Tots els colors del gris. Young-adult sobre el nazisme
Només hi ha una creença més funesta respecte que la lectura adolescent s’ha reduït a una activitat prescrita per les assignatures de llengua: la convicció que és una realitat inevitable. Sobretot perquè els fets consumats són, per definició, irresolubles. Ara bé, caldria preguntar-nos què estem fent contra aquest dogma funest. Estem omplint les biblioteques escolars de llibres? I si és així: ¿aquests llibres estan en relació amb les disciplines que estudien els nostres joves i connectades a les seues preocupacions?
Només els docents que treballen l’àmbit de les llengües són els responsables del foment de la lectura?
Avui presentem tres obres per respondre sí a tots aquests interrogants. Llibres breus, lectures fàcils i enganxoses, edicions assequibles. Tres novel·les que haurien de formar part de les recomanacions dels professors d’història dels instituts del país. ¿O és que només els docents que treballen l’àmbit de les llengües són els responsables del foment de la lectura?
Aquestes tres novel·les que us proposem es poden, fins i tot, llegir com un viatge. Són: Un fill del nostre temps, d’Ödön von Horváth, que acaba de publicar Editoral Fonoll; Una cabana a l’hivern, d’Hubert Mingarelli, que ens arriba de la mà de Sembra Llibres; i per finalitzar I tu no vas tornar, de Marcelina Loridan-Ivens, que va aparèixer al catàleg de Bromera.
Ödön von Horváth, de qui vam ressenyar fa mesos Joventut sense Déu, ens presenta els pensaments i reflexions d’un soldat participant de les primeres accions bèl·liques de l’Alemanya nazi. Al llarg de la novel·la s’hi mostren algunes de les claus de l’èxit del nazisme, com ara la sensació d’humiliació després de la derrota del 1918 o la desesperació de les classes populars fruit de la crisi econòmica als anys trenta. Fidel al seu estil, von Horváth edifica el seu relat a partir de frases senzilles, però contundents, directes, gens preciosistes. Tot i que alguns aspectes de la trama ens semblen massa sospitosament oportuns per fer-la avançar i ressaltar el tema central, la novel·la té el valor d’anticipar-se a la tragèdia que recorreria Europa.
La virtut del llibre és presentar els botxins com a persones normals entre les quals regna la camaraderia, però també l’enveja.
La segona estació d’aquest viatge seria Una cabana a l’hivern, de Mingarelli, qui ens introdueix de ple en la guerra amb un argument sense concessions. Els quatre soldats protagonistes han d’enfrontar-s’hi amb el debat moral de lliurar un jueu capturat o sotmetre’s als càstigs disciplinaris per haver fallat en la missió. La virtut del llibre és presentar els botxins com a persones normals entre les quals regna la camaraderia, però també l’enveja; l’amistat, però també la desconfiança. Homes atrapats en la circumstància de l’holocaust, del qual són servidors poc fervorosos. Personalitats complexes, plenes de matisos, als quals la guerra els ha arrabassat la humanitat.
Per acabar el recorregut, Loridan-Ivens ens proposa una aturada en la memòria de les víctimes. I tu no vas tornar ens capbussa en l’univers de l’absència. La novel·la, escrita en col·laboració amb la periodista Judit Perrignon, és una mena de monòleg. Loridan-Ivens s’adreça al seu pare mort per explicar com va sobreviure als camps de concentració i com després va refer la seua vida, sota el signe de l’orfandat. A través d’aquest testimoni ens acostem a aspectes com ara l’antisemitisme més enllà de l’Alemanya nazi o a la dificultat de sobreposar-se a una pèrdua. Una novel·la sobre les ferides, escrita des d’un sentimentalisme eficaç, que no ens convoca a la llàgrima fàcil sinó a l’exploració de les febleses.
Tres andanes. Un viatge. Ens acompanyes?
Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.
Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!