'Guillem', de Núria Cadenes

LA LLIBRERIA: MEMÒRIA

per Jordi Querol

Memòries, La llibreria

Núria Cadenes
Núria Cadenes

Si l'assassinat de Guillem Agulló, l'11 d'abril de 1993, va commoure la societat valenciana, almenys els sectors més conscienciats políticament, actualment vivim moments de forta recuperació de la memòria col·lectiva, en la qual la figura del jove independentista de Burjassot ha tornat a assolir un gran protagonisme. És per això que el llibre homònim de Núria Cadenes, Guillem ha aparegut "en el moment oportú". I, podem afegir que, a més, ha estat "el llibre adient" per impulsar i activar encara més aquest fenomen de recuperació.

Una curiosa forma d'actuació per part de les forces de seguretat en què les víctimes són culpabilitzades per la simple raó d'existir, mentre que els botxins troben tota mena de complicitats o, si més no, d'estranyes toleràncies.

Núria Cadenes, una persona que va viure en la seua pell el fenomen de la repressió, en el seu cas "legal" (entre moltes cometes, sisplau), afronta en aquest llibre una curiosa forma d'actuació per part de les forces de seguretat en què les víctimes són culpabilitzades per la simple raó d'existir, mentre que els botxins troben tota mena de complicitats o, si més no, d'estranyes toleràncies, en una part influent del teixit social. En alguns moments de la lectura, creus trobar-te en el temps de l'exclusió social de la població jueva durant els primers anys del règim nazi.

L'assassinat de Guillem Agulló tenia ja un precedent literari, La mort de Guillem, de Jaume Fuster (Eliseu Climent, 2013); però el plantejament que fa Núria Cadenes és molt distint, es tracta d'una aproximació indirecta a la figura del jove i al context polític i social de la seua mort des de diferents punts de vista, no només des del sector diguem-ne amic, sinó també, i açò li dóna un gran atractiu, també des de la perspectiva dels seus botxins i del "bàndol" contrari a Guillem. És un intent de comprendre, que no de justificar, les actituds d'una certa gent que creu afermar la seua personalitat i "masculinitat" amb aquests plantejaments agressius contra tot el que és "diferent".

Editorial Amsterdam (2020)

Cal ser conscients que no som davant d'una novel·la, sinó d'un text sense ficció, que pretén bastir un mínim esquema "novel·lístic" per integrar-hi els fets que van ocórrer realment a Montanejos i en escenaris al voltant de València, durant el temps anterior i posterior a aquest assassinat. Destaquem, sobretot, com és d'esgarrifós comparar l'actitud que mantenen les forces policials amb les companyes i companys de Guillem, retinguts i incomunicats tota la nit posterior als fets, com si en foren els responsables, que contrasta de manera clara amb les mesures —les "no mesures", hauríem de dir millor— que prenen aquests mateixos agents de l'autoritat respecte a la colla en la qual es troba l'assassí material de Guillem i el seus còmplices, que reben en tot moment un tractament benèvol i "respectuós", com uns innocents que haurien estat "calumniats".

Companys de Guillem, retinguts i incomunicats tota la nit posterior als fets, com si en foren els responsables, que contrasta de manera clara amb les mesures —les "no mesures", hauríem de dir millor— que prenen aquests mateixos agents de l'autoritat respecte a la colla en la qual es troba l'assassí.

I, sobretot, és indignant l'intent policial i judicial de convertir els fets en una mena de "baralla entre bandes", on es posen al mateix nivell pràctic botxí i víctima, com si els fets pogueren haver resultat reversibles, i la mort de Guillem haguera estat fruit d'un "cúmul de circumstàncies desafortunades" i no d'una autèntica conspiració per posar fi a la seua vida.

Núria Cadenes ha encertat plenament el to i el plantejament de la narració, de manera que el relat "t'enganxa" des del primer moment, i t'arrossega fins al final, amb un llenguatge àgil i de fàcil lectura, que no exclou en absolut la profunditat dels fets que narra d'aquesta manera indirecta. Guillem és l'"absent omnipresent" de la novel·la, mai no el veurem actuar ni el sentirem opinar directament, sempre serà present a través dels records de familiars, amics o fins i tot dels enemics. Un llibre "de lectura recomanable", per a la gent que vam viure ja d'adults "els fets de Montanejos", però sobretot per a un jovent, no únicament del País Valencià, sinó també de la resta del territori, per a qui la figura del jove de Burjassot ha esdevingut un mite, que Núria pretén recuperar com a persona humana, sense deixar per això de ser un referent. En acabar la lectura de Guillem, hauran comprés el sentit de l'eslògan "Guillem Agulló / ni oblit ni perdó".

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací