Selina Todd, El poble. Ascensió i caiguda de la classe obrera britànica (1910-2020). Traducció de Rubén Luzón Díaz. Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i Investigació, València, 2019, 672 pp.

Els qui em coneixen saben que soc un lector compulsiu de llibres d’història –editar-ne ha esdevingut la meua professió. Ultra els clàssics Marx i Engels, només per posar un exemple, he llegit molts estudis sobre la classe obrera a Anglaterra i, fins ara, potser cap tan suggeridor com The Making of the English Working Class, d’Edward P. Thompson (1963), un dels millors i que més em van impactar quan encara era un relativament jove editor d’història. El llibre de Thompson descriu la història de com, en el tombant dels segles XVIII-XIX, una nova classe arrelava a la Gran Bretanya al compàs del canvi industrial que s’estenia als principals centres industrials de l’illa: la «classe treballadora».

S’alçaren veus que mantenien que un bon sistema de protecció social era l’única manera de mantenir la democràcia, quan a Europa el feixisme i el nazisme avançaven sense aturador.

Ara, però, acabe de llegir un altre estimulant treball sobre la classe obrera britànica: El poble. Ascensió i caiguda de la classe obrera britànica (1910-2020), de la historiadora anglesa Selina Todd, professora d’història a la Universitat d’Oxford. Tood ha centrat les seues investigacions en la classe treballadora i en el feminisme a la Gran Bretanya. El llibre (672 pàgines, poca broma!), l’acaba de traduir al català, a València, Rubén Luzón, sota el segell de la Institució Alfons el Magnànim.

Els testimonis –amb noms i cognoms– són més que suficients per explicar i comprendre les vicissituds per les quals ha transitat la política i l’economia britàniques al llarg del del segle XX, així com la lluita dels treballadors i les treballadores per a adaptar-se a un món canviant que va viure en primer pla dues guerres mundials. Una centúria en què, com apunta el subtítol del llibre, la classe obrera britànica va experimentar ascensos –millores salarials i de condicions de vida– i caigudes –crisis que van provocar les baixades dels jornals i dificultats de tota mena: des de la impossibilitat de tenir un habitatge digne fins a la lluita per l’atenció sanitària i la millora del sistema de salut. Les prestacions socials eren escadusseres i s’imposava la lluita per avançar en un món que canviava a passos de gegant i on les masses prenien un paper capital tant en la vida política com en l’econòmica i, fins i tot, en la cultural.

Si bé en alguns sectors polítics s’alçaren veus que mantenien que un bon sistema de protecció social era l’única manera de mantenir la democràcia, quan a Europa el feixisme i el nazisme avançaven sense aturador, l’única de protegir el país contra l’amenaça de la dictadura, les classes més privilegiades es van alinear contra les reivindicacions dels treballadors que demanaven millors condicions laborals i de vida i l’ampliació del vot als joves i a les dones. Val a dir que el nazisme va tenir a la Gran Bretanya els seus partidaris, inclòs un partit nazi que sentia una gran admiració pels règims totalitaris.

La lluita dels treballadors, però, no només va trobar el rebuig i l’hostilitat de les classes més poderoses, sinó també d’una part important de les capes mitjanes de la població i dels intel·lectuals, els quals mostraven la seua por que les dones de classe obrera no fossen encara capaces de participar plenament en el debat democràtic ni ser elements importants de canvi.

Després de la Segona Guerra Mundial, les millores i l’avanç de l’Estat del Benestar a la Gran Bretanya i a l’Europa democràtica anà en augment. A la Gran Bretanya qui hi posà fi foren els consecutius governs de Margaret Tatcher (1979-1990).

Selina Todd elabora una narració que inclou, a més de la lluita de classes i les peripècies per la subsistència, els enfrontaments dels sindicats als poders de l’Estat, la cultura de la classe treballadora, la música i la bogeria de la dansa i dels salons de ball que es va estendre després de la guerra per tot el Regne Unit, així com el pas d’un món de treballadors i treballadores domèstics, que a l’inici del segle constituïen el grup de classe obrera més gran de Gran Bretanya, al de secretaris, secretàries i treballadors manuals en botigues i supermercats. Després de la Segona Guerra Mundial, les millores i l’avanç de l’Estat del Benestar a la Gran Bretanya i a l’Europa democràtica anà en augment. A la Gran Bretanya qui hi posà fi foren els consecutius governs de Margaret Tatcher (1979-1990).

A través de les entrevistes a Coventry i Liverpool, l’autora aporta noves visions sobre la vida de les famílies de classe treballadora, tot posant l’èmfasi en el paper de la dona. El resultat: un llibre apassionant que narra la lluita dura i heroica d’uns homes i unes dones imprescindibles per a escometre la revolució industrial i fer front a l’economia de guerra, els quals necessitaven una protecció bàsica i uns habitatges dignes, així com salaris adequats i indemnitzacions per les lesions horribles que habitualment es produïen a les fàbriques.

Com diu l’autora, «els anys que van transcórrer entre el 1910 i el 2020 van constituir el segle de la classe obrera», fou quan, ara seguint E. P. Thompson, «miners i artesans es van unir per promoure els seus propis interessos i desafiar els dels seus patrons». Thompson, el clàssic que em va impactar fa anys… Todd, una nova i intel·ligent mirada, amb la incorporació de la veu de les dones… Ens trobem amb un gran llibre sobre la classe treballadora i la seua lluita al segle XX per aconseguir la millora de les condicions laborals i de vida.