Tots els estius, des del 2011, les admiradores i admiradors d’Enric Valor i la seua obra, ascendim des del Portell de Catí, a Castalla, fins a l’alt de Guisop (o l’Hisop) la matinada del 22 d’agost, aniversari de l’escriptor. Allí, a 1250 metres d’altitud, celebrem la data en el precís instant de l’eixida del sol, per això l’acte es coneix com l’Alba de Valor. El primer any va coincidir amb el centenari de l’autor i, des de llavors, la cita muntanyenca no ha deixat de comptar amb desenes de valorians i valorianes (el 2019 en vam ser més de seixanta).

Els organitzadors d’aquesta cita amb Valor no vam triar l’alt de Guisop a l’atzar. És l’epicentre de la geografia mítica de l’autor de les Rondalles Valencianes, el “laberint orogràfic meridional”, a què es referia sovint l’escriptor, en plena serra del Maigmó, que permet albirar la Baixura del país, les Valls del Vinalopó, l’Alacantí, la Marina —el sol ix per les muntanyes d’Altea—, l’Aitana, la Serrella, la Mariola (l’Alcoià, el Comtat i la Vall d’Albaida) i, evidentment la Foia de Castalla. De més a més, recorre alguns dels espais de l’univers literaturitzat per Enric Valor: les mateixes Castalla i Petrer, els entorns rurals i agrests per on discorre la caminada i, per descomptat, els ben significatius alt de Guisop i la foieta muntanyenca de Planisses, entorns que trobem en Temps de batuda, segona novel·la del cicle de Cassana, i en la narració breu “Contalles de la boira”, del volum Narracions perennes, així com en altres referents escrits valoriants menys coneguts.

Aquesta proposta de ruta literària és, inicialment, una invitació a participar de la jornada de l’Alba de Valor, el 22 d’agost. Però com que sabem que no tothom ho pot fer, tant per agenda com per distància geogràfica i dificultats horàries —comencem a Petrer, a les 5:15 h, o a Castalla, a les 5:30 h, amb vehicles propis i anem fins al portell de Catí, on ens ajuntem totes i tots, encara a fosques, per ascendir, en exigent però gens perillosa caminada, a l’alt de Guisop durant una hora i arribar-hi abans que isca el sol per la badia d’Altea—, us invitem a realitzar-la en qualsevol moment de l’any. Cal ajustar el temps d’activitat intensa tant a l’oratge i l’estació corresponent com a l’horari, sobretot si es té intenció d’assistir a l’espectacle de l’eixida o de la posta de sol (també molt corprenedor). No és recomanable ni en les hores centrals del dia durant l’estiu ni en els dies d’hivern rigorós per les freqüents gelades i nevades.

1. Castalla: Estem al poble nadiu d’Enric Valor, des d’on encetarem l’ascens en vehicle cap al Portell de Catí (1000 m.) per la carretera local de Castalla-Petrer:

«Castalla, nou i vell, camperol i senyorívol. Del crestall on s’assenta, mou cap a l’oest la serra de Castalla, barbuda i selvàtica, que, en grandiós amfiteatre, es detura per fi bruscament en el pic del Maigmó, acerat, esmolat com un blavenc ganivet, ple de boscos mil·lenaris i precipicis de malson, allà passat el punt cardinal de migjorn.» (“La foia de Castalla”, en Narracions de la foia de Castalla)

2. Petrer: Si venim del sud, alternativament, podem ascendir des de Petrer, per la carretera local de Catí (Petrer-Castalla, CV-837) al Portell de Catí:

«Era en el pintoresc poble de Petrer, aquell que es reclina graciosament en un enlairat tossal, entre les dues grans muntanyes del Cavall i la Cilla.» (“El jugador de Petrer”, en Rondalles Valencianes)

3. L’ascens en vehicle des de Castalla: Des de la Creu Vermella, als afores del poble, s’enceta el paisatge rural i agrest (CV-817). Ben prompte comencen els pendents importants (de més del 20% en alguns trams), que es feren famosos internacionalment gràcies a les voltes ciclistes del que va de segle:

«...començàrem a pujar per les llomes esplanades cada volta de major altitud i rostària. El Tros de Xarrell, es diu allò. El camí es ficava en la garriga, i el pinar, a mesura que ens endisàvem, s’anava espesseint i fent-se més bledà.» (“Contalles de la boira”, en Narracions perennes)

4. L’ascens en vehicle des de Petrer: Ascendim amb el nostre vehicle faldejant la serra del Cavall i contemplant els penya-segats de la Cilla del Sit. Ben prompte el paisatge s’endinsa en l’univers valorià:

«El Pantanet, la Foia Falsa, el riuet saltador del Molí de les Reixes, un curiós amfiteatre de penya viva fet sols per la mare Natura, les fontetes de l'Almadrava al peu d'enormes espadats de roca vermellosa poblats de soliguers i falcilles...» (Enric Valor, en Festa-86)

5. Del portell de Catí al pou del Carrascalet: S’haja pujat des de Castalla o des de Petrer, ja ens trobem al portell de Catí. Des d’enfront d’un dipòsit d’aigua enreixat arranca en pendent ascendent una senda cap al nord-est. Comencem la pujada a peu i calmosament. En la primera cruïlla trenquem cap a la dreta i, de seguida, ens trobem el pou de neu o cava del Carrascalet:

«La neu, en arribar la calor, es venia a càrregues. Ases amb les sàrries plenes abaixaven al mas per omplir carros que en poques hores portarien la gelor de la nevera del Carrascal a Xixona, a Alacant o a Castalla,...» (Josep Valor, en El mas de Planisses)

6. L’alt del Guisop transfigurat literàriament en alt dels Eriçons: Hem seguit la senda que ens dreça a l’última pujada pedregosa a l’alt de Guisop i finalment, alenant, hi arribem:

«...un corriol que hi pujava degradat —un caminet de perdius— entre amples coixins de punxoses cadires de pastor o eriçons, que sens dubte donaven expressiva designació a la soberga altura.» (Temps de batuda)

7. Ebris del paisatge del migjorn valencià: Ja en la replana on es troba l’indicador o uns metres més amunt, en el mateix alt, gaudim cada bocinet del grandiós paisatge del nostre migjorn: la mediterrània des Calp a Guardamar, l’illa de Nova Tabarca, potser Eivisa, en un dia molt clar; la Baixura del Camp d’Elx i del Segura; les serres de Bèrnia, Puigcampana, el Cabeço d’Or, la Carrasqueta, Aitana, Mariola, l’Empenyador, la del Cavall, la de Salines, el Carxe, el Sit i el mateix Maigmó, on som:

«La mar es veia com una franja blava i remota que s’omplia d’or fos i de plata bellugadissa per davall del punt on s’aixecava el sol.» (Temps de batuda)

«...ja es veien pics que romanien amagats a les terres de baix: el poètic i remot Montcabrer, de la Mariola, les aspres crestes de la Serrella i el grandiós nuc orogràfic de l’Aitana; és a dir, un món immens, caòtic, trencat i laberíntic, que estenia als nostres ulls esbalaïts la seua espectacularitat.» (“Contalles de la boira”, en Narracions perennes)

8. L’Almussai de Temps de batuda: Fem el descens i agafem un camí alternatiu a la dreta que ens dreça a Planisses: a la plana i a les ruïnes dels dos masos que, fins a principis dels anys 70 del segle XX van pertànyer als Valor. Aquesta enlairada heretat se situa entre els municipis de Castalla i Tibi. Enric Valor la va literaturitzar tant amb el seu nom comú —Planisses—, en “Contalles de la boira”, com amb un altre de reminiscències poètiques, l’Almussai, en Temps de batuda, inspirat en un mas tiber que es troba a la vora del barranc del Règil:

«...ja erem en el graó serrà on s’obria la valleta de l’Almussai. [...] El terreny planejava i es suavejava en terra dolça i herbosa, clapejada d’ací i d’allà de ginebres terrers i eriçons i oloroses sevines xaparres. A cent passes teníem la Casa Gran, la vella, vincle de la petita contrada; un poc més avant, Mascabrer...» (Temps de batuda)

Mirant frontalment la Casa Gran, veiem com a l’esquerra ix un camí que no hem d’abandonar mai. El camí finalitzarà exactament al portell de Catí, on tenim el vehicle. Des d’allí podem baixar cap a Petrer o cap a Castalla, tornar a casa o visitar algun bar o restaurant on, davant un bon plat de gaspatxos o arròs amb conill i caragols, evocar la suggerent excursió valoriana que acabem de fer, tan rica en paisatges i literatura. Les consciències identitàries qui pot dubtar que ens construeixen conjugant el dolç de la paraula i l’agre de la terra?

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací