per al meu passeig pel mercat ha resultat molt oportuna.

De regrés a l’ajuntament espere uns minuts i apareix el senyor Bernabeu. Es disculpa pel retard. Jo li dic que no té cap importància, que la cosa és comprensible. Al cap i a la fi els alcaldes de poble han d’estar a totes. Perquè Castalla és un municipi gran —«el poble major de la Foia», com escrivia Valor als anys cinquanta— de deu mil habitants que exigeix una intensa dedicació del seu alcalde, un professional auditor de comptes de seixanta-sis anys, que compagina la gestió de la seua petita empresa amb la de l’ajuntament d’aquest bonic poble «nou i vell, camperol i senyorívol», com també escrivia el creador de Cassana.

El batle em fa passar a una sala de treball, ben il·luminada, amb una gran taula i que presenta l’aspecte del que és, un espai on la gent va per faena. Allí mateix em proposa de realitzar l’entrevista. Ens trobem els dies previs a Nadal. Circula pels mitjans de comunicació la notícia del comunicat de l’escriptor Jovi Lozano-Sesé, l’últim guanyador del Premi Enric Valor de Novel·la, de la Diputació d’Alacant, que s’ha negat a recollir el premi en un despatx, com si d’un groller tràmit burocràtic vergonyós es tractara. El novel·lista ho ha deixat clar: no vol recollir-lo en aquestes indignes condicions per respecte a la llengua, la literatura, Enric Valor, que li dona el nom, i a ell mateix com a escriptor. L’alcalde castellut ho comenta amb mi i acordem deixar l’important tema, que afecta directament la política cultural del municipi, per al final de l’entrevista.

Com ja li vaig dir per telèfon, l’entrevista no tindrà una orientació política, és a dir, que no es mourà pel territori de la legítima confrontació ideològica i programàtica de les distintes forces que configuren la corporació de l’ajuntament de Castalla, sinó que se centrarà en la gestió cultural i patrimonial en el sentit més ampli dels termes i específicament en la figura d’Enric Valor com a escriptor castellut. Tot i això comencem demanant-li al senyor Antoni Bernabeu pel seu futur polític, atés que en menys de mig any hi hauran eleccions municipals.

Antoni Bernabeu ha estat set anys i mig al front de l’ajuntament castellut com a conseqüència de dos victòries electorals, la primera al 2015 i la segona al 2019, Aquesta última amb un molt bon resultat electoral, el 42% dels sufragis. Tornarà a repetir com a cap de llista de Ciutadans, la seua formació política, al 2023?

Sí, així és. Em torne a presentar per la formació política de Ciutadans (Cs). Tot ve motivat per la gran quantitat de projectes que hi ha començats a Castalla de tot tipus, de patrimoni històric, de patrimoni cultural, en l’àmbit sanitari... Puc dir que he tingut la gran sort de rodejar-me d’un equip de gent ben valuosa que ha facilitat molt el nostre treball. Comptem també, a l’ajuntament de Castalla, amb un equip professional tècnic i jurídic que donen el necessari suport a la nostra tasca de gestió. La figura de l’alcalde, tal com l’entenc jo, acompanya i coordina eixe equip.

Comptat i debatut, hi ha molts projectes per fer al meu poble; Castalla m’apassiona i el meu partit m’ha tornat a proposar com a candidat a l’alcaldia i jo, naturalment, tinc la ferma decisió de presentar-me per a treballar quatre anys més per Castalla, del 2023 al 2027. Comptaré amb gent que ja està treballant en l’actual equip de govern, gent formada i preparada per l’experiència acumulada en este període de gestió (2019-2023) que facilitarà la comunicació amb el funcionariat. No obstant això, també incorporaré a l’equip gent nova i il·lusionada i compromesa amb el projecte, per descomptat.

Pensa vostè que la seua política cultural i patrimonial... ha estat integradora i adreçada al ric i divers teixit sociocultural que caracteritza el dinàmic municipi de Castalla?

El primer període municipal (2015-19) es va caracteritzar per una gestió més de diagnòstic o de coneixement de la problemàtica (col·laboració amb la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, coneixement dels mecanismes de gestió municipal, posada en marxa de projectes cultural importants...), però en el segon període, l’actual, malgrat el llast dels dos anys de la pandèmia, convé no oblidar-ho, des de la regidoria de Cultura hi ha hagut molta i molt bona gestió. Em fa l’efecte que la ciutadania ha entès la importància de la nostra labor, sempre millorable, naturalment.

Vull destacar que el gran capítol pendent que tenim és el de la rehabilitació de la casa d’Enric Valor. Ha sigut un projecte que fa dos anys estàvem tocant-lo amb la punta dels dits: teníem el finançament per a redactar el projecte, per a encetar la rehabilitació (més de quatre-cents mil euros). Ho teníem tot, però un seguit d’inconvenients tècnics ho van fer impossible. Van haver-hi incompliments inexplicables per part de l’empresa que havia de redactar el projecte tècnic, la qual no va resoldre adequadament molts dels paràmetres establits ni d’altres propis de les característiques d’una casa museu d’un escriptor com Valor. S’ha perdut un temps preciós, és cert, però jo tinc l’esperança que abans del proper període municipal, és a dir, abans del maig de 2023, tornarem a tenir el projecte elaborat com cal i licitades les obres perquè en la segona meitat de l’any 23 siga possible l’actuació física en la rehabilitació de la casa de l’escriptor.

He de confessar que de la gestió del quadrienni ha sigut el tema que més m’ha dolgut perquè teníem el finançament per recórrer un camí que permetera acabar amb la proscripció de la figura d’Enric Valor per certs sectors de Castalla. Quan arribàrem en el 2015 teníem el ferm convenciment que donar suport a la Càtedra d’Enric Valor, de la Universitat d’Alacant, i assumir amb fermesa la rehabilitació de la casa d’Enric Valor, cosa que vam fer en un procés gestor àgil i continuat, que finalment i tristament es va frustrar. La nostra clara intenció era licitar les obres finalitzant l’any 2021. Han estat només els obstacles tècnics els qui ho han impedit. La voluntat política de l’alcaldia i de tot l’ajuntament ara per ara és tan ferma o més que quan començàrem el 2015. La rellevància d’Enric Valor ens compromet profundament amb el projecte. Hem de recuperar el temps perdut.

Vosté pense que Castalla rep molta gent al llarg de l’any que demana per la casa natal de l’escriptor Enric Valor i com pot visitar-la. Donar satisfacció a eixa demanda del visitant —i el veí— culte, sensible i inquiet per a nosaltres és molt important. L’objectiu prioritari de l’alcalde Antoni Bernabeu en el 2023, i en el nou període de gestió municipal que es posarà en marxa finalitzant la primavera, és enllestir plenament el projecte de la casa de l’escriptor Enric Valor. Que no ho dubte ningú.

¿Es podria dir amb contundència que hi ha un consens polític per a continuar amb la mateixa il·lusió i dedicació el projecte de la casa Valor, fora quina fora la correlació de forces polítiques que es donara a Castalla a partir del maig de 2023?

Efectivament, ha canviat molt el panorama. Siga quina siga la força política que governe en un futur a Castalla, pense que hi haurà molta predisposició a seguir endavant amb el projecte. El moment polític actual és ben distint a l’anterior al 2015, en què cap força política va fer cap esforç per adequar la casa d’Enric Valor com a espai de memòria i interpretació de la vida i obra de l’escriptor. En huit anys han canviat molt les coses. Pense que si entraren a governar l’ajuntament de Castalla altres partits polítics distints a C’s també tindrien la sensibilitat i el compromís pel que fa a la casa Valor.

Quanta sensibilitat, en quin grau d’implicació?

Això no ho sé. Puc enganyar-me, però la unanimitat amb la figura de Valor aquí es veu també en el suport a la Càtedra, que és absolut. Per cert, he de dir que la Càtedra, que dirigeix el professor Joan Borja, ha esta importantíssima en tot el procés, actuant de catalitzadora i impulsora junt al Centre Cultural Castellut, sempre capdavanter en la reivindicació de la casa museu. Volem que tots dos, Càtedra i Centre Cultural, seguisquen esperonant-nos i motivant-nos als polítics i a les administracions per a dur endavant el projecte.

Un alcalde valorià com vosté, si em permet l’expressió, quina opinió té de l’aportació de les altres institucions en relació a la figura de l’escriptor Enric Valor? Perquè, per sort per a totes i tots —i especialment per a Castalla—, l’escriptor transcendeix clarament l’àmbit local amb escreix. Ningú, absolutament ningú, pot posar en dubte l’afirmació que acabe de fer.

No tinc cap queixa en relació a les institucions, tant de la Generalitat com de la Diputació. No hi insistiré prou, en aquesta idea: l’única queixa que tinc és la de les qüestions tècniques que han llastat el projecte en més d’un any. No hi pots fer res. La llei et marca uns terminis i uns procediments i els has de respectar. Vull deixar clar que en la meua tasca gestora municipal, en general, i en la dels assumptes valorians, en particular, les sigles polítiques passen a un segon pla. Una institució que no considere la figura d’Enric Valor com el que és, el pare de les Lletres Valencianes, per damunt d’altres consideracions, no ho estaria fent gens bé. Per tant, la casa Valor s’ha d’aconseguir amb eixa perspectiva patrimonial de tothom.

Ací no entren els signes polítics de cap formació. La cultura és un servici a la ciutadania, no és cap luxe ni cap opció partidista. I si damunt està referida a Enric Valor, no n’hi ha cap mínima excusa. És lamentable, per exemple, que altres poblacions sí que hagen fet l’esforç —Monòver, amb Azorín; Sueca, amb Fuster; Benassal, amb Carles Salvador; Altea, amb Carmelina Sánchez-Cutillas, etc.— i nosaltres no. O, si més no, encara no del tot. Per què? Perquè fins ara no hi havia hagut suficient sensibilitat. La cosa crec que ha canviat en els darrers temps.

La nostra conversació ha girat entorn a la figura d’Enric Valor i el seu pes específic dins de la cultura castelluda, però, com ja ha deixat clar, les inquietuds i preocupacions en aquest àmbit de la gestió municipal abracen molts altres aspectes, no?

I tant. Començaré per dir que la Casa de la Cultura i l’Auditori són dos infraestructures que se’ns han quedat xicotetes per la quantitat d’oferta cultural que tenim. I això és una satisfacció perquè parla molt bé de la vida cultural del municipi. Una preocupació central nostra ha estat reparar i millorar els dos espais culturals per fer-los plenament utilitzables. Tenim també en marxa el projecte de la casa o palauet de Paco Rico: adquirida una altra important infraestructura cultural de futur, però que, per distintes circumstàncies tècniques, el procés s’ha vist endarrerit. La cultura musical castelluda és molt gran, intensa i talentosa i està indiscutiblement necessitada d’un projecte propi, la Casa de la Música. Mou un col·lectiu de quasi cinc-centes persones amb una activitat intensa i diària i cal construir de nova planta un espai per a la música local. El tenim projectat en un solar de 3.500 m2 que hi ha davant de l’església. Serà una obra de vora quatre milions d’euros. Ara estem en la batalla del finançament.

Fira de la Fantasia 2022, Castalla | © Joan Borja

Des dels anys vuitanta, i per distintes circumstàncies —la història i el bell paisatge que uneixen el meu poble, Petrer, i Castalla; Enric Valor; l’ensenyament de la llengua...— he estat molt vinculat a Castalla. Sé que la gent del Centre Cultural Castellut sempre ha treballat intensament pel reconeixement de la figura de l’escriptor Valor. Com són les relacions de l’alcalde i la institució que presideix amb l’entitat?

Normals, cordials i, clar, millorables, com sempre. La relació amb els directius i els socis del Centre Cultural també són personals, òbviament, d’amistat amb molts dels seus membres: les pròpies d’un poble. Jo entenc prou el seu escepticisme crític en relació a la casa d’Enric Valor perquè fa tant de temps que estan reivindicant-la i esperant-la pacientment... Jo m’he tirat hores i hores de telèfon i xarrada personal explicant-los a uns i a altres les raons per les quals hem tingut tantes dificultats amb la posada en marxa del projecte de la casa. Hi ha hagut molta comunicació, els he mostrat l’avantprojecte ací, en esta mateixa sala. La gent del Centre Cultural són partícips, junt a nosaltres, a l’hora de qüestionar certes «barbaritats» del primer projecte arquitectònic. Han fet les seues pròpies propostes i suggeriments concrets, que, per cert, en reprendre el procés en les pròximes setmanes, no hi haurà cap inconvenient per assumir-los. Crec en la participació ciutadana, però en el cas dels projectes que giren entorn a Enric Valor, encara hi crec més.

Del 2017 al 2022 s’han celebrat cinc edicions de la Fira de la Fantasia Enric Valor i Castalla. L’únic any que no es va fer, òbviament, va ser el de la pandèmia, el 2020. Podem dir que ja és una tradició de la tardor castelluda. A més a més, edició rere edició, millorant-se significativament. ¿Podem dir que aquest meravellós cap de setmana festiu està ja consolidat a Castalla des de la perspectiva institucional?

Estem raonablement satisfets. La d’enguany, la cinquena, ha estat molt bé. Enguany, com a novetat, hem tingut les muixerangues, que han aportat més riquesa cultural a la fira. Concloure sempre amb l’actuació de Dani Miquel és un enorme encert. Els xiquets disfruten moltíssim. El centre històric de Castalla s’enalteix amb els contacontes i les representacions de les rondalles d’Enric Valor. Sense ser pretensiós crec que anem a millor.

Lligant amb la Fira de la Fantasia cal dir que el camí a Planisses pel barranc de la Fusta, espais imprescindibles per a evocar l’obra narrativa de l’escriptor, s’està millorant. Estem esperant les ajudes econòmiques per a rematar el condicionament de la infraestructura muntanyenca, tan important per al amants de la natura com per a rememorar paisatgísticament l’obra i la vida de Valor.

Fira de la Fantasia 2022, Castalla | © Joan Borja

Des del passat juliol funciona a Castalla l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Enric Valor, de la Generalitat Valenciana. Hem de suposar que això per a Castalla també és una bona notícia, no?

Per descomptat. Els hem cedit un espai provisional en la Casa de Cultura als dos professors en comissió de serveis perquè treballen per l’obra d’Enric Valor i la seua projecció cultural i didàctica. El nostre desig, evidentment, és que l’aula estiga en la casa d’Enric Valor. Eixa cessió d’espai li la vam fer personalment a la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, de la Generalitat Valenciana, Reis Gallego, i vam adquirir un ferm compromís amb ella perquè només obrir la casa museu i d’interpretació d’Enric Valor l’aula s’ubique allí.

A llarg de la conversa ens hem deixat algun aspecte de la vida cultural castelluda sense tractar?

Home, ja que ho pregunta, vull dir-li que els gestors cultural estem molt pagats amb l’activitat de la Comissió de Danses de Castalla i sobretot per la celebració del XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola, que va tenir lloc el passat més de juny. Se’ns va quedar un molt bon sabor de boca per l’esdeveniment i m’agradaria expressar la nostra predisposició a donar suport a actes semblants durant els pròxims anys. Espere que em «pressionen» per a tornar-lo a repetir.

La figura d’Enric Valor ha estat en el centre de tota l’entrevista. No ens podem, per tant, estar de formular-li aquesta pregunta: Cal una Fundació Cultural Enric Valor?

És una proposta integradora que he sentit en més d’una ocasió. Aglutinar totes les institucions i entitats, diguem-ne, valorianes, en una fundació àmpliament participada, incloent-hi altres municipis que es consideren valorians. Jo n’estic absolutament a favor, però li diré una cosa: és tal el regomello, o el ressentiment, com vulga dir-li, que tinc per l’endarreriment de la casa d’Enric Valor que abans de llançar una proposta com aquesta vull guanyar credibilitat fent realitat el projecte de la casa museu. I així que veja tothom, valorians i no valorians, que la cosa va avant. I després el que calga: la fundació, per què no? Jo vaig adquirir un compromís inequívoc en un dinar de treball celebrat fa set anys amb escriptors, gent de la cultura, el mateix Joan Borja, director de la Càtedra Enric Valor, etc., de treballar per realçar la figura de Valor i això més prompte que tard també passarà per la posada en marxa de la fundació, idea que m’agrada molt.

Intencionadament hem deixat quasi per al final l’afer del Premi Enric Valor de narrativa de la Diputació d’Alacant perquè no «contaminara» la resta d’aquesta interessant entrevista. En referim a la negativa de Jovi Lozano-Seser, el guanyador de l’edició de 2022 amb l’obra Després de maig, abans de l’estiu, a rebre el premi d’una manera que ell mateix qualifica d’indigna i vexatòria. Què ha de dir l’alcalde de Castalla des de la raonable prudència institucional?

Primer de tot, cal deixar clar que qui convoca el lliurament del premi és la Diputació d’Alacant. L’ajuntament de Castalla va rebre la proposta de fer l’acte de l’esmentat lliurament amb més solemnitat ací, al poble natal de l‘escriptor, com ja fèiem satisfactòriament des de fa alguns anys. A nosaltres ens va semblar molt bé, com sempre, i ens vam posar a la faena. De fet, a l’ajuntament tenim la plena convicció i la decisió de seguir fent-lo com s’ha fet els últim anys i, fins i tot, millorar-lo, i molt, en molts sentits. Però, vull insistir-hi: qui ha de convocar el lliurament del premi a Castalla és la Diputació.

Enguany se’ns va comunicar la intenció de fer-ho com els últims anys, però molt tard. Des de la diputació, quasi sense marge de maniobra, ens proposaren el dotze de desembre com a data per a celebrar la cerimònia, però nosaltres feia temps que teníem compromesa eixa data en un tema local molt important: reunir tots els propietaris de les casetes de camp per abordar la problemàtica urbanística d’aquestes construccions. Llavors es va demanar a la institució provincial que s’ajornara dos o tres dies l’acte. La diputació no hi va accedir. Pense que és injust que ens acusen ara a nosaltres de ser els culpables que no se celebre l’esdeveniment. Encara hi ha, però, una alternativa, fer l’acte de lliurament a Castalla en les primeres setmanes del 2023.

He de dir que jo vaig conversar amb Jovi Lozano-Seser, l’escriptor, i li vaig dir que tenia tota la raó d’estar indignitat. És absurd que et lliuren el premi en un despatx, quasi d’amagat i, au, marxes cap a casa. S’ha de fer com ho hem fet en els últim anys i amb la mirada posada en un horitzó de millora, cada volta més, com ja he dit. Es tracta de posar Castalla en el mapa dels esdeveniments culturals importants i d’exalçar i dignifica la figura d’Enric Valor... L’acte cal engrandir-lo a poc a poc i no anar cap arrere.

De tota manera li diré que no es pot fer un acte humiliant, i per això pense que l’escriptor ha fet molt bé denunciant el fet davant els mitjans de comunicació. Jo vull que vinguen a Castalla els representats polítics de la diputació i de l’entorn, gent de la cultura i la literatura, valorians i valorianes, gent del poble de Castalla... i així posar de rellevància la importància d’aquest premi que du el nom d’un dels narrador més significatius del segle XX. I li ho dic clarament: jo mateix em posaré en contacte amb la vicepresidenta de la Diputació d’Alacant, la senyora Julia Parra, i li diré —li demanaré— que, per favor, busquem consensuadament una data compartida i assumim conjuntament la dignificació de l’acte: el lliurament del premi que porta el nom d’Enric Valor per respecte al nostre autor i a l’escriptor premiat.

Somniar, fer prospecció de futur, mirar cap a l’horitzó és un dret que tothom té. ¿Veu vosté un esdevenidor que faça de Castalla la capital cultural valenciana de la narrativa i la rondallística, amb una oferta d’activitats continuada propiciada i inspirada en el referent que representa un clàssic contemporani de les nostres lletres com és Enric Valor?

Per què no? Tenim les condicions: la ciutat natal de l’escriptor, la recuperació física de la casa on va nàixer i va desenvolupar moments vitals molt importants per a ell i la seua obra, els escenaris on es desenvolupa i s’inspira bona part d’eixa mateixa obra. Tenim un substrat cultural i d’associacionisme cívic que estan per la labor de promoure el coneixement de la vida i la lectura, el gaudi i l’estudi de l’obra del nostre escriptor, per tant, sí que és possible. Jo així ho albire.

Però torne a insistir en una idea: em sent tant frustrat i alhora, i per això mateix, tan fermament decidit i compromés en el projecte de la casa que no tinc cap altre objectiu que superar tot els inconvenients i arribar a bon port amb la casa d’Enric Valor. Vull amb totes les meues forces reivindicar i guanyar la credibilitat perduda perquè tothom puga dir que sí, que és de veres que volem posar Enric Valor on li correspon. Alguns interpretaran que fins ara hem fet pocs mèrits —alguna cosa hi hem fet, no?—, però queda encara molt per fer i em sent tant o més compromés amb el projecte com quan vaig arribar a l’alcaldia fa quasi huit anys.

la Casa d'Enric Valor, carrer Major 24, Castalla | © Joan Borja

Soc una persona gran, escèptic, molt, no ho negue, però, els puc assegurar que les paraules del senyor Antoni Bernabeu em semblen profundament sinceres. Estic convençut que he entrevistat un alcalde fermament valorià. Esperem i desitgem que tant de compromís emotiu acabe fent realitat la Casa Museu Enric Valor de Castalla abans que finalitze l’actual lustre. Tampoc no és demanar massa, no?