'El blat tendre', de Colette a Sidonie-Gabrielle

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Laura Ramos Cartanyà

Narrativa, La llibreria

Colette
Colette

Recorria els carrers de París amb vestit pantaló, protagonitzava els seus propis espectacles de music-hall, era obertament bisexual i escrigué una extensa obra que fou igualment aclamada per França com titllada d’immoral. L’artista d’ulls felins i posat lleugerament superb, l’escandalosa Sidonie-Gabrielle Colette!

El 2018 Hollywood en llença un biopic que ens la ven amb l’afable rostre d’una feminista que lluita per obrir-se pas en la societat francesa de principis del segle XX. Malgrat haver-se convertit en una icona de l’alliberament femení per la reivindicació constant que feia dels seus desitjos, mai s’hi considerà, de feminista. De fet, segons el seu parer mereixien el fuet i l’harem.

Una novel·la que irradia passió a cada línia. Philippe de setze anys i Vinca de quinze ens mostren el naixement del desig a les oníriques vacances de Saint-Malo. Un paratge idíl·lic, unes ombres familiars, un company que els serveix per reafirmar la seva existència dependent l’un de l’altre.

Colette nasqué i visqué a Saint-Sauveur-en-Puyase fins al matrimoni, als vint anys, amb Willy, el crític musical i escriptor d’aura excèntrica alimentada pels seus escriptors fantasmes. Se’n van a viure a París on ella passa a formar part d’un dels seus fantasmes amb el naixement de la seva primera novel·la, Claudine à l’école. El 1910 Colette es divorcià de Willy i lluità per l’autoria de les seves obres.

Fou aquell mateix any quan també inicià la seva carrera periodística a Le Matin, sota pseudònim. Allà coneixeria a Henry de Jouvenel, el cap redactor del diari i el seu segon marit, per a qui Sidonie també seria el seu segon matrimoni. Es casaren al 1911 i tingueren una filla el 1912, Colette II o Bel-Gazou.

Jouvenel ja tenia un fill del seu primer matrimoni, Bertrand, que a principis dels anys 20 serviria d’inspiració a Sidonie-Gabrielle per als seus relats i la seva novel·la Chéri. Ella, frustrada en un matrimoni que no la satisfeia amb un marit que la ignorava i que sistemàticament l’enganyava amb dones més joves, escriu aquesta novel·la en la qual fantasieja ja amb la idea de seduir venjativament a Bertrand, de només setze anys.

Viena Edicions (2019)

El 1920 Sidonie fa d’intermediària en la correspondència amorosa entre el seu fillastre i Pamela, una noia de quinze anys. Història que tres anys després serviria d’eix central per a Le blé en herbe, traduït per Folch i Camarassa en l’edició dels Petits Plaers de Viena com a El blat tendre. La novel·la s’inspiraria en l’estiu d’aquell mateix any, quan Sidonie-Gabrielle s’enduria la seva filla i el seu fillastre de vacances a una vil·la a la costa de la Bretanya francesa. Bel-Gazou seria ignorada per la seva mare i criada principalment per una nanny anglesa. Sidonie dirigiria tota la seva atenció i afecte envers Bertrand, que començaria a ésser conscient que s’havia convertit en un objecte de desig i manipulació. Una nit, «cedí» davant dels encants de la seva madrastra, d’aleshores quaranta-set anys, i tingué la seva primera experiència sexual. La relació entre els amants es prolongà durant anys.

Una novel·la plena de clarobscurs amb rols estereotipats que es perpetuen fins a la literatura actual; Phil, d’afany dominador i Vinca predisposada a sotmetre’s. L’estiu transformarà les criatures en persones estranyes.

Fou d’allà, de la satisfacció per haver consumat allò que ja havia estat escrit a Chéri, que nasqué Le blé en herbe. Una novel·la que irradia passió a cada línia. Philippe de setze anys i Vinca de quinze ens mostren el naixement del desig a les oníriques vacances de Saint-Malo. Un paratge idíl·lic, unes ombres familiars, un company que els serveix per reafirmar la seva existència dependent l’un de l’altre. Amb l’escurçament de les tardes i l’aparició d’una dama de blanc, seran cada vegada més conscients que l’estiu els abandona i que el paradís té una fi. Vinca descobrirà la seva capacitat de seducció i la suggerència que adquiriran els seus moviments per als ulls masculins. Mentre que Phil es debatrà entre el seu amor d’infantesa, platònic i pacient i les pulsions carnals que s’imposen a les nits amb el desig impotent de maduresa que sorgeix a l’edat que s’amaga incerta abans de l’adultesa. Se’ns introduirà el pas cap a aquesta com un salt desestabilitzador, especialment per a l’home.

Una novel·la plena de clarobscurs amb rols estereotipats que es perpetuen fins a la literatura actual; Phil, d’afany dominador i Vinca predisposada a sotmetre’s. L’estiu transformarà les criatures en persones estranyes, les seves trobades puntuals els faran ignorar que cada vegada s’allunyen més l’un de l’altre.

«La infantesa els uní i l’adolescència els separa.»

Colette se’ns presenta poderosa amb una veu impregnada de sensualitat que encisa amb les seves descripcions pròpies de prosa poètica. La fluïdesa amb què avança l’obra és tan implícita que quan les ones indòmites del mar bretó us absorbeixin sense deixar-vos inhalar una sola alenada, no us en queixareu pas. Quan us escupin a la costa de la realitat, caminareu desorientats per les platges de la nostàlgia sense poder evitar de retornar a la innocència que vau deixar enrere.

Colette ens ofereix una joia tan perfecta i pura, com una perla que es prepara durant anys per brillar fora l’ostra. Amb tot, podem ignorar-ne el procés de gestació? Més enllà del context que l’inspirà, l’obra funciona meravellosament per si sola i us convido a llegir-la. Un cop ho hagueu fet, us trobareu davant l’interrogant: podem ignorar a la Sidonie-Gabrielle rere la gran Colette?

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací