Monika Zgustova és una coneguda traductora d’autors txecs i russos, com ara Vaclav Havel, Bohumil Hrabal, Milan Kundera, Isaak Babel o Fyodor Dostoyevsky. A més a més, és una narradora en català que ha publicat novel·les i reculls de relats.

L’autora abandona la ficció per endinsar-nos en un seguit d’entrevistes a dones.

En Vestides per a un ball a la neu, però, l’autora abandona la ficció per endinsar-nos en un seguit d’entrevistes a dones, de diferents generacions, que van patir els gulags. Ací no es tracta de novel·lar vides que van sofrir les decisions de Stalin, com ara La Nit de Vàlia o Les Roses de Stalin. Ací cal rememorar a partir de testimonis que vessen les seues experiències per explicar què va succeir. Per tant, es presenta com un llibre coral en què cadascuna va teixint els seus records sobre la realitat cruel i extrema que van viure als gulags. A mesura que vas llegint les seues veus, totes diferents i semblants alhora, es va rescatant la biografia d’altres dones que hi van compartir aquella desgràcia.

Un llibre coral en què cadascuna va teixint els seus records sobre la realitat cruel i extrema que van viure als gulags.

L’autora va entrevistar nou protagonistes a Moscou, París i Londres: Natalia Gorbanévskaia, Elena Korybut-Daszkiewicz, Gàlia Safónova, Irina Emeliànova, Valentina Íevleva, Zaiara Vessiòlaia, Janina Misik, Susanna Petxuro, Ela Markman. Té igual si coneixes o no els noms d’aquestes dones. De ben segur, en cada entrevista travessaràs els límits que semblen raonables i descobriràs que el patiment les va fer fortes i sàvies, malgrat la maldat i les humiliacions, la violència i les condicions extremes, en espais on convivien amb presos comuns, on els guàrdies es podien comportar com qualsevol salvatge.

Cada capítol respon a una dona i cadascuna representa un mite (la dona de Lot, Penèlope, Antígona o Ariadna, entre altres). És a dir, es pretén recuperar la pervivència dels arquetipus com a forma d’emmarcar les diferents actituds amb què afrontaren la seua vida, amb dos característiques comunes: el conreu de l’amistat i la literatura com a estratègies de supervivència. I és en aquest punt on trobem relats que fan reals personatges de ficció de Ray Bradbury: persones que memoritzen llibres, que amaguen els exemplars que en tenen, que intercanvien poemes en trossets de paper, que usen la literatura per transcendir la realitat que pateixen, molt més enllà de la violència extrema que relaten.

En cada entrevista travessaràs els límits que semblen raonables i descobriràs que el patiment les va fer fortes i sàvies, malgrat la maldat i les humiliacions.

El llibre no rescata només els noms de les dones entrevistades. Cadascuna compta amb una genealogia dels seus suposats pecats. Cadascuna relata la seua vida i les persones que va conèixer. Ens topetem amb la Lina Codina, esposa de Serguei Prokófiev, amb Adriana Efron, la filla de Marina Tzvetàieva, amb l’amant de Borís Pasternak. Tot un seguit de persones que ens ajuden a reconstruir l’esfera literària i cultural de l’URSS en els períodes estalinista i post-estalinista. Quan gaudir de la cultura no oficial era un símptoma de traïdoria al sistema. Quan la censura implicava la raó de ser d’un estat.

Vestides per a un ball a la neu és un llibre incòmode. Sobretot perquè evidencia com es pot sobreviure en els inferns que intenten congelar l’esperança; com, malgrat les prohibicions, la repressió o la maldat en estat pur, l’amistat i la literatura s’imposen com una resposta efectiva.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací