Em proposo parlar-vos d’un llibre singular, no s’assembla gaire a res que hagi llegit abans. Demana una lectura oberta, profunda, o t’hi perdries. A canvi, promet una experiència sorprenent, fins i tot xocant, extraordinària. Akwaeke Emezi és qui l’ha escrita, i amb aquesta primera novel·la (2018), forjada a foc lent i, no hi ha dubte, amb una implicació absoluta de cos i ànima, ha donat a conèixer una veu nova, potent, única. Aigua dolça és fruit d’una gestació turbulenta, cada capítol és la destil·lació pacient i torbadora d’una voluntat excitant, trencadora i que parla al cor dels lectors des d’un espai mai vist. Ha sigut mereixedora de reconeixements i d’una recepció crítica que concorda amb el que té de novetat, força i originalitat. La veu narradora, és evident, és forta, rica, gràcil, juga amb el llenguatge a plaer i crea teixits dins la ficció amb la sinuositat i la velocitat d’una serp, amb la mateixa amenaça, la mateixa bellesa.

Val la pena només de llegir per com és escrita, tocada de la modernitat més conscient, amb intel·ligència i diversitat. És capaç de modular la narració des del diàleg més esguerrat a la prosa poètica més fluïda i sensual. És capaç de dur-nos de les sensacions més horribles i repulsives fins al plaer i l’excitació, la serenitat i la plenitud. No s’hi estalvien realitats crues, com ara violència sexual o trastorns mentals, com són el de personalitat, l’autolesió, el suïcidi, etc., i el narrador és directe, eficient, tenaç.

No puc fer més que aplaudir la decisió d’Edicions del Periscopi de tenir el coratge de publicar novetats com aquesta, que agradaran molt o no agradaran gens, i encara felicitar més la traducció d’Albert Torrescasana, que porta l’anglès prenyat de les tradicions culturals de l’autora a la nostra llengua amb solvència, autonomia i claredat.

Aquesta és una novel·la biografia, el lector hi entra amb ganes perquè es un format que agrada i disposa d’entrada. Però de seguida descol·loca. La protagonista, l’Ada, l’alter ego d’Akwaeke, és d’ascendència igbo i tàmil, i ja de menuda creix en un ambient ple d’hostilitats i mancances, que s’agreugen en plena joventut. La novel·la se centra sobretot en la seva experiència d’estudiant als Estats Units. És una història de sofriment, i per tant de troballa. La gran originalitat de l’obra és el codi modern, de moral esguerrada, la saviesa insòlita, i la realitat de què parla la novel·la. És una novel·la de descobriment propi.

La gran originalitat de l’obra és el codi modern, de moral esguerrada, la saviesa insòlita, i la realitat de què parla la novel·la. És una novel·la de descobriment propi.

Ada descobreix que la seva interioritat és habitada per altres que no són ella, presències ancestrals que viuen com un tot i que la van penetrar en el seu naixement, i com més viu experiències traumàtiques, més l’infesten i prenen les regnes del seu cos. La novel·la és narrada per diverses d’aquestes veus. La de l’Ada, i la dels Ọgbanje, especialment l’Asughara, una presència femenina d’una impietat fosca i cruel. En la tradició igbo, són presències mítiques que encarnen en les criatures, segons la pròpia experiència d’Emezi. L’argument és punyent, i aquestes veus narradores, que viuen dins un cos humà anhelant constantment el sacrifici, són el que l’obra ens proposa conèixer.

“has de ser conscient del lloc que ocupes en aquesta terra. Em va costar molt renunciar a ser humana. Em sentia com si m’haguessin arrencat del món que coneixia, com si tot i d’una hi hagués un vidre gruixut que em separava de les persones que estimava. Si els deia la veritat, em prendrien per boja. […] Els ogbanje són tan liminars com es pot arribar a ser —esperits i humans, tots dos i cap dels dos—. Jo soc aquí i no hi soc, soc real i irreal, energia encabida en la pell i els ossos. Soc els altres jos; som un i som molts. Cada dia tot està més clar, sobretot si escolto. Cada matí tinc menys por.”

És sens dubte un debut impactant, salvatge i agosarat. Una lectura per a qui es qüestiona la realitat i les convencions, per a qui té sentit de transcendència i anhel de llibertat.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací