Potser tanta informació sobre “l’arbre” del coronavirus no ens ha deixat veure el “bosc” dels desafiaments microbiològics. I per cobrir eixe camp venen bé llibres com Les grans epidèmies modernes. La lluita de l’home contra els enemics invisibles, de Salvador Macip.

L’autor, metge especialista en genètica molecular i divulgador, ens hi ofereix un context per poder entendre i valorar els perills microbiològics a què estem exposats. I ho fa amb un equilibri que fuig tant de l’alarmisme com de la subestimació dels problemes gràcies a l’enfocament, el llenguatge i al ritme, apropiats per facilitar-nos la comprensió “del bosc” epidemiològic.

El llibre pot entendre’s com una mena d’instrument òptic que integra des del zoom al gran angular i el retrovisor, del telescopi al microscopi, i amb llanterna incorporada per aconseguir que el “mirar” facilite el “veure”.

La història de les epidèmies i el caràcter exemplificador dels èxits i fracassos se’ns hi presenten de manera rigorosa però amena, amable i accessible als diferents lectors; un repte gens fàcil, ja que s’ha d’evitar tant l’excés d’informació com el fet de donar per enteses coses que no ho són.

L’obra es divideix en dues parts. La primera està dedicada al coneixement de virus, bacteris, fongs i protozous, microorganismes que es compten per milions i dels quals només uns 1.400 són patògens, alguns ben capaços de sumir en el caos la vida humana, l’economia i la societat. La història de les epidèmies i el caràcter exemplificador dels èxits i fracassos se’ns hi presenten de manera rigorosa però amena, amable i accessible als diferents lectors; un repte gens fàcil, ja que s’ha d’evitar tant l’excés d’informació com el fet de donar per enteses coses que no ho són. També s’hi mostren els desafiaments més difícils: les resistències microbianes als antibiòtics, antivirals i antifúngics; o la identificació dels reservoris dels patògens i dels vectors animals; uns vectors que poden canviar l’àrea de distribució amb el clima o el tipus d’activitat humana, com ara els mosquits Aedes, transmissors dels virus del dengue que causa la febre hemorràgica.

La segona part se centra en les quatre plagues de major impacte sanitari a escala mundial: la grip, la SIDA, la malària i la tuberculosi; a les quals cal sumar l’activa família dels coronavirus, amb els letals SARS (Severe Acute Respiratory syndrome, Síndrome Respiratòria Aguda Severa, 2003), que causa una pneumònia atípica, i MERS (Middle East Respiratory Syndrome, Síndrome Respiratòria de l’Orient Mitjà, 2012); a més de la COVID-19 (Corona Virus Disease, malaltia del coronavirus de 2019), “afortunadament” més contagiós que letal.

Històricament els patògens i les malalties són analitzats per calibrar la influència dels contextos socials i culturals, el grau de competència dels mandataris i el paper de les institucions, filantrops i empreses implicades en l’obtenció de remeis o de pal·liatius; i la importància dels recursos econòmics, que tenen sentit en funció de la qualitat del personal investigador i sanitari i de la solvència dels gestors.

El llibre no ignora els components empàtic i moral de les solucions que haurem d’adoptar; ni les barreres que caldrà superar: científiques, tècniques, econòmiques, socials, ètiques, informatives.

La lectura es veu afavorida pel fet que la informació de reforç està emmarcada –i així poder-la obviar o detindre-s’hi– i per les anècdotes intercalades, a quina més sucosa; tot això incrementa les opcions de lectura: lineal, per temes, amb salts i retorns, etc. I el conjunt s’articula com una aproximació a les DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) que com a humanitat tenim en aquest camp.

L’autor aporta motius d’esperança basats en els avanços cientificotècnics i en la capacitat d’aprenentatge del sistema global de salut. Però, també apel·la a la prudència per evitar l’excés de confiança o la repetició d’errors: opacitat, mala gestió de la informació, confusió, incompetència dels responsables, dilació en les mesures a adoptar per interessos o ideologies contraris als criteris medicosanitaris, etc.

Tot i que va dirigit a la raó, el llibre no ignora els components empàtic i moral de les solucions que haurem d’adoptar; ni les barreres que caldrà superar: científiques, tècniques, econòmiques, socials, ètiques, informatives o de reconeixement social de la ciència. Dificultats que es veuran agreujades per les resistències socials basades en creences considerades certes tan sols perquè són amplament compartides.

Aconseguir una formació científica bàsica i general recau en els sistemes educatius i els mitjans de comunicació, encara que també en la responsabilitat dels referents socials. En aquest sentit estaria bé que els educadors i els emissors de missatges de ressò tingueren com a referents de solvència acreditada determinats llibres, que formarien una mena de Bibliotheca pontiumf aciendorum, una “Biblioteca dels ponts que cal construir”, que facilitaren el trànsit entre els diferents camps del coneixement i de les creences, i entre diferents nivells de formació.

I, sí, Les grans epidèmies modernes. La lluita de l’home contra els enemics invisibles, de Salvador Macip, podria formar part d’aquest “fons d’armari” que hauríem de tindre a la nostra disposició no tan sols a casa, sinó en les biblioteques municipals, de centres educatius, de societats culturals, etc. i poder recórrer a ell en qualsevol moment per saber més sobre les espases de Dàmocles microbianes que han penjat i pengen sobre les nostres vides i les nostres societats.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací