Entre el soroll i el silenci: 'L'estrangera', de Claudia Durastanti

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Mercè Pérez

Narrativa

Claudia Durastanti
Claudia Durastanti | Sara Lucas Agutoli
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Durant el confinament vaig tindre dues alegries en forma de llibres que es van sumar a una descoberta que vaig fer a inicis d’any. Vaig descobrir les veus de Claudia Durastanti i Ocean Vuong i se sumaven a la veu de Sasha Marianna Salzmann. Quan va començar el confinament no podia llegir, sé que açò ens ha passat a més d’un lector habitual: no em podia concentrar. Comencí amb relats curts i amb poesia, llibres que pots anar agafant i deixant sense la pressió d’acabar capítols o parts sencers. Fou un encert. Al cap de poques setmanes tenia més ganes de llegir i va arribar el LLIBRE que ha marcat aquests dies d’aïllament: L’estrangera de Claudia Durastanti de la mà de L’Altra Editorial i amb traducció de Martí Sales.

Un llibre que atrapa. No el sabria catalogar massa bé: autoficció? Assaig? Novel·la? Un híbrid en tot cas.

L’estrangera és un llibre que atrapa. No el sabria catalogar massa bé: autoficció? Assaig? Novel·la? Un híbrid en tot cas. Un llibre que és moltes coses alhora i que aconsegueix reeixir en totes les etiquetes imposades per poder desfer-se de totes elles. Claudia Durastanti ens explica la seua vida. Una vida marcada per la sordesa dels seus dos pares i, sobretot, per la incapacitat d’assumir la seua discapacitat. Una vida entre els EUA i Itàlia, migrant des del naixement però retornada a la seua “pàtria” ben prompte. Una vida marcada per la pobresa, per la falta de normalitat. Una vida marcada pels silencis i per la incapacitat de generar diàleg entre uns progenitors que viuen una vida desordenada, dramàtica, explosiva, intensa, i una filla que busca el seu lloc en un món marcat per la diversitat i que alhora segueix oprimint qualsevol diferència.

L'altra editorial (2020)

Durastanti em va arribar de seguida ben endins: la manera de situar-nos amb la seua família italiana de la postguerra: la pobresa, l’analfabetisme, la fam, les mancances... i amb la seua generació, la d’uns néts i nétes que han viatjat, que tenen un títol universitari i pretensions intel·lectuals però que els marca la precarietat. Una obra que ens trasllada a la importància de les paraules just quan no es poden sentir. Com ens relacionem quan tot el que hi ha al nostre voltant és silenci? Què vol dir ser una persona amb diversitat funcional en ple segle XXI? Què se n’ha fet del somni americà? Com vivim en aquesta deriva ètica i moral amb un capitalisme més ferotge que mai?

Una vida marcada per la sordesa dels seus dos pares i, sobretot, per la incapacitat d’assumir la seua discapacitat. Una vida entre els EUA i Itàlia, migrant des del naixement.

I després d’haver subratllat quasi tot el llibre i pensar que havia trobat la LECTURA que més recordaria d’aquest –primer?– confinament, va arribar a les meues mans En aquest món, per un moment, som grandiosos d’Ocean Vuong. Una novel·la construïda des dels records i la intimitat, una mena de carta a una mare analfabeta, per explicar com ha viscut el seu fill la seua vida des de la infantesa, un immigrant vietnamita als EUA durant els anys 80. Una migració complicada, amb una mare i una àvia que arrossegaven el trauma de la guerra i que havien partit als EUA sense saber ni una paraula d’anglés. Un fill que s’ha de fer càrrec d’aprendre bé aquella llengua que el seu voltant no parlava, un fill que es cria entre salons de manicura i pisos petits i que ha d’afrontar la cerca de la seua pròpia identitat mentre lluita per alliberar-se i viure la seua orientació sexual sense prejudicis. Una obra més lírica que la de Durastanti però amb molts punts en comú. Un llibre que es sumava a la lectura de Fora de si de Sasha Marianna Salzmann i que també recomane molt.

Dos llibres que ens parlen des de diferents tipus d’opressions i que comparteixen la cerca de la identitat des de la migració però que també construeixen textos bells i lírics, durs i agredolços, on el llenguatge és font d’amor i de superació. En ambdós casos una reflexió sobre com el llenguatge que tantes voltes fereix també pot sanar. I aquest missatge el vull, el necessite, mantindre durant aquests dies on tot el que hi ha al nostre voltant és soroll o silenci. Entre el soroll i el silenci: llibres.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací