Per a Angle Editorial, Rosa Rey, al capdavant, i el seu equip editorial, l’any 2022 ha estat un any rodó, dels que fan història. El premi Nobel concedit a Annie Ernaux en octubre de 2022, autora de la casa des de 2019, els ha agafat per sorpresa i els ha confirmat i rellançat com a editorial. No s’ho esperaven!, diuen, i discretament continuen treballant i fent llibres, però l’alegria va per dins. Potser tenir al teu catàleg un premi Nobel siga un dels somnis no verbalitzats de molts editors, però en tot cas, un somni que només molt de tant en tant es fa realitat.

No és casual que Annie Ernaux tinga, ara com ara, quatre títols publicats en Angle, tots ells traduïts per Valèria Gaillard amb una traducció polida i de gran bellesa literària, la qual cosa dona una continuïtat i coherència al projecte. A més, Angle ja té a la vista quatre títols més contractats de l’autora, el primer dels quals sortirà ben aviat, en març, i es diu Un jove. El primer volum d’Ernaux que va formar part del catàleg fou Els anys (2019), seguit de Memòria de noia (2020), L’esdeveniment (2022) i Pura passió (2022). No debades, entre els trets que caracteritzen aquesta editorial, destaca el  compromís amb el fet de proclamar i practicar una política editorial d’autor. Per això, quan creuen en algú, hi posen tota l’energia, l’entusiasme i el talent de què disposen. «Annie Ernaux –comenta Rosa Rey– ha estat una aposta molt personal, fins i tot diria que molt emocional, perquè era una autora que havia començat a llegir fa anys i que m’havia marcat molt.»

De fet, Angle Editorial és un segell que ha apostat amb convenciment i tossuderia per la literatura escrita per dones, en especial, pel gènere autobiogràfic i l’auto-ficció, però també recentment ha abocat força energies en els llibre de divulgació d’alta qualitat literària i gran format, tant traduccions com d’autors catalans. És el cas d’obres com ara Els jueus a Catalunya, de Manuel Forcano, que va ja per la setena edició, o Una breu i atzarosa història de la vida de Joan Antoni Català, un llibre que conta la història de l’Univers i que ha estrenat una tercera edició. Amb tot, un gènere, la divulgació històrica i científica, no molt explorat fins ara per autors i editors nostrats, salvant excepcions, i que suposa nous reptes per a les editorials catalanes.

A aquest repte i a uns quants altres, s’apunten des d’Angle amb decisió i sense témer equivocar-se. I de moment, ho han encertat bastant. Ho van encertar fa uns anys quan –a pesar del precedent de «fracàs editorial» de Tusquets amb la publicació en castellà de les obres d’Annie Ernaux– varen preferir no fer-hi massa cas i tirar endavant amb determinació i passió i traduir-la al català. Avui, ja veieu, l’autora és un dels grans noms de la col·lecció de Narratives, si no el gran nom, ateses les circumstàncies, al costat d’autors consagrats i de relleu com ara Julian Barnes, Ottessa Moshfeg, Deborah Levy, Jon McGregor, Albert Pijuan, Alba Dalmau, Xavier Aliaga o Maylis de Kerangal, entre altres.

En tot cas, queda clar que Annie Ernaux forma part de la decisió d’Angle de treballar, traduir i publicar molta literatura d’autora: Annie Ernaux, Katherine Mansfield, Rebecca Solnit, Nawal El Saadawi, però també Alba Dalmau, Maria Canelles Trabal, i tantes més. «Una aposta –apunta Rosa Rey– que no és inconscient. Res no ho és. He posat molt d’esforç en la tria de diverses autores perquè m’interessen com a lectora i com a editora».

Converse amb Rosa Rey sobre aquesta decisió i tantes altres, però parlem també de projectes editorials immediats i d’aspectes diversos del món del llibre i de la cultura, temes que van sorgint durant una conversa interessant en un dia assenyalat.

Quan naix Angle Editorial?

El 1992. Tenim ja trenta anys de vida i en aquest temps l’editorial ha passat per diferents fases. En un principi va començar com a serveis editorials i publicaven llibres fotogràfics. Després Eudald Tomasa va fundar de seguida una línia de narrativa, però de sempre Angle ha tingut vocació tant de publicar ficció com no ficció. Al principi tenia molt de pes el llibre de reflexió política i... amb el temps van arribar els llibres d’autoajuda, tant d’autors catalans com traduccions. Era un sector no explorat fins al moment per editorials catalanes i va tenir una bona acollida. Amb el temps, però, hem anat evolucionant cap a llibres de divulgació històrica, científica, literatura de memòries.

Parlem de llibres de no ficció de qualitat literària?

Aquesta és la idea. Ara ocorre que els llibres d’autoajuda han entrat una mica en decadència i hem fet un gir cap al llibre d’alta divulgació. Pensa que el 80 % de llibres de no ficció d’autor català que publiquem són d’encàrrec, però no fem fast-book. Pensem en un tema al voltant del qual creiem que hi ha un buit i que pot resultar interessant publicar-hi, però treballem sense pressa. És el cas d’Els jueus a Catalunya, de Manuel Forcano, que ha tingut una acollida magnífica, i d’Una breu i atzarosa història de la vida, de Joan Antoni Català, un llibre que conta la història de l’Univers i que ha estrenat una tercera edició. Ara com ara comptem amb pocs divulgadors propis en català, i trobo que aquesta és una gran oportunitat.

Què ha suposat la fusió d'Angle Editorial i Cossetània en el marc del 9 Grup Editorial, on també hi ha altres editorials? Han aconseguit els objectius principals que es plantejaren ara fa deu anys?

La fusió ens va ajudar molt a tots. D’una banda va significar tenir més múscul financer, optimitzar recursos entre les empreses –per exemple, l’administració, que és conjunta– i també tenir un lloc de debat i de direcció d’empresa al voltant del comitè editorial. Ens reunim un cop cada mes i mig, aproximadament, i ho valoro moltíssim, perquè pots prendre decisions amb més seguretat, escoltant els teus companys i fer un seguiment de l’empresa més acurat i humà.

Vostè està al capdavant d’Angle Editorial des del 2007. Com entén l’ofici?

Entenc la tasca de l’editor com una mena d’antena parada envers les coses que passen al voltant, un voltant gran. És a dir, envers què hi ha al món i què pot dialogar amb el món d’avui. Per això, en part, s’entén que autores com ara Annie Ernaux es puguin rebre i llegir millor ara en el 2022 que el 2000, pel tractament que fa del jo literari i del nosaltres literari. La seva obra és un testimoni literari de dona, un tema que com a lectora i editora m’interessa moltíssim.

Alguns ingredients bàsics per ser una bona editora?

Un bon editor ha de tenir amor per la lectura i pels llibres, totes dues coses. Ho veig així. Quan dic amor pels llibres vull dir estima pel procés de fer un llibre, amor pels llibres com a objectes i tot allò que signifiquen des del començament fins a veure’ls a les teves mans. I quan em refereixo a la lectura, parlo de tenir la lectura en el centre de la teva vida. Un editor ha de tenir molta curiositat per temes diversos i un bon coneixement d’idiomes, com més millor i, per descomptat, una connexió amb el món, amb allò que ocorre fora del teu despatx. És clau saber diferenciar el que et pot agradar del que és de justícia publicar.

Quina és l’ambició de tot editor?

Diria que publicar menys títols, però és clar que som una empresa i hem de treure els números. Però com a editora voldries fer menys llibres, publicar menys títols i vendre’n més, i així poder centrar-te millor en els llibres que publiques. Però és clar que, llevat que siguin autèntics best-sellers, no pots sostenir l’empresa amb cinc títols de narrativa a l’any.  Doncs, com a editora, d’una banda, pots apostar seguint les teves passions i un instint editor, però també veus que has de publicar llibres que no ens apassionen molt, parlo ara en nom de l’equip. Hi ha llibres que decideixes publicar perquè hi tens un interès especial. A mi m’atrau molt la literatura d’àmbit personal i memòria familiar, però també fem altres llibres que funcionen per antena o per intuïció, i potser no tant per un gust personal. Ara bé, puc defensar tots els meus llibres, tots m’agraden.

Alguns editors s’han mostrat molt optimistes amb els resultats aconseguits durant el 2021, parlen d’un moment dolç per a l’edició en català. En Angle Editorial també ho han viscut així?

Doncs 2021 ha estat el millor any de la història d’Angle Editorial. I aquí hi ha molta reflexió a fer. El sector editorial català està en un equilibri molt precari pel que fa al costat econòmic i el nombre de lectors, hi ha una gran necessitat d’ampliar la xifra de lectors i consolidar-la, i en aquest sentit vam poder observar canvis entre abans i després de la pandèmia. El fet que les llibreries fossin considerades comerços de primera necessitat i romanguessin obertes va ser clau, i la gent es va abocar a les llibreries de proximitat, com a referència i com a necessàries per al seu dia a dia. A més, la pandèmia va provocar un cansament molt gran de les pantalles, i hi hagué un retorn al llibre, al paper, perquè la lectura té l’avantatge que tu la fas de manera individual i després la pots compartir. I el fet de compartir-la fa créixer la lectura. Evidentment, les famílies i persones que no havien sofert moltes retallades s’ho podien gastar en llibres. I aquí va haver-hi un retorn a la intimitat lectora.

Hi ha jugat molt la sort en aquest bon moment que viuen en Angle?

I tant! Molt. Perquè les editorials petites i mitjanes com nosaltres es troben amb molts aspectes incontrolables i el món de l’edició sovint és incert. I hi ha llibres que per molts diners i treball que hi poses, no funcionaran. I n’hi ha alguns on no poses tant d’esforç i funcionen molt bé. No existeix una fórmula tancada, és difícil i atzarós. Però la sort no ho és tot, ha de conviure amb molta feina a mitjà i a llarg termini. La coherència també hi és important, un catàleg que puguis defensar, que puguis explicar, un petit univers al teu cap.

Un petit univers al cap, m’agrada aquesta imatge, té molt força.

La feina d’un novel·lista és reflectir el món, però tot novel·lista té un món molt ampli, el qual va més enllà del seu cap. Un altre món previ més gran. Amb els editors ocorre semblantment, també tenim un món molt ampli al cap, i cal saber el que tens ara projectat, però també allò que hi guardes per més endavant.

Que suposarà ara, a partir del Premi Nobel, comptar amb Annie Ernaux en el seu catàleg?

No puc dir encara del tot com ens afectarà, és quasi «irreal», costa de creure! Vaig apostar per Ernaux sabent que era una autora molt literària i amb una implicació molt directa en la seva obra, i sé que va ser una decisió arriscada. La coneixia i m’agradava molt, i el que ens estranyava és que no hagués funcionat en castellà a Tusquets, però malgrat tenir aquesta informació, la qual cosa no era en principi cap bon auguri, ens hi vam llançar i ha sortit molt bé. Curiosament Ernaux diu més coses avui i connecta millor amb el públic lector que fa deu anys, i aquests són els grans misteris dels llibres, que fan el seu propi camí, independentment de l’esforç i les esperances que hi poses. En el terreny del llibre mai se sap... És un camp ple de sorpreses i alguna mina aïllada, que també cal saber esquivar.

Parlem ara dels autors valencians actuals. Quina visió en té?

Aquí hi ha un repte de reciprocitat. Penso que els escriptors valencians i mallorquins estan vivint un moment d’esplendor gran, però a nosaltres no ens arriba tot el que es produeix al País Valencià ni a les Illes, i tampoc des d’aquí ens hi apropem com caldria. I crec que és més una qüestió dels lectors que de les editorials. Les editorials tenim molt clar l’existència d’uns Països Catalans. És obvi que hi ha un excés de centralisme i hem de fer un esforç per sortir d’aquest bucle. Amb l’escriptor de Xàtiva Xavier Aliaga, autor nostre, ens va ocórrer una cosa ben curiosa. Quan vam fer un club de lectura amb Ja estem morts, amor algun dels lectors participants ens va dir; «ets el primer autor valencià que llegeixo», i clar, allò tenia una doble versió, de goig per una banda, i de pena per l’altra. Penso ara en la quantitat d’autors interessants i bons que hi ha a València i a les Illes: Benesiu, Baixauli, Salvador Company, Núria Cadenes, Martí Domínguez, Sebastià Alzamora, Laura Gost, Aina Fullana, Melcior Comes. La llista és llarga i soc conscient que en desconec molts altres. I tant a les Illes com vosaltres, els valencians, coneixeu molt millor la literatura que fem al Principat i les nostres tradicions, que nosaltres les vostres.

Quina és la relació que tenen amb els lectors, troben que en Angle han consolidat una comunitat lectora?

La relació amb els nostres lectors és bastant propera, anem a presentacions, a clubs de lectura, i per descomptat estem amb ells durant La Setmana del Llibre en Català i Sant Jordi, dates importantíssimes. Els segells Narratives i els llibres d’El Far tenen molts seguidors, són els segells més llegits i amb molts títols reeditats. Crec que sí que podem dir que hem consolidat una comunitat lectora, i ho dic també a través del feedback que rebem dels llibreters. Les llibreries són gairebé els teus primers lectors. Els llibreters són indispensables, i que et llegeixi i et recomani un llibreter de confiança és vital.

Tornem a Ernaux, ara que tothom li resseguirà les passes.

Les alegries de vegades es multipliquen, i reconeixem que traduir-la i publicar-la va ser una molt bona decisió, tant per la seva qualitat literària, com per l’ambició de la seva obra i la transversalitat d’aquesta. El Premi Nobel és un moment boníssim per tal de donar a conèixer, encara més, la seva obra, perquè és una autora que pot fer molts lectors feliços. Hi ha certs premis Nobel que potser fan certa mandra llegir-los, perquè potser no tenen una relació o connexió directa amb els lectors d’avui. Ernaux, en canvi, és una autora coneguda i estimada, propera als lectors, i ara mateix una escriptora molt valorada i reconeguda, tant pels que la coneixen, com pels que la voldran descobrir.

Donar a conèixer Ernaux i altres dels seus autors que l’acompanyen en el catàleg. Un catàleg editorial manté sovint una conversa interna que dona moltes pistes als lectors.

Sí, hi ha autors com ara Julian Barnes, que ens han donat moltes alegries. A més, veure créixer autors que van començar amb nosaltres, com ara Albert Pijuan, Premi Crítica 2021, Alba Dalmau, Maria Canelles és també una satisfacció i una alegria. Com et comentava, hi ha moltes autores en el nostre catàleg: Annie Ernaux, Katherine Mansfield, Rebecca Solnit, Bel Olid, Nawal El Saadawi, Deborah Levy... He posat molt d’esforç en la tria d’autores dones perquè m’interessen com a lectora i com a editora d’una manera natural, i per això he anat cap aquí. Ha esta una aposta que no és inconscient. Res no ho és.