De Cotalba a València, en caixes de taronges: el penúltim viatge dels Marc

RUTES LITERÀRIES

per Vicent Garcia Devís

Rutes literàries

De Cotalba a València, en caixes de taronges: el penúltim viatge dels Marc
De Cotalba a València, en caixes de taronges: el penúltim viatge dels Marc | Ignasi Minyana

En 2014 vaig visitar Sant Jeroni de Cotalba, un dels llocs que ens retrau en el temps a l’antic Regne de València. Mario Balbastre, el gestor cultural d’aquest magnífic monestir d’Alfauir, per on passaren Ausiàs Marc, Joanot Martorell i Roís de Corella, feia de guia d’un grup de curiosos que entraven, per primera vegada, a través dels arcs de les galeries que un dia, allà pel segle XIV, va ordenar construir Pere Marc, el pare d’Ausiàs Marc, i també poeta ell mateix. En un moment determinat, em vaig atrevir a preguntar-li per la ubicació de la possible tomba de mossén Pere Marc. "Mirant cap a l’altar, la segona capella per la dreta. No hi ha cap senyal ni indicació, però allí està soterrat Pere Marc”, ens va indicar amablement Mario. I vam marxar, satisfets i convençuts que la nostra informació superficial es veia confirmada per l’home que més coneix Cotalba.

Dos anys després, aquesta vegada acompanyat pel periodista Miquel Alberola, tornàrem a Sant Jeroni i vam entrar al claustre. Mario Balbastre de nou explicava a un seguici de persones les bondats d’aquest monestir, construït per ordre d’Alfons el Vell, duc de Gandia, net de Jaume II i cosí de Pere el Cerimoniós, i per la seua mà dreta, el poeta Pere Marc. Ja dintre de l’església i per a ser didàctic amb els meus acompanyants li vaig fer a Mario de nou la mateixa pregunta: “On està la tomba del pare d’Ausiàs Marc?”

I, amb tota la naturalitat del món, Mario em va contestar: “Mira, sí. Precisament, no fa molt hem descobert, en la capella del Rosari, una fossa on hem trobat tota la família Marc. El pare d’Ausiàs, Pere Marc; la mare, Elionor Ripoll, una dona que havia ordenat ser soterrada en el vas dels bracers de Santa Maria de Gandia (els hereus mai van complir amb la seua última voluntat testamentària); Peirona, la filla deficient física, psíquica i sordmuda; les dues esposes d’Ausiàs, Isabel Martorell i Joana Escorna. I un fill d’Isabel i Ausiàs que cap investigador sabia que existira fins ara. Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor de Tirant lo Blanc, estava prenyada i les restes del fetus han aparegut amb ella.”

I les altres restes? Afegisc... “Tots són de la família Marc! Pere Marc, que va morir a Balaguer i està soterrat en aquesta cista de Cotalba.” També s’ha localitzat l’esquelet de Constança, la primera esposa de mossén Pere Marc i mare de Joan, el primogènit. La resta encara és matèria d’estudi històrico-forense.

L’arqueòloga Manuela Raga, l’antropòleg forense Marcos Miquel Feutcht i l’arquitecte i professor de la UPV, José Manuel Barrera, m’ho acabaren de confirmar. El trencaclosques era una autèntica descoberta: “El nostre ADN literari, al descobert” va ser el títol del reportatge que el setmanari El Temps em publicava en exclusiva el 18 d’octubre de l’any 2016. Començava un viatge al passat de la família Marc que ens duria dels “ossos a la ploma”, del dibuix ossi del vas funerari a la reinterpretació dels “cants de mort” del poeta.

Les restes d'un possible fill nonat d'Ausiàs Marc i d'Isabel Martorell / Foto: Vicent Garcia Devís

Viatge al passat

Abans de fer Ciències de la Informació, vaig estudiar Geografia i Història a la Universitat de València. L’assignatura d’Història Medieval, que impartia el professor Ferran Garcia-Oliver en el tercer curs, va ser una de les que més vaig gaudir. Per això i amb aquesta excusa li vaig demanar una cita al seu despatx de la Facultat vella per a anunciar-li la troballa abans de ser publicada. I això perquè Garcia-Oliver és un dels especialistes que més ha estudiat la història vital i literària d’Ausiàs.

Garcia-Oliver es va tirar les mans al cap: “És una notícia fantàstica."

Superats tots els dubtes inicials, ho vam publicar en El Temps i a les poques hores vaig rebre una telefonada airada de Leonor de Arizón Trénor, una de les responsables de Sant Jeroni de Cotalba, com a part de la família propietària, censurant-me que ho hagués publicat sense l’autorització familiar. Superat aquest xoc de trens inicial, des d’aquell moment, la propietat com la mateixa Leonor de Arizón, em van facilitar el meu treball periodístic de manera extraordinària.

El camí del falconer

Amb l’entusiasme del qui descobreix la pedra de Rosetta, quede amb Ferran Garcia-Oliver, professor i alumne, i ens fem plegats la ruta en cotxe per un camí un poc més ample que una senda, un camí de terra ple de clots, des de Beniopa endinsant-nos per una vall espectacular cap a la nostra destinació: Cotalba. Un viatge que ens duria cap al tossalet de Cotalba, un monestir invisibilitzat i eclipsat pel cèlebre monestir de la Valldigna.

Sant Jeroni és una joia en brut que supera al visitant, amb un claustre gòtic intacte: una planta baixa sòbria feta construir pel poeta Pere Marc, i una primera planta, dissenyada per Pere Comte, l’arquitecte de la Llotja, un encàrrec de la família Borja quan va adquirir noblesa en comprar el ducat de Gandia. A la part superior d’aquest gòtic valencià tardà, en la fabulosa porta i escala Arma Christi o porta dels lleons bastida amb la col·laboració de l’escultor Damià Forment, l’autor del retaule del monestir de Poblet i del de la catedral de Santo Domingo de la Calzada, no li falta ni el caragol de pedra amb què firmava l’arquitecte català. Pere Comte, en aquesta obra exquisida li lleva l’esquellot al bou heràldic del Borja, per a desproveir-lo, d’ara endavant de "vulgaritat” en sentit estricte… i farcir-lo de la noblesa i la bravura dignes de dos papes.

El falconer del rei, el jove i impulsiu Ausiàs, “el potrós”, com l’anomenen en algun document de la cort ducal de Gandia, devia vindre per ací a peu i a cavall. Entre els viatges per servir Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega i, després, a Sicília, les visites a València i la seua policromàtica vida amorosa, Ausiàs corria per aquests paratges, respirava aquest aire i disparava les seues fletxes caçadores. “Les fletxes d’amor les reservava per a Gandia i València!” diu Garcia-Oliver amb la passió per un personatge que és ja part de la seua vida.

Els ossos, en caixes de taronja, de plàstic

La publicació de l’article en El Temps accelerà la presentació oficial de la troballa de la tomba de la família Marc. Els propietaris i els investigadors que havien treballat en el vas funerari dels Marc es veien obligats a convocar un acte institucional al qual l’única autoritat que va assistir és el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.

Sant Jeroni no és un museu, però els propietaris d’aquest monument funerari en el qual també està soterrat el duc de Gandia, Alfons el Vell, buscaven la manera de conservar les restes de la família Marc amb la dignitat que mereixen la descoberta i la identitat dels personatges que compartien aquesta llarga eternitat.

Les restes dels 12 individus trobats, 6 dones, 5 homes i un fetus de quatre mesos, van ser traslladats a la seu vella de la Facultat de medicina de la Universitat de València.

Les restes d'un possible fill nonat d'Ausiàs Marc i d'Isabel Martorell / Foto: Vicent Garcia Devís

La cambra dels ossos

Estem en 2021 i han passat més de 6 anys. Entrem de la mà de Marcos Miquel Feutch, l’arqueòleg forense responsable de la cambra dels ossos que es troben en monuments rehabilitats o obres públiques en què s’intervé i es produeixen troballes com la del mausoleu de Cotalba. Marcos Miquel ha disposat sota una tela vermella els 12 individus, amb una pulcritud que és d’agrair:

"Aquest és el crani d’Isabel Martorell, el millor conservat. Era una joveneta de 15 ó 16 anys que tenia els ossos com una nena de 8 anys. L’havien casada amb un Ausiàs de 40 que podia ser son pare. I aquests ossets esmicolats que he col·locat en una caixeta redona és el seu fill, és una autèntica sorpresa”, explica el forense Marcos Miquel.

“No es coneixia que Isabel Martorell estiguera embarassada i que havia mort d’un mal preny”, assegura amb els ulls com a plats el poeta Josep Piera.

I també està localitzada, segons el forense, la segona dona d’Ausiàs, Joana Escorna. “En morir l’esposa i a l’espera de la pròpia mort, el poeta deixà l’encàrrec als seus marmessors perquè la soterraren amb ell quan li arribara la mort. Ausiàs, anys més tard, es faria soterrar a la capella de Sant Marc a la catedral de València, l’actual capella de Sant Pere. I Joana es va quedar a Sant Jeroni de Cotalba”, aclareix l’historiador Mateu Rodrigo.

En tots els esquelets de la família, menys el d’Isabel i Constança, Joana Escorna i Elionor Ripoll, és clar, es pot observar una malformació que els distingeix: tots els Marc tenen un defecte ossi que hereten, una variant genètica que s’observa en el còccix i que, en cas de investigar-se la destinació de les restes d’Ausiàs a la catedral de València, serviria per identificar-lo.

En la cambra de la Facultat de Medicina, fins al moment en què el “guardià dels ossos” va ordenar els esquelets amb tanta professionalitat i cura, els dotze esquelets, comptant el del fill d’Ausiàs i Isabel, es trobaven en caixes de plàstic blau com les que s'utilitzen per a collir i emmagatzemar les taronges.

Foto: Vicent Garcia Devís

Ni l’Administració valenciana ni la els propietaris de Sant Jeroni saben com i què han de fer amb les restes d’aquestos dos llinatges literaris, els Marc i els Martorell. No saben com ni quan han de fer el camí de retorn a Cotalba amb la dignitat que es mereixen, complint la seua última voluntat: reposar eternament en aquest castell-monestir instal·lat en un tossal envoltat de tarongers i boscos de pins, un cromatisme de verds fins on allarga la vista.

La descoberta és un trencaclosques i un maldecap. Si Isabel Martorell estava prenyada, per a Josep Piera, els cants de mort d’Ausiàs estan dedicats a la jove, a l’enamorada, a la qual Ausiàs hauria provocat la mort, en la mentalitat de l’època, per haver-la feta morir d’un mal preny. Però per a Ferran Garcia-Oliver, en els “cants de mort” el poeta pensa més aviat en Joana Escorna.

"No! –diu Piera–. Joana era coixa i vella. Ell li canta a Isabel!"

"Ell pensa en Joana i per això vol que, en morir, els seus ossos s’abracen amb els d’ell en la catedral de València, com va disposar al testament”, remata Garcia-Oliver.

Al costat dels esquelets dels Marc, en la mateixa cambra de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, es troben fileres de caixes amb ossos blanquíssims. Uns són les restes dels monjos del monestir de la Valldigna, molts d’ells amb sífilis. Altres, al costat mateix, es troben arxivats i ordenats en una prestatgeria: són els esquelets de moriscos recuperats d’un cementeri descobert en la construcció d’una variant d’una carretera de la Safor.

S’apaguen el llums de la cambra dels ossos... i el fòsfor deixa una boira de llum clara en la sala. El guardià, l’antropòleg forense, Marcos Miquel Feutcht, roda la clau amb la cura del qui tanca una caixa forta amb totes les joies familiars.

A Sant Jeroni, la memòria i la voluntat dels Marc reclamen retornar a casa. Pere Marc voldria, rematen Josep Piera i Ferran Garcia-Oliver, deixar València i tornar a casa. A aquesta vall llarga i plana de terra vermella que els ha acollit durant els últims sis segles.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací