‘La casa de foc’, de Francesc Serés

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Llúcia Casanova

Narrativa, La llibreria

Francesc Serés
Francesc Serés
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

El II Premi Proa de novel·la, un dels premis amb millor dotació en llengua catalana, enguany fa goig. L’obra guardonada és un text que ha superat les altes expectatives que teníem de Serés, després d’obres de la qualitat de La pell de la frontera. De fet, els qui ens hem llegit les narracions sobre Saidí, no podem deixar de llegir La casa de foc com una mena de continuïtat intencionada, d’una voluntat de retratar un país a partir de les humanitats que habiten fragments del territori mig independents, mig aïllats, peculiars en qualsevol cas, com és la vall del Ser, a la Garrotxa, on se situa la novel·la.

Serés ens retrata les conxorxes que mouen aquell racó de món, des del neoruralisme fins al cultiu de marihuana, l’especulació immobiliària, la immigració o el blanqueig de diners negres.

Narrat en primera persona, el lector s’endinsa en la història a mesura que ho fa un dels personatges, un jove professor que arriba al Sallent, perquè ja li va bé aïllar-se després del final complicat d’una relació i perquè tampoc no es pot permetre un lloguer a cap altre lloc. La fama de tenir bona mà amb alumnes més o menys problemàtics fa que acabe de tutor de la neta de Jordi de Can Sol, el personatge central del relat, un saurí mig admirat, mig temut, per la resta d’habitants de la vall, desbordat per la incapacitat de gestionar l’estima cap a la filla i la neta, per les quals seria capaç de qualsevol cosa.

A partir del caràcter introvertit del professor, que combina el desig de conèixer el passat de la família de Can Sol amb la incapacitat de lligar els indicis del que realment passa a la vall, Serés ens retrata les conxorxes que mouen aquell racó de món, des del neoruralisme fins al cultiu de marihuana, l’especulació immobiliària, la immigració o el blanqueig de diners negres.

Edicions Proa (2020)

I mentre estira el fil del misteri de Can Sol, que ens dosifica amb comptagotes, hi ha la bellesa de la Garrotxa, els boscos, el riu, els masos en ruïnes, les nits al ras... i la màgia, el do de Jordi de Can Sol de trobar aigua, de veure la llum de les coses. I la muntanya. El veritable esperit de la muntanya explicat com només ho pot fer algú que hi ha viscut, que en coneix els detalls, del que s’hi veu i del que s’hi amaga. Un món on encara perviuen dues realitats que no acaben d’encaixar. Per una banda, la de la ruralitat profunda dels qui s’hi han quedat atrapats en una societat de solidaritats obligades i enveges heretades amb orígens impossibles de datar en el temps. Per l’altra, l’arribada dels diners fàcils, que cal consumir prompte en felicitat enllaunada, en aconseguir “l’absolut”, com ho defineix Carmina, la filla de Can Sol.

Una llengua ben pensada que aconsegueix mantenir l’interès i la curiositat del lector fins a la darrera pàgina de la novel·la.

El mal encaix del pas del món tradicional de rutines ancestrals, d’empomar-les com vinguen, amb la resignació del lent fluir del temps, que gira al voltant de les estacions i les collites, al món actual de la borratxera consumista, del voler-ho abastar tot en el mínim de temps possible i, sobretot, el desengany de no arribar-hi, són el rerefons, el context, en què es desenvolupa La casa de foc.

La novel·la de Serés, com passa també a Tor.Tretze cases i tres morts de Carles Porta, lectura que també us recomane, esdevé el retrat de l’anorreament de les petites comunitats rurals i les dificultats d’establir relacions entre els qui s’hi han quedat perquè no han pogut anar-se’n i els que hi han arribat fugint. O a fer negoci.

Tot escrit amb una prosa sòbria, sense caigudes en la retòrica buida. Una llengua ben pensada que, alhora que fa creïbles els personatges, aconsegueix mantenir l’interès i la curiositat del lector fins a la darrera pàgina de la novel·la. Un món d’odis ancestrals, de secrets compartits, mitges paraules i sobreentesos, en el qual Serés ens endinsa i ens fa sortir, com el professor, amb la certesa que de tot allò que passa a la vall només en sabrem bocins de veritat.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací