Fantasiejar té nom de peix: la imprescindible col·lecció Aladroc

per Maria Saiz

Narrativa infantil

Il·lustració d'Israel Nicolás en cada un dels llibres de la col·lecció Aladroc
Il·lustració d'Israel Nicolás en cada un dels llibres de la col·lecció Aladroc

Cada poble del món contempla la realitat amb uns ulls determinats i la llig amb una llengua concreta. No seríem el mateix sense les nostres paraules, sense la nostra capacitat d’imaginar i contar les nostres vides compartides, sense la nostra fantasia.

Per això és indispensable explicar-la als infants i fer-los partícips del món que està desapareixent però que ha ajudat a constituir el que som, la manera com pensem i sentim, a explicar les nostres pors i els nostres anhels, a configurar els noms dels nostres pobles i les nostres serres. En aquest sentit, els contacontes a les biblioteques públiques, la Fira de la Fantasia que se celebra cada any a Castalla, les campanyes del Museu Valencià d’Etnologia com ara «Espanta la por. Per Tots Sants, monstres valencians», els concerts de Dani Miquel o, fins i tot, campaments d’estiu com ara el de l’Associació Quercus, que tenen com a fil conductor les nostres contalles populars, són grans iniciatives que mai no podrem agrair prou.

La proposta em sembla fonamental, en primer terme, perquè naix del sud per a explicar el patrimoni del sud, massa oblidat per un País Valencià que es mira sempiternament el centre.

Per a reblar el clau, però, cal que les nostres històries compartides queden escrites: més enllà de la memòria, les paraules escrites romanen sempre. Bé que ho sabia aquell romà: Verba volant, scripta manent. És per això que la col·lecció Aladroc és una alegria immensa que s’ha de celebrar i, sobretot, que s’ha de llegir. La iniciativa, duta a terme per l’Institut de Cultura Juan Gil-Albert de la Diputació d’Alacant i dirigida per l’imparable professor Joan Borja, és un esforç extraordinari per divulgar la tradició llegendària valenciana entre els infants.

Els 16 títols que conformen la col·lecció són un cant a la literatura, l’art i l’educació, i sonen amb la melodia del parlar del sud. La proposta em sembla fonamental, en primer terme, perquè naix del sud per a explicar el patrimoni del sud, massa oblidat per un País Valencià que es mira sempiternament el centre i no es preocupa que se’ns enfuja una part important del que som, del que tenim.

Caseta de L'Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert a la Fira del Llibre d'Alacant en 2018 / Foto: Twitter 

La iniciativa, a més, és valuosa per la quantitat de veus que aplega. Perquè ha ofert la possibilitat de fer viure la fantasia a autors novells al costat d’altres de gran renom, consolidats i reconeguts en el camp de la literatura infantil i l’etnopoètica, com són Carles Cano, Francesc Gisbert, Víctor Labrado o l’enyorat mestre Bernat Capó. Alhora, la majoria d’il·lustradors són alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández d’Altea, coordinats pel professor Joan Llobell. Veus joves i consolidades, doncs, conformen un ventall assortit de mans heterogènies i pinzells diversos per llegar als infants les nostres històries de sempre, passades pel seu sedàs.

Posa en valor el patrimoni, precisament a partir del patrimoni cultural immaterial. El patrimoni lingüístic, per començar.

Un altre dels encerts de la col·lecció és la cura que s’ha tingut en les edicions dels llibres, que s’evidencia ja en el títol. L'origen del nom «Aladroc» prové de l’àrab al-azráq, que significa «el blau», el nom del famós cabdill, «el dels ulls blaus». El nom amb què ací denominem aquest peix té, doncs, una història nostrada al darrere. De fet, és significatiu el treball minuciós dels editors: si es col·loquen tots els llibres junts i s’ordenen, els lloms mostren el dibuix del cap d'un aladroc. Si sumem que els llibres són a tot color i de tapa dura, ja hi és tot perquè la qualitat de l’edició siga exquisida.

Però si per alguna cosa em sembla imprescindible aquest grapat de llibres és perquè, conscientment, posa en valor el patrimoni, precisament a partir del patrimoni cultural immaterial. El patrimoni lingüístic, per començar, perquè les històries es conten en una llengua viva i propera, la llengua de les comarques on se situa cada història, de manera que se’n prestigia l’ús i la consideració social, i constitueixen una rajola més en la construcció de la normalització que tant ens cal. I també el patrimoni geogràfic i històric, perquè cada història es presenta en relació amb un indret nostrat. En la nostra geografia particular, hi ha espais que tenen la capacitat d’estimular la imaginació, que s’expliquen per les vies de la fantasia, i la col·lecció Aladroc ens en fa un tast.

(Aladroc) 2013

Així, de la mà d’Anna Lloret i María Rubio els infants descobriran que l’Illa de Benidorm és la penyora d’un món passat que ens lliga al cavaller Rotlà; Irene Fenollar Robles i Joan Borja els explicaran per què la serra Mariola ha estat batejada amb el nom d’una bella jove; Maria Jesús Francés i Daniel Ortega els faran conéixer la història del pardal amb poders màgics que dona nom al poble d’Oriola. Altres llegendes els relataran l’origen de distintes festivitats: Joan Antoni Montoya, Manuel Garcia i Isabel Escandell els contaran d’on ve la Baixada de Santa Maria Magdalena a Novelda; Marta Martínez i M. Israel Nicolás els transportaran a la trobada d’una estranya arca de fusta sense la qual no tindríem El Misteri d’Elx; amb Joaquim González i Núria Aguiló els infants descobriran que el Dia del Miracle de Santa Pola les llàgrimes d’una sirena fan dolça la mar.

Les contalles també els ajudaran a entendre elements meravellosos que s’amaguen per la nostra geografia.

A més, els xiquets també trobaran els personatges i monstres que habiten les nostres serres: si senten la veu del Caro que encara xiula «ja en tinc una, ja en tinc dos, ja en tinc tres...», sabran que és ell gràcies a Víctor Labrado i Pau Urios; si es troben en problemes, podran invocar el ti Xufero, com els conten Aina Santamaria i Monika Rackauskaite; si han d’enfrontar-se als espantacriatures que s’amaguen entre la Font Roja i la Serra de Mariola sabran com fer-ho seguint l’exemple de la història de Jordi Raül Verdú i Daniel Ortega.

Encara més, les contalles també els ajudaran a entendre elements meravellosos que s’amaguen per la nostra geografia: qui vulga conéixer la història de l’arbre tropical d’Altea que va dur el tio Gavina haurà de fer-se amb el llibre de Carles Cano i Aurelio Ayela; qui desconega què és la misteriosa empremta de la pedra que va parar la riuada de Mutxamel resoldrà el misteri gràcies a Vicent Vidal i Alba Sáez; qui llija la història de Bernat Capó i Laura Álvarez sabrà on són el morabit i la mina d’or que va descobrir el marabut, entre Oltà i la serralada de Bèrnia. Ester Limorti i Margarida Riggio narren quina història amaga la Vall dels Alforins, Joan-Lluís Monjo i Aina Maria Ferriol quina altra cela sa caseta de sa Tramuntana. Qui no sàpiga per què l’esperança és l’últim que s’ha de perdre ha de llegir L’estrella d’or de Francesc Gisbert i Pablo Caracol, i qui no conega els misteris d’Alacant ha de fer-se amb el llibre de Marina Pérez Zambrana.

(Aladroc) 2018

Les llegendes de la col·lecció Aladroc ens conviden a traçar les rutes fantàstiques que podem seguir per les comarques de la Marina, el Comtat, l’Alcoià, l’Alacantí, el Vinalopó i el Baix Segura. A Alemanya els turistes recorren la ruta Deutsche Märchenstraße (la ruta alemanya dels contes) i ressegueixen els indrets que van inspirar les seues llegendes, conegudes sobretot gràcies a la feina dels germans Grimm. Si visitem pobles perduts per trobar la sabata de la Ventafocs, el castell de la Bella dorment o els carrers per on van fugir les rates d’Hamelín, per què no fem el mateix a la nostra geografia particular? Tenim barrancs que celen històries d’encantades, serres on habiten espantacriatures, arbres mil·lenaris i castells que han estat escenaris de mil i una històries. Només necessitem posar-los en els nostres mapes personals.

Ens cal reconciliar-los amb la nostra fantasia. No es pot estimar el que no es coneix, i no es pot somiar amb el que no s’estima. A molts, les històries que llegírem –o que ens llegiren– quan érem infants ens van marcar per sempre. Per això hem d’esprémer l’oportunitat que ens dona aquest recull. L’Aladroc ha de nadar per les escoles i les biblioteques de tot el país i s’ha de submergir en totes les cases on hi haja criatures. Pares, mestres, fabuleu amb elles, fantasiegeu amb aquest recull d’històries, llegiu-los-les i feu-los-les llegir. Perquè les veus del passat es facen present, i els desvetllen l’amor que encara no saben que els cou a dintre.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací