Una mirada al teatre del gest: ‘MIM, un assaig fotogràfic’ de Francesc Vera

LA LLIBRERIA: TEATRE

per Salvador Vendrell

Teatre, La llibreria

Actuació de Teatro Salitre amb Rico, rico, rico, en la 5a edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca, a la Plaça de l'Ajuntament l'any 1994.
Actuació de Teatro Salitre amb Rico, rico, rico, en la 5a edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca, a la Plaça de l'Ajuntament l'any 1994.

Francesc Vera sempre ha tingut ànima d’artista. Molt jove, el 1971, es va unir a la companyia Petit Teatre de València amb la qual estigué tres anys. Després, va abandonar els escenaris, però sense deixar el teatre del tot, ja que l’ha fet un motiu més de la seua obra fotogràfica des dels seus primers encàrrecs de la companyia Moma Teatre i l’Horta Teatre. Va documentar les seues obres respectives: La cantant calbaO tu, o res.

Ja dedicat a la fotografia, el 1993, en la quarta edició de la Mostra Internacional de Mim de Sueca (la Ribera Baixa), se li va encarregar fer el reportatge fotogràfic del festival, cosa que el va fascinar, perquè, tal com estava plantejada la programació, es tractava de fotografiar espectacles tant de sala com de carrer. Aquella diversificació d’espais multiplicava les seues possibilitats artístiques, ja que suposava jugar no només amb allò que passava dalt d’un escenari limitat, sinó també amb les diferents llums del carrer i amb els moviments del personal. La seua intuïció a l’hora de captar el moment en què havia de prémer el botó, des del lloc triat amb molta cura i amb l’enquadrament adequat, li han donat el resultat que pretenia: una mirada molt pròpia.

Mostra Internacional de Mim a Sueca l'any 2015

Vera s’ha preguntat quins són els elements “mínims” de la Mostra, de la mateixa manera que s’havia preguntat quins eren els elements “mínims” del paisatge o de la ciutat a Paisatge mínim (1995-2000) i a Urbs mínima (2003-2007). Uns elements que no va voler trobar en els llocs emblemàtics de cada paisatge o de cada ciutat concreta, sinó assajant en els racons anònims comuns que hi podríem trobar. Xavier Serra ho va escriure a propòsit d’Urbs mínima:París, Londres, Berlín, Estocolm són, a hores d’ara, espais equivalents, homogeneïtzats, estandarditzats. O, potser, no tant. Recórrer a la citació del monument emblemàtic o del carreró pintoresc per a decidir la qüestió seria, evidentment, fer trampa. La ciutat, les ciutats, no són això. No són el cromo. Tot i que el cromo, de vegades, pot ser un rerefons ineliminable”.

Mostra Internacional de Mim a Sueca l'any 2019

A Mim, un assaig fotogràfic, Vera va pel mateix camí. Busca en els elements que considera imprescindibles i que conformen el festival per triar les fotografies que configuren el seu assaig fotogràfic, la seua “idea” del festival. No d’una edició concreta, sinó del seu conjunt, dels seus trenta anys d’edicions,tot partint de les moltíssimes fotografies d’un arxiu construït durant vint-i-dos anys com a fotògraf oficial. D’aquest valuós material, Vera ha triat cent quaranta-tres fotografies, que construeixen un discurs i un ritme visual coherent en què cada imatge té la seua pròpia funció concreta i determinada. Així, més que davant d’un reportatge de les diferents edicions o d’un repertori dels seus moments emblemàtics, ens trobem davant la construcció d’un llibre que ens ofereix la visió que el seu autor té del festival. Idea, visió de les seues vessants imprescindibles, que ens presenta un festival “mínim” que Vera ha volgut estructurar en cinc parts, tot i que mantenen una clara línia de continuïtat i que, necessàriament, s’entrecreuen: espais, carrers, espectacles, públic i àlbum. Per als més rigorosos o, simplement, curiosos que vulguen saber quan es va fer cada foto concreta, Vera ha volgut posar darrere de cada capítol els peus de foto on es fa costar el lloc, l’espectacle, l’acció, les persones que hi apareixen, l’edició de la MIM a la qual pertany la fotografia i l’any en què es va fer.

Mostra Internacional de Mim a Sueca l'any 2016

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací