“El comú es fa, es construeix diàriament perquè és una relació social basada en la cooperació per a producció de tot allò necessari en les nostres vides.” Amb aquesta idea travessem i recorrem el llibre Produir el comú. Entramats comunitaris i lluites per la vida, de l’editorial independent valenciana Caliu, una editorial que treballa sobretot des de l’assaig, encara que també té experiències relacionades amb la poesia o l’àlbum infantil, i que està unida al projecte comunitari de la llibreria La Repartidora, al barri de Benimaclet. El pròleg és fruit del treball de Sabers comuns, un espai de debat i formació nascut a aquest barri emblemàtic de la ciutat de València

Ens traslladen diverses qüestions perquè analitzem i repensem conceptes apresos, com ara el de comunitat, i aposten per generar un coneixement allunyat de les dinàmiques pròpies del poder.

El llibre, una traducció del castellà, són diferents treballs publicats per la revista El Apantle de Mèxic. Diversos autors hi analitzen els conceptes de comú i comunitat i ho fan des de posicionaments més teòrics o historicistes fins a experiències concretes. Els autors i les autores, de diversa procedència social i geogràfica, ens traslladen diverses qüestions perquè analitzem i repensem conceptes apresos, com ara el de comunitat, i aposten per generar un coneixement allunyat de les dinàmiques pròpies del poder, per construir noves realitats.

No és, però, un text senzill, cal entrar-hi per a poder analitzar-lo millor des de coneixements previs, com ara els proposats al llarg de la seua bibliografia per l’acadèmica i activista italiana Silvia Federici. Aquest treball conté també els límits i contradiccions en la construcció del discurs del comú des de l’experiència i des de l’acadèmia i ens proposa, sobretot, que reflexionem sobre com anar “fent” experiències pròpies des de les nostres vides.

En aquest sentit, com que la majoria d’experiències narrades vénen des d’Amèrica Llatina, el pròleg a l’edició en valencià ens situa en el nostre propi context i ens ajuda a llegir el text des de les nostres coordenades: quines són les nostres experiències en aquest “fer comú”? Com actua el moviment feminista a casa nostra, un dels moviments més potents, alliberadors i transversals en l’actualitat en aquest construir comunitat fora de les estructures del poder?

Conté també els límits i contradiccions en la construcció del discurs del comú des de l’experiència i des de l’acadèmia i ens proposa, sobretot, que reflexionem sobre com anar “fent” experiències pròpies des de les nostres vides.

Al llarg del llibre trobem diferents veus, cada capítol és el treball d’un autor o autora, també tenim el pròleg a l’edició en castellà, que ens van mostrant a poc a poc els diferents debats existents al voltant de les idees dels comuns i les comunitats: sobre com viure la ciutat, des d’experiències al voltant de l’ecologia urbana fins a la influència del moviment feminista decolonial en relació, per exemple, amb com hem canviat la nostra mirada quan parlem de treballs no productius.

Fer comunitat, teixir xarxa, enllestir l’ordit... en un món cada dia més individualista i amb una pandèmia que ens ha reclòs en nosaltres mateixos, és més que necessari pensar-nos en relació amb la resta i veure de quina manera podem reconstruir llaços per construir entre tots i totes unes vides més amples i significatives, que valguen la pena viure perquè, com escriu Raúl Zibechi, un dels autors d’un dels capítols del llibre, “el comú són els vincles que construïm per a continuar sent”.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací