Qui fou Bogdànov? Què era el Proletkult? Com es van viure els primers anys de la revolució russa? Què passaria si una dona que diu que ve d’un altre planeta on la revolució ja ha triomfat ens expliqués quins errors estem cometent?

El col·lectiu d’escriptors italians Wu Ming, autors d’Altai, Q o Cantamapes, tornen a la càrrega amb una obra entre la ciència-ficció, la novel·la històrica i la novel·la d’idees: Proletkult, traduïda per Pau Vidal i publicada el passat mes de juny per l’editorial Tigre de paper.

Una concepció de l’art al servei de la militància i amb un esperit revolucionari

Els Wu Ming són un dels col·lectius d’escriptors més famosos d’arreu del món, el seu nom significa “sense nom” en xinés, un grup d’escriptors que des de l’any 2000 publiquen les seues obres de forma col·laborativa; amb  una concepció de l’art al servei de la militància i amb un esperit revolucionari, els seus membres han format part de diferents col·lectius polítics d’esquerres del nord d’Itàlia i escriuen obres que, allunyant-nos del present, ens interpel·len i ens fan qüestionar-nos des de l’ací i l’ara.

Proletkult és la seua darrera obra i és una novel·la singular; ambientada deu anys després de la revolució russa, ens presenta a Bogdànov, personatge real. Fou un metge rus actiu en el desenvolupament de la revolució de 1917, bolxevic, es va enfrontar a Lenin en els primers anys del govern, un metge que de jove havia estat escriptor i havia creat uns espais, escoles d’art, per a obrers on es pretenia reflexionar sobre l’art i la seua funció emancipadora per a les classes treballadores sense caure en ortodòxies del partit. Aquests espais van gaudir d’una bona acollida fins que Lenin decideix posar fi al projecte del Proletkult. Bodgànov rep a la seua clínica de transfusions de sang una sorprenent visita, Denni, una noia jove, andrògina, que diu vindre d’un altre planeta, Nacun, un planeta on la revolució ja fa dècades que ha triomfat i tenen un estat completament socialista.

En aquest sentit, Denni els vol advertir de totes les errades que estan cometent, el creixement desmesurat, la persistència de desigualtats socials i de gènere... però clar, és una boja? És una noia que pateix un trauma per la pèrdua del seu pare, un antic  bolxevic amic de Bogdànov, i que s’ha criat tota sola en orfenats? O té raó? En tot cas, les seues reflexions ens fan aturar-nos com a lectors però també als personatges de la novel·la, la qual està farcida de personatges històrics –en un moment donat assistim a una trobada entre Bogdànov i Aleksandra Kol·lontai, que no sabrem si va passar mai, però que ens trasllada molt bé com seria la sensació de derrota d’alguns sectors deu anys després d’haver aconseguit el poder, o descobrim les discrepàncies amb Lenin durant la seua estada a Capri uns anys abans de 1917, on es trobaven un grup de bolxevics emparats per l’ajuda econòmica de Gorki.

Una obra que ens fa preguntar-nos a nosaltres mateixos sobre els nostres somnis revolucionaris, sobre la importància que els donem a l’art

No sabrem fins a la tercera part qui és realment Denni ni què se n’ha fet de Leonid, l’amic que hauria inspirat a Bogdànov per a escriure la seua novel·la Estel roig, i que la noia diu que és el seu pare biològic. Fins a la tercera part, l’obra es va desplegant capítol a capítol, amb flashbacks i tornades al present, mentre assistim a la cerca del pare de la Denni però també a la recerca del passat de Bogdànov, els seus somnis truncats, la seua resignació. Una obra que ens fa preguntar-nos a nosaltres mateixos sobre els nostres somnis revolucionaris, sobre la importància que els donem a l’art i a la literatura, sobre com construïm els nostres relats.

Els Wu Ming aconsegueixen amb Proletkult traslladar-nos moltes preguntes i ens van donant algunes respostes, encara que no totes, a través de la Denni. Per exemple, hi trobem un fort qüestionament a les limitacions de la revolució bolxevic i la seua concepció de l’art al servei del proletariat, també qüestiona la idea constant de progrés de l’URSS, incapaç de decréixer, en detriment del medi ambient i el consum desmesurats dels recursos naturals, així com l’organització del treball o de la família nuclear tradicional.  

Una novel·la àgil que es llig des de diferents punts, des de diferents gèneres literaris, i que ens trasllada preguntes que fa almenys un segle que ens continuem fent cada vegada que ens organitzem per canviar el nostre món. Un món imperfecte, fins i tot, quan creiem que hem guanyat. Pot ser tot aniria un poc millor si pararem l’orella i escoltarem el que ens diuen els “bojos” o els “extraterrestres” que ens envolten.
 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací