Tots els anys, des de 2011 –centenari del naixement d’Enric Valor–, i convocats per diverses entitats cultural del Migjorn Valencià, el vint-i-dos d’agost a la matinada, data exacta del seu infantament, desenes de dones i hòmens ascendim des del portell de Catí (Castalla) fins a l’alt de Guisop –o l’Hisop–, a 1200 m d’altitud, a la serra del Maigmó, entre els termes municipals de Petrer i Castalla. Allí celebrem l’Alba o l’Albada de Valor. El sol ix des de la mar vorejant el mític Puigcampana i nosaltres llegim textos d’Enric Valor i gaudim amb la música tel·lúrica de les dolçaines i els tabals i brindem pel país, la llengua, la cultura i la memòria de l’escriptor castallut. Sovint comentem sense drama però amb una certa tristesa que el Cap i Casal, la ciutat que el va acollir més de seixanta anys i el va veure morir, que mai no ha commemorat cap aniversari del traspàs de l’escriptor el 2000.

Un coratjós castellut, amb la complicitat d’altres amigues i amics meridionals, va suggerir que “el que no fa el cavall ho pot fer la puça”. I que com que el 2020 seria un d’eixos números redons, el vinté aniversari de l’adeu de Valor, la iniciativa del record i l’homenatge la duríem nosaltres, i prou.

La Universitat d’Alacant va atendre la nostra petició a través de l’exemplar Càtedra Enric Valor i encetà la gestió per aconseguir bastir un acte acadèmic digne dedicat a la memòria de Valor. Des de les entitats meridionals vam mirar d’organitzar un acte cultural al Centre de Cultura Octubre, així mateix es va parlar amb la família perquè acolliren la inciativa —els familiars d’Enric Valor, en aquest sentit, són sempre una garantia, tan humils i agraïts com exemplars.

Desembre va ser el mes de la logística: desplaçament col·lectiu, informació i publicitació i tota mena d’iniciatives per homenatjar Enric Valor a València: “20 anys recordant Enric Valor”. Dedicaríem el dissabte divuit de gener a la celebració de tots els actes, cinc dies després de complir-se el vint anys de la seua mort.

Oferírem els nostres ramells de flors acompanyats de simbòliques herbes aromàtiques de les serres castelludes i s’alçà una impressionant muixeranga al so de les dolçaines i el tabalets

La jornada valoriana s’encetà de bon matí: un autocar amb valorianes i valorians procedents de les comarques del sud, partint des d’Elx, va recórrer les comarques interiors fins arribar al cementeri general de València a tres quart d’onze. Allí, un centenar de persones, la Muixeranga Nova, d’Algemesí, i la colla de dolçainers i tabalers Estela Roja, de Benimaclet, solemnement i respectuosa ens aplegàrem davant la tomba d’Enric Valor i Vives. Llavors Carles Durà, en nom de totes i tots, llegí un text tan precís com sentit sobre l’escriptor i la seua significació, oferírem els nostres ramells de flors acompanyats de simbòliques herbes aromàtiques de les serres castelludes i s’alçà una impressionant muixeranga al so de les dolçaines i el tabalets. Les paraules d’agraïment i record per a l’avi, de Maria Lluïsa Gea Valor, neta de l’escriptor, clogueren l’acte.

Des del cementeri ens traslladàrem, a la seu històrica de la Universitat de València, on tingué lloc un sobri i senzill acte acadèmic presidit per la rectora de Universitat, Maria Vicenta Mestre, i que comptà amb la participació del fill de l’escriptor, Enric Valor Hernández, dos de les més importants editores de l’obra valoriana, Rosa Serrano i Núria Sendra, el director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Vicent Josep Escartí, el director de la Càtedra Enric Valor, de la UA, Joan Borja i dos professors universitaris estudiosos i divulgadors de l’obra de Valor, Josep Daniel Climent, de la UOC, i qui signa aquesta crònica, de la UA. L’espai simbòlic que acollí les despulles de Doctor Honoris Causa de l’escriptor vint anys arrere, el reconeixia i el recordava amb l’estima que sempre es va merèixer.

Avançat el migdia, i en distesa i conversacional passejada, molts i moltes dels assistents a l’acte acadèmic, ens desplaçàrem al Centre de Cultura Octubre on dinàrem plegats i àvids de paraules intercanviades que tenien per denominador comú l’escriptor de Castalla i les seues preocupacions i ocupacions nacionals que són, si fa no fa, les nostres.

La jornada es va cloure com calia, celebrant Enric Valor a la sala d’actes del mateix centre. Reunits un altre centenar de persones, el grup Numen Teatre ens invità a jugar amb el món valorià mitjançant la proposta “Un habitatge per a l’eternitat: espectacle i joc valorians”. Títols de narracions i rondalles, personatges de les novel·les, paisatges de “laberint orogràfic meridional”, que enamoraven l’escriptor, dramatitzacions de moments cèlebres de les seues rondalles... ompliren aquell espai de la màgia de les paraules i les històries de l’estimat Enric Valor i Vives. Jugàrem amb ell i la seua obra i revisquérem les seues grans fites creatives. L’espectacle es tancà amb la inevitable foto de grup.

Arribarà el vint-i-dos d’agost i tornarem a enlairar-nos a l’alt de Guisop i, una vegada fet el cim, renovarem el nostre compromís amb Enric Valor, que és com dir amb la llengua, el país, el paisatge i el paisanatge”.

A la gent que ens desplaçàrem des del sud encara ens quedaven dues llargues hores de viatge, que emprenguérem des de la plaça de l’Ajuntament a poqueta nit. Mentre travessàvem Horta, Ribera, Costera, Comtat, Alcoià, Foia de Castalla, Terres del Vinalopó... ens dèiem amb les paraules i les mirades “hem fet el que calia fer, perquè Valor s’ho mereixia, però l’homenatge incessant al mestre continua, tant en forma d’amables paraules i gestos com de ferma reivindicació de les moltes coses que resten per fer. Arribarà el vint-i-dos d’agost i tornarem a enlairar-nos a l’alt de Guisop i, una vegada fet el cim, renovarem el nostre compromís amb Enric Valor, que és com dir amb la llengua, el país, el paisatge i el paisanatge”.