L’eclosió de Mallorca com a objecte literari té origen en el segle XIX, especialment d’ençà l’arribada de viatgers i intel·lectuals romàntics amb la pretensió de gaudir d’un paisatge extraordinari però també retratar una societat ancorada en el passat. El xoc que visqué l’escriptora George Sand –aleshores amant d’un moridor Chopin– amb la societat mallorquina i que tan magistralment relatà a Un hivern a Mallorca (1842) serví de reclam perquè molts europeus s’interessessin per aquesta illa mediterrània. Lluny de tota intenció, Sand promogué la primera campanya turística de la història illenca i aviat atragué altres escriptors encuriosits per una societat quasi primitiva i sobretot per un entorn encisador.

Lluny de tota intenció, Sand promogué la primera campanya turística de la història illenca i aviat atragué altres escriptors encuriosits.

A aquest reclam ultrapirinenc hi hem d’afegir un de més proper, ja que després de la fugida a corre cuita de Sand i Chopin també hi viatjaren peninsulars –especialment principatins–, les obres dels quals avui dia formen part de la nostra literatura de viatge i són una magnífica font per entendre aquella Mallorca preturística.

Però a tot aquest importat cabal també n’hi hem d’afegir el propi. Sense la necessitat de narrar les aventures en una geografia indòmita, les intencions dels literats locals eren inspirar-se en un entorn conegut i poètic alhora. A més dels grans representants del romanticisme i de l’Escola Mallorquina, els escriptors contemporanis illencs han emprat la geografia com a suport de la paraula i, en molts casos, terra i lletra han maridat fins a consolidar certs indrets illencs en vertaders espais literaris.

Els escriptors contemporanis illencs han emprat la geografia com a suport de la paraula i, en molts casos, terra i lletra han maridat fins a consolidar certs indrets illencs en vertaders espais literaris.

Amb aquesta base, i aprofitant el gran èxit que d’unes dècades ençà tenen les rutes culturals, la Fundació Mallorca Literària –entitat encarregada de la gestió i promoció del patrimoni literari illenc– ha creat un espai a la xarxa (web i App) amb set rutes autoguiades amb la veu i la paraula dels escriptors com a vincle comú. El títol, i especialment el subtítol, són força suggeridors: Walking on Words. Mallorca literària. 7 rutes pel paradís, si ho pots resistir. La sentència és, ni més ni menys, de Gertrude Stein i fou adreçada a Robert Graves abans que aquest viatgés a Mallorca. A més de resistir-ho, l’escriptor britànic hi trobà la delerada deessa blanca i l’adorà fins a la mort en 1985 a la seva petita casa de Deià.

Les set rutes abracen fins a 72 punts literaris i es presenten en quatre idiomes (català, castellà, alemany i anglès). Cada una de les fitxes ofereix un apunt biogràfic de l’autor juntament amb una breu contextualització del fragment. Així mateix, la tecnologia permet que alguns textos puguin ser escoltats per boca d’escriptors i intel·lectuals mallorquins. El primer itinerari se centra en la capital mallorquina i porta per títol «Patis, casals i remor de campanes». Els dos nuclis literaris de la serra de Tramuntana per excel·lència, Valldemossa i Deià, es descobreixen amb el segon, titulat «La terra descoberta». L’ample territori entre el cor de la comarca del Raiguer i sud-oest mallorquí és l’espai de la tercera ruta titulada «Ficcions i mites literaris». L’itinerari «Serra, plaer, claror meva!» ens du a gaudir del tram de la serra nord comprès entre Sóller i Pollença. En canvi «Sal de mar blava, terra de call vermell», ens porta pel migjorn illenc més genuí i tel·lúric. El nord-est es cobreix amb la ruta «De torres, coves i serrals». Finalment, la literatura oral també hi té cabuda en el darrer itinerari, titulat «Mallorca amb veu pròpia», el qual se centra especialment en l’interior mallorquí.

La literatura ha estat massa temps vista com a germana menor del patrimoni. Però tanmateix la història ens ensenya que és un llegat indestructible, capaç de sobreviure a l’assassí més implacable de tots: el temps.

La iniciativa de la Fundació Mallorca Literària no fa més que remarcar un fet essencial: Mallorca és (també) literatura. Les paraules dels escriptors són rere els murs dels monuments i també sobre el traçat dels carrers; descansen a l’arena de les cales i serpentegen entre les alzines de la serra de Tramuntana o entre els sementers bladers de pla de Mallorca. Aquesta proposta no fa més que denunciar que la literatura ha estat massa temps vista com a germana menor del patrimoni. Però tanmateix la història ens ensenya que és un llegat indestructible, capaç de sobreviure a l’assassí més implacable de tots: el temps.

Embarqueu-vos-hi. Segur que ho podreu resistir: Walking on Words

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací