‘Krakauer essencial. Reflexions sobre el risc i la condició humana’, de Jon Krakauer

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Tomàs Vibot

Assaig, La llibreria

Jon Krakauer
Jon Krakauer
Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te'n ací.

Jon Krakauer (Brookline, Massachusetts, 12 d'abril de 1954) és un d’aquells periodistes que deixen empremta no sols pel que escriu sinó pel seu paper dins la narrativa. Krakauer emprengué la carrera literària als primers anys dels vuitanta escrivint articles com a autònom per a revistes com ara Outside, Rolling Stone i Smithsonian, entre altres. Tal com afirma ell: “m’hi guanyava la vida pels pèls, però a canvi hi vaig aprendre l’ofici”. Així mateix, combina la tasca d’escriptor amb la de muntanyenc i aventurer, afecció adquirida des de ben jove gràcies a la seva família i més tard a la que fou la seva dona, una reputada escaladora.

Va ser el 1996 quan la seva vida personal i professional feu un radical tomb gràcies a la publicació de Cap a terres salvatges, primer com a reportatge per a la revista Outside i després com a llibre, narració que després de moltes reedicions el catapultà com un dels escriptors més destacats de la denominada wild literature. De fet, la història acabà a la gran pantalla amb una versió dirigida per l’actor Sean Penn, doblada al català amb el títol Enmig de la natura (2007). Recrea i reflexiona sobre un tràgic fet real: un jove burgès, Chris McCandless s’instal·la en un autobús abandonat enmig de la naturalesa salvatge d’Alaska amb el somni de viure de la terra, on morí després de menjar una planta verinosa i no poder-se recuperar a causa de la debilitat extrema. Paradoxes de la vida, l’autobús avui s’ha convertit en un temple de pelegrinatge dels seguidors de l’escriptor.

Es tracta d’una col·lecció de deu d’assajos escrits entre els anys vuitanta i els primers anys del nou mil·lenni, poc coneguts en aquest marge del món.

Però l’obra que li reportà fama mundial fou La febre del cim, publicada el 1997 després d’una ascensió a l’Everest on ell participava en qualitat de corresponsal. L’activitat acabà de manera dramàtica, on moriren diversos membres i d’altres quedaren amb greus seqüeles. El llibre, a més d’extraordinàriament narrat, conté una de les crítiques més dures i contundents sobre la massificació i mercantilització de les expedicions comercials a la muntanya més alta del món. Aquest treball, que suscità una gran controvèrsia en el món de l’alpinisme, donà peu a la pel·lícula Everest (2015), dirigida pel director Baltasar Kormakur.

La seva trajectòria d’escriptor no acaba en aquests dos títols. De fet, a finals d’estiu de 2020 aparegué en català Krakauer Essencial. Reflexions sobre el risc i la condició humana. Es tracta d’una col·lecció de deu d’assajos escrits entre els anys vuitanta i els primers anys del nou mil·lenni, poc coneguts en aquest marge del món. Aquests articles tenen com a tema principal els esports i les activitats de risc, i els perills de la natura en estat salvatge. Tot i centrar-se en un determinat perfil –l’escalador, l’alpinista, el surfista d’elit, l’explorador, etc. –, la manera d’abordar, la dinàmica narrativa i sobretot el caràcter reflexiu i crític fa que sigui una lectura capaç de seduir un públic molt ampli, i més tenint en compte que avui dia les activitats a la natura han esdevingut molt més populars, fins i tot en alguns indrets s’acosten a la massificació més insuportable.

Columna edicions (2020)

Per aquestes pàgines desfilen personatges summament singulars, obsedits fins a la testa, a voltes extravagants, com el surfista Mark Foo –qui trobà la mort als Mavericks del Pacífic, tot per continuar apareixent a les millors revistes d’aquesta disciplina– o l’escalador outsider Fred Beckey, qui va realitzar algunes de les millors ascensions en la història mundial de l’escalada al temps que sobrevivia gràcies als tasts promocionals gratuïts d’alguns supermercats. Però l’autor no sols entrevista i actua com a observador crític des de la distància, sinó que s’implica en alguna de les activitats extremes que posteriorment li serviran de reflexió: per exemple, participa en un estudi patrocinat per la NASA d’un gran avenc de Nou Mèxic per comprendre la possible vida a Mart.

Els articles de Krakauer d’aquest volum superen la línia purament informativa i esdevenen uns magnífics assajos que conviden a múltiples reflexions.

Els articles de Krakauer a voltes es decanten de l’activitat purament esportiva o científica, i s’implica en pràctiques que sí tenen com a protagonista la natura salvatge. Per exemple, investiga els controvertits programes de teràpia per a adolescents que tenen com a base dos mesos de travessia extrema pel desert i que en alguns casos han acabat de manera tràgica.

Els articles de Krakauer d’aquest volum superen la línia purament informativa i a través d’una recerca rigorosa, tan documental com experimental, esdevenen uns magnífics assajos que conviden a múltiples reflexions. A tot això s’hi afegeix una capacitat narrativa falaguera, molt intensa i directa que arrossega el lector asituacions límit a través de personatges reals que viuen entre el repte i el risc, entre la voluntat més estrènua i la realitat més implacable. Uns articles que ens menen allà on ell se sent més a gust: dins les senderes vitals i literàries més salvatges.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací