Quan les muses venen de visita: ‘Cel de fang’ de Marc Granell

LA LLIBRERIA: POESIA

per Lourdes Toledo

Poesia, La llibreria

Marc Granell
Marc Granell | Àlex Oltra / Ajuntament de Gandia

Viure és intens, escriure ho és també. Viure i escriure és un binomi considerable. Viure i escriure poesia, una petita bomba, per allò que té de sintètic, de volàtil, d’intens, d’inexplicable, de contundent, de ferotge i sensible alhora.

Fa uns dies vaig conversar amb el poeta Marc Granell amb motiu d’una entrevista llarga i pausada. No és que en aquesta trobada em desvelés la seua fórmula (o poció) poètica secreta, que tampoc no n’hi ha, però sí que em va ajudar a apropar-me a la seua poesia, a sentir-la com una forma de vida i a conéixer alguns secrets subtils i significants per al poeta.

Va començar a visualitzar poemes en el seu cap i com que les muses ja estaven de visita, els hi va fer un lloc acollidor, en aquesta cambra on va nàixer i on escriu avui, i va continuar-hi escrivint.

Diu una de les cançons de Joan Manuel Serrat: “Y nada me gusta más que hacer canciones, pero hoy las musas han pasao de mi, andarán de vacaciones”. A Marc Granell, com a Serrat, també les muses el fan cantar, però sobretot, escriure versos bellíssims. “Darrerament estava molt disgustat amb mi mateix perquè des de feia catorze anys no em visitaven les muses”. Ja sabeu allò que deia Picasso: que la inspiració t’agafe treballant. I una mica d’això li va passar al poeta. Va començar a visualitzar poemes en el seu cap, “construïsc sempre el poema primer en el cap, i després ja va al paper”, i com que les muses ja estaven de visita, els hi va fer un lloc acollidor, en aquesta cambra on va nàixer i on escriu avui, i va continuar-hi escrivint, primer Cel de fang (Edicions Bromera) i aviat, un nou llibre de poesia per a infants. Però no desvelaré més secrets.

Marc Granell és segurament a hores d’ara el poeta valencià viu més conegut i llegit per diverses generacions, inclosos molts que “no lligen poesia” (fórmula amb la qual definia Hans Magnus Enzensberger un dels seus poemaris: “Poesia per als que no lligen poesia”). I també pel públic infantil. En definitiva, un fenomen poètic. A ell arribaven i arriben encara moltes veus joves que busquen el caliu de la veu del mestre.

Edicions Bromera (2020)

Des de Tard o d’hora (Edicions de la Guerra, 2006), Marc no havia tornat a publicar cap poemari, i estava deu anys sense escriure per a xiquets. Aquest silenci, que podia inquietar algú, encara més el mateix poeta, potser era vital, necessari, perquè sí, les muses se’n van de vacances, «de vegades també convé fer vacances d’escriure», com diu Enric Sòria, un altre gran poeta valencià. Els versos vénen quan volen, o millor, en paraules del mateix Marc Granell: «La poesia et ve, no vas tu a ella. És també ofici, però normalment quan et vénen els primers versos, ja ve tot el poema darrere».

Després de catorze anys de silenci, el poeta acaba de publicar un poemari que destil·la calma i maduresa, una calma un xic enganyosa, perquè al darrere hi ha el desfici de la vida que fila:

La felicitat,
només un anhel, una ànsia,
un desig,
a vegades tan menut,
tan poca cosa,
que no arriba ni a nàixer,
i si naix
mor al segon.

El llibre, però, no ha arribat sol, sinó que ha vingut acompanyat de l’alegria per a Marc Granell d’haver estat distingit amb el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana, un guardó que reconeix una veu poètica sàvia i popular –en el sentit més admirable i enriquidor de la paraula– una veu que ens fa viure i reviure el goig de la poesia des d’una doble vessant: la de la poesia com a experiència sensorial, i la dels versos com a vivència intel·lectual i reflexiva, com a reclam cívic i civilitzador. És a dir, la poesia com a cos i ànima, com a sentit i sensibilitat, però també, com a pensament, pèrdua, guany, dubte, inquietud, esperança i incerteses. Tot això, i molt més, està en joc en la seua obra poètica.

Marc Granell és, per damunt de tot, un poeta que ens guia, ens acompanya, ens fa la poesia més propera i amiga, i no per això, simple ni lleugera, en tot cas, més comprensible.

Cel de fang és un llibre acurat, cada citació, cada títol arriben pensats per tal de formar una harmonia, un tot, una estructura, com li agrada dir al poeta. Cada poema comença ja en el seu títol, que en desvela un bri, que et guia, perquè Marc Granell és, per damunt de tot, un poeta que ens guia, ens acompanya, ens fa la poesia més propera i amiga, i no per això, simple ni lleugera, en tot cas, més comprensible. El llibre en ell mateix és un poema: les diferents parts, els títols, les citacions, una construcció. És així com Marc Granell concep els seus poemaris, i aquest darrer n’és una mostra bellíssima, un poemari unitari, amb un fil conductor poderós, versos capaços de colpir-nos, de fer-nos reflexionar, d’emocionar-nos, de despullar-nos davant dels nostres fantasmes que, al capdavall, són fantasmes altament compartits per a la majoria dels éssers humans.

Voler dir les coses d’una altra manera és allò que mou el poeta, tot i saber que quan les muses el vénen a visitar, com ell diu, «ni gaites! Tornes a dir el mateix i com ho deies abans». Tanmateix, vostès comprovaran, Cel de fang és un llibre d’equilibris harmoniosos i bellíssims, amb un ritme intern admirable, teixit des d’un major distanciament i una major maduresa com a escriptor. Al capdavall, de nou Marc Granell, el mateix poeta, però amb ulls renovats. Potser és això el que més li puguem agrair al pas del temps.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací