‘Miquel Grau 53/1977’, de Llum Quiñonero: la memòria continua

LA LLIBRERIA: MEMÒRIES

per Francesc Gisbert

Memòries, La llibreria

Llum Quiñonero
Llum Quiñonero

El 6 d’octubre de 1977, Miquel Grau va ser assassinat mentre apegava cartells de la Diada del País Valencià, a la plaça dels Estels d’Alacant. El seu assassí, Miguel Panadero Sandoval, simpatitzant de l’extrema dreta, va llançar-li una rajola des d’un balcó. Grau entrà en coma i morí dies després.

La transició no va ser el temps mitificat que ens han contat. Hi ha un relat ocult, silenciat per concessions i interessos polítics, que només coneixem gràcies a llibres com el de Quiñonero.

Miquel Grau va ser una de tantes víctimes de l’extrema dreta en els anys de la transició a la democràcia. Llum Quiñonero, periodista, escriptora, diputada, amiga de Grau i testimoni directe dels fets aquella nit, ens explica el que va passar. El seu llibre és molt més que una crònica dels fets, una anàlisi del procés judicial, un retrat evocador de Grau... Miquel Grau 53/1977 és un document històric i testimonial. Testimonial perquè dona veu a la família, als pares i als germans, als companys i amics. I també històric, perquè incorpora una anàlisi sobre l’època i la situació d’aquell Alacant de la postguerra a la transició, de les estructures de poder del Règim, de la repressió policial i els atemptats “impunes” de l’extrema dreta.

La transició no va ser el temps mitificat que ens han contat. Hi ha un relat ocult, silenciat per concessions i interessos polítics, que només coneixem gràcies a llibres com el de Quiñonero. Per una banda, “Els atemptats van continuar també contra llibreries, contra les seus dels partits, contra la redacció dels diaris; joves d’extrema dreta al carrer perseguien i apallissaven militants d’esquerra”. I d’una altra, “Aquells eren dies plens de notícies, d’amenaces, d’expectatives, de canvis, de resistència, de mobilitzacions, de repressió, d’atemptats mentre la llibertat s’obria pas: ens sentíem capaços de transformar el món i pareixia que la dictadura cedia a la nostra espenta”.

Pruna Llibres (2019)

Llum Quiñonero sap combinar capítols narratius, referits a la vida i les inquietuds de Miquel Grau, la família i els companys de generació, amb altres moments de to assagístic, imprescindibles per a entendre el moment històric, molt útils per a persones que no vam viure aquella època. Un dels capítols més emotius, però, és el dedicat als companys de Grau en aquella nit fatídica: Xavier Astor, “client de la llibreria Set i Mig –reiteradament atacada per grups d’extrema dreta, on comprava els discos de Llach i tota la literatura catalana que podia costejar-se”, el seu germà Ignasi, parella de l’autora i militant, com ella del Moviment Comunista del País Valencià; juntament a Miquel Grau, van quedar per omplir una nit, les parets de la plaça dels Estels amb els cartells de les quatre barres. Aquell mateix mes d’octubre, en l’aplec del Puig, Al Tall va immortalitzar els fets en dedicar una cançó a Miquel, que durant més de quaranta anys ha mantingut viu el seu nom: “Per cridar vull l’Estatut, a Miquel assassinaren. Per guanyar la llibertat, quants germans tenen de caure”.

Sap combinar capítols narratius, referits a la vida i les inquietuds de Miquel Grau, la família i els companys de generació, amb altres moments de to assagístic, imprescindibles per a entendre el moment històric, molt útils per a persones que no vam viure aquella època.

Malgrat les influències polítiques de la família de Panadero Sandoval, dels entrebancs de la policia franquista durant la investigació, de la connivència de la premsa del Movimiento i de les pressions d’una part de la societat, el judici es va produir. L’advocat basc, Juan María Bandrés, fundador d’Euskadiko Ezkerra i elegit senador, i el socialista valencià Ciprià Ciscar, foren els caps visibles de l’acusació popular, impulsada des d’una Comissió Ciutadana. L’assassí va ser condemnat, com a responsable d’un delicte consumat d’homicidi sense agreujants, a 12 anys i un dia de reclusió menor. En paraules de Quiñonero, “El procés contra Panadero Sandoval es va convertir en el paradigma del canvi al qual assistíem”. Perquè a diferència de molts altres atemptats que foren silenciats i ni tan sols investigats, “A Alacant, havíem aconseguit portar davant dels tribunals i condemnar el culpable de la mort de Miquel Grau amb les lleis franquistes a la mà. Això era, per descomptat, un èxit”. Temps després, davant un recurs interposat per la família del condemnat, el Tribunal Suprem recomanava al Govern la concessió d’un indult. La mesura de gràcia arribà el 22 de maig de 1979.

El llibre es completa amb uns articles a cura de Dèlia Amorós, Aquil·les Rubio, Mariano Sánchez Soler, Pere Miquel Campos i Carles Dolç. Ens ajuden a comprendre el context contemporani i posterior als fets. Com també la transcripció de l’expedient judicial, per Manuel de Juan.

Comtat i debatut, Miquel Grau 53/1977 és un llibre necessari, un acte de memòria i de justícia, un clam de memòria i una reivindicació contra la impunitat. A més, cal reconèixer la qualitat i bon gust en l’edició de Pruna Llibres, amb tapa dura i disseny encertat. És un dels llibres que no hauria de faltar mai al nostre fons de biblioteca.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací