La publicació de Pervivència de Catalunya. La formació de la societat catalana i les seves identitats a l’època contemporània del professor emèrit de la Universitat de Barcelona Jordi Casassas Ymbert és oportuna d’acord amb la conjuntura del temps present i, d’altra banda, és necessària perquè implica la continuïtat de la tradició historiogràfica nacional i, conseqüentment, la fidelitat a un temps i un país. L’obra planteja tota una sèrie de pensaments, realitats i perspectives en el conjunt de la història contemporània, des del segle XIX fins avui dia, que són molt útils a l’hora de fer una reflexió sobre el temps present. A l’hora de viure i d’actuar necessitam un conjunt d’eines des del pensament, des de les ideologies, des dels moviments socials i culturals i des dels diversos sectors i classes socials als quals pertanyem. En aquest sentit, el llibre ens ofereix una àmplia però sintètica visió panoràmica que ens permet tenir uns coneixements sòlids de les causes de la pervivència i persistència de la nació catalana i, al mateix temps, bases suficients per plantejar perspectives de futur.

Pensaments, realitats i perspectives en el conjunt de la història contemporània, des del segle XIX fins avui dia, que són molt útils a l’hora de fer una reflexió sobre el temps present.

L’autor parteix de dos principis que li confereixen un caràcter engrescador. Un és el plantejament de l’obra com a assaig i, per tant, hi dona molta importància a la narració històrica. D’altra banda, afirma que els plantejaments presentats, del tot rigorosos, no els considera definitius. El procés dels plantejaments i coneixements que ens presenta des del segle XIX fins avui dia s’interrelacionen i ens permeten analitzar una evolució de la societat amb continuïtats i trencaments, però sense renúncies en els processos d’afirmació de les identitats col·lectives.

El llibre, editat amb gran pulcritud per l’Editorial Afers i amb una portada del tot suggeridora, basada en el quadre La càrrega de Ramon Casas Carbó, del 1899, es publica dins de la col·lecció «Recerca i pensament». A la introducció planteja el llarg procés de la pervivència de Catalunya a l’època contemporània, amb tot un conjunt de consideracions necessàries a l’hora de situar la identitat com a eix central i indefugible de l’evolució de la societat. Tot seguit, el lector troba tot un conjunt de coneixements i anàlisis del segle XIX, tot centrant l’objectiu que anomena «La gran fàbrica d’identitats col·lectives». En haver de plantejar el segle XX, ens anuncia que ens trobam davant les entitats complexes i la nacionalització política. Ja a l’entrada del segle XXI, fa un exercici de repensar el passat per poder projectar el futur alhora que ens situa com a epíleg davant l’evolució de l’autonomisme a l’independentisme. Ens planteja també una cloenda que situa com a provisional i que és una convidada a la reflexió històrica i cívica i la defensa dels drets individuals i col·lectius.

Un altre aspecte a tenir en compte com a molt positiu són els seus suggeriments bibliogràfics, on trobam moltes de les obres que podem considerar de referència sobre el tema i l’època que abraça. Hi són presents la major part d’historiadors contemporanis que tracten diverses temàtiques socials, culturals, polítiques i econòmiques.

Una àmplia però sintètica visió panoràmica que ens permet tenir uns coneixements sòlids de les causes de la pervivència i persistència de la nació catalana i, al mateix temps, bases suficients per plantejar perspectives de futur.

La seva anàlisi des de la perspectiva del viure i actuar es fa des de la transversalitat, seguint el rigorós ordre cronològic. L’eix central que representa la consideració de l’origen popular i transversal del catalanisme queda reflectit a les diferents etapes històriques. En aquest sentit, és del tot adient la dedicatòria de l’obra al company i mestre Josep Termes Ardèvol.

Convé tenir present l’esperit crític d’aquesta important aportació en relació a la metodologia històrica. L’autor ha partit del gran objectiu de treballar les identitats de la societat catalana des de la modernització i, en definitiva, de la cultura moderna, que explica l’anàlisi de la diversitat social, la cohesió interna i les reivindicacions nacionals. Així, la dinàmica de la formació de la societat civil, de les organitzacions institucionals i la vida quotidiana, reflecteix les diferents etapes cronològiques que es van plantejant al llarg de la contemporaneïtat. Casassas ha treballat durant la seva trajectòria d’investigador i docent a nivell individual, al grup de recerca de la Universitat de Barcelona de la Història, la Cultura i els Intel·lectuals i a la Xarxa Temàtica d’Història Cultural de la Mediterrània. De fet, ha estat el promotor d’aquestes dues darreres iniciatives col·lectives que, durant més de trenta anys, han produït un conjunt cabdal d’aportacions en el terreny de la recerca contemporània, de la transferència de coneixements i de la reflexió col·lectiva.

Les recerques de l’autor formen part del que anomenam la nova història cultural europea, ben centrada en la nostra realitat, amb amplis i profundes anàlisis comparatives i, a partir de la realitat mediterrània, amb una important perspectiva que té en compte tot el continent. Per tal d’aconseguir tot això l’autor no ha deixat d’impulsar la recerca de nous investigadors i investigadores i de fomentar i participar en múltiples activitats a l’àmbit cultural, entre elles la publicació de llibres i revistes.

Les grans transformacions socials, els fets fonamentals que no podem oblidar, les continuïtats de les diferents identitats reflectides durant la història, les grans reivindicacions de la nostra societat, les grans fractures i les represes, estan presents a una obra que, si bé en part es presenta com a síntesi, ens presenta els elements fonamentals del canvi social, de les tensions identitàries i, en definitiva, ens ofereix els elements fonamentals d’anàlisi de la Catalunya del temps present, a més que ens anima a seguir amb la recerca i la transferència de coneixements.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací