Entre el 21 i el 26 d’agost, la petita vila del Camp de Mirra (l’Alt Vinalopó) celebra les seues festes en honor als sants Abdó i Senén (els sants de la Pedra) i Sant Bertomeu. Al llarg d’aquests dies trobem tota mena d’actes festius i commemoracions —religiosos i civils—, però cal destacar el Moros i Cristians i, sobretot, des del punt de mira de la ruta literària i històrica que ens ocupa, la representació d’«El Tractat d’Almisrà» en la vesprada i la nit del 25 d’agost. Es tracta d’una obra de teatre amb pròleg i quatre jornades que s’escenifica a la portalada de l’Església de Sant Bertomeu des del set de març del 1976. El text actual és de Salvador Doménech Llorens i es va editar, a cura de Maria Conca i Josep Guia, per la Universitat de València i l’Acadèmia dels Nocturns amb el títol El Tractat d’Almiçra. 750 anys (1244-1994).

En l’obra participen quasi un centenar de persones entre actrius, actors i l’equip tècnic i artístic. No cal dir que els quaranta-quatre anys que s’ha representat ininterrompudament, i amb continu afany de millora en tots els sentits, la converteixen en el referent més significatiu de la nostra ruta literària bastida al voltant de la Crònica o Llibre dels Feits, del Rei Jaume I, i la mateixa obra teatral de Salvador Doménech.

Com que els actes de la representació comencen a les vuit de la vesprada, la nostra proposta de ruta s’encetarà en la localitat del Camp de Mirra. Ara bé, el lector o lectora la podrà dissenyar al seu gust, en funció dels dies —un o dos— i el temps que hi dedique. Sabent, però, sempre, que el 25 d’agost, a posta de sol, la seua destinació ha de ser ineludiblement el Camp de Mirra i fins a prop de mitjanit no acabarà la trilogia d’actes: pregó, representació i homenatge al rei en Jaume.

1. Puig d’Almisrà: castell-jaciment medieval denominat com a «Primer lloc històric del País Valencia» per la Generalitat Valenciana el 2014. És l’indret exacte on se signà el Tractat d’Almisrà, pel qual s’establia la frontera entre Castella i el Regne de Valencià. La signatura, protagonitzada pel rei Jaume I el Conqueridor (1208-1276) i Alfons X el Savi (1221-1284), tingué lloc el 26 de març del 1244 i establia la frontera de la denominada “Línia Biar-Busot”. Villena, Petrer, Elda, Alacant, Elx, Oriola, entre altres, formarien part de Castella inicialment. De les actuals comarques de l’Alcoià i la Marina Baixa cap al nord, seria per sempre més el Regne de València:

«Aquest fos lo partiment de les terres: que l’infant hagués Almansa, e Sarafull e el Riu de Cabrivol: e nós que haguéssem Castalla, e Biar, e Relleu, e Seixona, e Alarc, e Finestrat, e Torres, e Polop, e la Mola que és prop d’Agües [de Busot], e Altea, [...] E faem nostres cartes bollades entre nós e l’infant don Alfonso, e partim bons amics, e reté la un a l’altre ço que tenia que no era seu.» (Capítol 349 del Llibre dels feits)

2. Església de Sant Bertomeu: A la plaça d’Espanya es troba l’Església de Sant Bertomeu (s. XVIII), davant la qual es representa l’obra. En la façana del temple parroquial trobem el monument en ferro calat al Tractat d’Almisrà, de J. Navarro Ferrero i R. Ballester Gandia (2007):

«E anaren-se’n a l’infant don Alfonso e parlaren lo pleit en esta manera, que ell se partís, que no demanàs Xàtiva, e que partíssem les terres entre nós e ell com se retria el regne de Múrcia e el regne de València,...» (Capítol 348 del Llibre dels feits)

3. Des de la plaça d’Espanya arranca la cavalcada del Pregó a les huit de la vesprada: Amb aquest acte s’anuncia la representació imminent d’un difícil acord entre els dos regnes peninsulars:

«E quan nos fom vists, [l’infant Alfons] venc a la nostra host per veer la regina nostra muller, e nos volguem-li fer lliurar lo castell d’Almiçra, e la vila, en què ell posàs, e ell no hi vol posar, e posà defora al peu del puig d’Almiçra on feit havia parar ses tendes. E aquí haguem gran solaç e gran amor.» (Capítol 343 del Llibre dels feits)

4. Plaça d’Espanya, per davant de la façana de l’Esgésia de Sant Bertomeu, on es troba l’escenari: Intervé el presentador, sona en directe una peça musical interpretada per la colla “El Terròs”, de Petrer, i comença la representació. La dramatització és bilingüe: un personatges parlen en castellà i altres en valencià. El text dramàtic, basat principalment en el Llibre dels feits, es desplega amb tota mena de recursos teatrals. Us n’oferim un breu fragment. Parla el rei Jaume:

«E que ho sàpiga tothom: / qui en Xàtiva volrà entrar / sobre nós e nostres hòmens / ben cert que haurà de passar! / Sigueu un poc més prudents / vosaltres, els castellans, amb les vostres amenaces.» (Jornada tercera; escena primera d’El Tractat d’Almiçrà)

5. Homenatgem el valerós i prudent rei Jaume: La representació acaba amb l’intercanvi dels documents del pacte entre els dos monarques i amb encaixada de mans en senyal de pau i amistat. Sonen les campanes i es desplega una gran senyera en l’escenari. Després, en processó cívica, els actors i les actrius, les autoritat civils presents i el públic assistent es desplacen en nombrosa comitiva presidida per la senyera i una corona de llorer per homenatjar el Conqueridor a la plaça del Rei Jaume I, on hi ha un monument dedicat al Tractat d’Almisrà. Les autoritats dirigeixen unes paraules al públic, es diposita la corona de llorer al peu del monument, sona la Muixeranga i l’abanderat balla solemnement la senyera del valencians. Així expressa el sentit d’aquell tractat històric el text dramàtic que es representa al menut i digníssim poble del Camp de Mirra:

«Com que cadascun dels dos queda content / de la part escrita més amunt, / es prometen de tota bona fe, / sense cap frau ni engany, / que cap dels dos, / en la part que li ha estat assignada, / farà destorb ni hostilitat.» (Jornada quarta; escena segona d’El Tractat d’Almiçrà)

Aquestes cinc emotives i apassionants hores de festa i història viscudes intensament al Camp de Mirra podien venir precedides d’altres visites per les localitats del voltant, tan presents en la crònica jaumina. O bé, podien completar-se amb una segona jornada plena de referents i motivacions després de viure El Tractat d’Almisrà.

6. El setge i la conquista de Biar: De setembre de 1244 a febrer de 1245, els cavallers Pero Maça i Guillem d’Entença posaren setge al castell. Finalment els valerosos sarraïns que la defensaren es rendiren i el rei Jaume establí les condicions del vassallatge confirmant la sunna, és a dir, la norma que procedia de l’Alcorà:

«...E puis mudam-nos en un puig que és sobre Biar, de la part on hom va a Castalla,[...] i des d’allí posaren setge per, finalment [...] l’alcaid qui era, rendé’ns lo castell e nós retenguem los sarraïns en la vila, e faem les cartes de llurs Çunes,...» (Capítols 357 i 359 del Llibre dels feits)

7. Jaume primer barata Xest i Vilamarxant per Castalla: El cavaller Eiximén Peris d’Arenós va dur a terme unes hàbils negociacions i així va obtenir l’estratègic castell de la foia:

«E fo l’avinença aital, quan molt n’haguem parlat, que l’en donassen Xest e Vilamarxant. E donam-los-li, e en aquesta manera haguem Castalla.» (Capítol 360 del Llibre dels feits)

8. Feren “brocada” –atacaren– Villena i Saix abans del Tracta d’Almisrà: A les acaballes de la quarta dècada del segle XIII, les hosts catalanes i aragoneses atacaren tant Villena com Saix amb resultat desiguals: «...e faeren brocada contra los sarraïns de Villena, e tolgren-los bé les dues parts de la vila de Villena, e puis no ho pogren sofrir d’aturar pus, per la força dels sarraïns que eren llaïns; e hagren-se a eixir de la vila, però tragueren-ne molta roba que trobaren en les cases.» (Capítol 290 del Llibre dels feits).

A Saix, però... «E puis anaren a Saix, e faeren-hi una brocada que els tolgren de la vila gran partida, e un sarraí tirà d’un terrat un cantal, e donà a N’Artal d’Alagó sus el capell de ferre, sí que el derrocà del cavall, e d’aquell colp hac a morir.» (Capítol 291 del Llibre dels feits)

9. Xàtiva, el castell i la vila que posà en perill la “pau” d’Almisrà: Tot i que s’aparta del nostre itinerari més proper, caldria visitar-la per a adonar-nos de les raons per les quals el rei en Jaume mai no va voler pemetre que el Regne de Castella la incorporara als seus dominis. No es pot entendre la dificultat del Tractat d’Almisrà sense el gran valor estratègic i sentimental que tenia per al Conqueridor Xàtiva:

«E nos al vespre dixem a don Rodrigo: —Hajam tro a trenta cavallers que anc no vim Xàtiva e volem-la veer.

«E anem llà a aquell coll agut qui és part del castell, e veem la pus bella horta que anc havíem vista en vila ni en castell, e que hi havia més dues-centes algorfes per l’horta, les pus belles que hom pogués trobar, e les alqueries en torn de l’horta, moltes e espesses, e veem encara lo castell, tan noble e tan bell, e tan bella horta, e haguem-ne gran goig, e gran alegre en nostre cor.» (Capítol 318 del Llibre dels feits)

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací