'La mà esquerra de la foscor' d'Ursula K. Le Guin

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Lourdes Boïgues

Narrativa, La llibreria

Usrula K. Le Guin
Usrula K. Le Guin | Oregon Statge University

Vaig descobrir aquesta obra en un fòrum d’amants de la ciència-ficció. Un dels participants insistia que era una lectura imprescindible per a les persones que gaudim d’aquest gènere literari. Immediatament vaig buscar informació sobre el llibre i l’autora, tot el que vaig veure em va convéncer per a comprar el llibre i capbussar-me en el món creat per Ursula K. Le Guin.

A banda de l’acció, són importants la filosofia, la política i les qüestions socials que aborda l’autora. He d’advertir que tampoc és un llibre de lectura ràpida, cada pàgina conté molta informació que cal assaborir i digerir.

La mà esquerra de la foscor ha estat publicada en català per l’editorial Raig Verd l’any 2019. Aquesta editorial afirma en la seua web que publica obres inquisitives, valentes, inconformistes i exigents. Així mateix diu que s’han compromés amb els lectors a fer-los gaudir, a produir-los cert pessigolleig intel·lectual i deixar-los una petjada interior pròpia dels millors llibres.

Ursula K. Le Guin (1929, Berkeley-2018, Portland), abans de dedicar-se exclusivament a l’escriptura, va ser professora de francés en diverses universitats. Va cultivar tots els gèneres, però el seu èxit es deu als llibres de ciència-ficció i fantasia, amb els quals va guanyar diferents premis. Concretament La mà esquerra de la foscor va ser guardonada amb els premis Nébula (1969) i Hugo (1970). Segons va declarar, en la seua trajectòria literària va estar influenciada per autors i autores com ara Lewis Carrol, Tolstoi, Virgina Wolf, les germanes Brönte, Tolkien, Borges, etc. Igualment, van ser decisius en el seu estil l’antropologia, el taoisme, el budisme, el feminisme i el pacifisme.

L’enquadernació de La mà esquerra de la foscor és realment atractiva, amb la tapa dura i una sobrecoberta espectacular. Abans de posar-se a gaudir de la novel·la, recomane traure la sobrecoberta i examinar a consciència la part interior.

La traductora Blanca Busquets (Torredembarra, 1988) ha fet un magnífic treball. S’ha de tindre en compte que l’autora ha creat no sols el món on transcorre l’acció, sinó que a més els seus habitants usen un llenguatge particular. Le Guin ha inventat paraules i expressions per a donar forma als diàlegs i pensaments més íntims dels personatges. Tot açò haurà sigut un repte per a Blanca Busquets, però l’ha superat.

Raig Verd Editorial (2019)

L’argument de l’obra no és fàcil de resumir perquè a banda de l’acció, són importants la filosofia, la política i les qüestions socials que aborda l’autora. He d’advertir que tampoc és un llibre de lectura ràpida, cada pàgina conté molta informació que cal assaborir i digerir. Així, doncs, aconselle calma, avançar, retrocedir i sobretot rellegir.

Aquesta obra va marcar i revolucionar el gènere de la ciència-ficció. A pesar dels anys passats des que va ser escrita, no ha envellit.

Le Guin narra la història de Genly Ai, que és enviat a un planeta amb un clima extremadament gèlid, Guethen (o Hivern), en nom d’Ekumen, una lliga de mons. La seua missió és convéncer els seus habitants de formar part d’aquesta organització. Però el planeta està dividit en dues civilitzacions enfrontades i els guethenians són uns éssers molt singulars. Efectivament es tracta d’hermafrodites, que en el període de zel o kémmer adopten un sexe o altre. No hi ha homes ni dones, un mateix ésser pot adoptar el rol masculí o el femení al llarg de la seua vida. Genly Ai es veu manipulat per ambdues civilitzacions que mai han estat en guerra, però que no dubten a matar o torturar si els convé. En el seu periple compta amb l’ajuda d’Estraven, amb qui comença desconfiant i a qui acaba reconeixent com l’únic amic d’aquell món i el seu salvador.

A més de la narració dels fets, que comença en primera persona Genly Ai a tall d’informe, s’intercalen llegendes de Guether i el diari personal d’Estraven, tot seguint la cronologia relacionada amb el calendari i rellotge guethenians. Cal destacar que gran part del llibre és un viatge a través del Gel, que recorda les gestes dels exploradors al Cercle Antàrtic i la seua lluita per la supervivència diària.

Més que centrar-se en la tecnologia o en l’evolució de la humanitat, fa referència a temes ben actuals, que lamentablement no passaran de moda (corrupteles, desinterés polític pel bé dels ciutadans, nacionalisme mal entés, xenofòbia, etc.)

Aquesta obra va marcar i revolucionar el gènere de la ciència-ficció. A pesar dels anys passats des que va ser escrita, no ha envellit. Ja que, més que centrar-se en la tecnologia o en l’evolució de la humanitat, fa referència a temes ben actuals, que lamentablement no passaran de moda (corrupteles, desinterés polític pel bé dels ciutadans, nacionalisme mal entés, xenofòbia, etc.). Psicològicament, el que més crida l’atenció és la particular sexualitat dels personatges, que ens fa pensar: seria possible una societat on el gènere de les persones no condicionara les seues relacions familiars, socials i laborals? Tots els individus tindrien les mateixes oportunitats d’èxit o fracàs? Fins a quin punt el desapassionament i l’apatia dels guetenians fora del zel és envejable? Cada lector i lectora trauran les seues conclusions, però cap quedarà indiferent al que planteja l’autora d’una forma tan subtil com provocadora.

Imprescindible llegir l’epíleg, on Le Guin explica la seua visió particular de la ciència-ficció i l'escriptura en general. Per exemple, diu que la majoria de la gent pensa que la ciència-ficció és extrapolativa i per tant depriment. Però que ella no es considera cap profeta ni futuròloga, sinó novel·lista. Diu que la seua feina és mentir. Per a ella el futur, en la ficció, és una metàfora.

I no us perdeu les paraules finals de l’autora, que reprodueixen el seu discurs d’acceptació de la medalla de la National Book Foundation, on afirma que els llibres no són simples mercaderies d’on traure beneficis i que el principal guany d’un artista és la llibertat, criticant així les grans editorials i la producció literària massiva amb vendes incontrolades.

Ursula k. Le Guin va ser una dona lliure i una creadora de metàfores sorprenents.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací