'La bèstia en què cavalquem', de Ferran Garcia-Oliver

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Tomàs Llopis

Assaig

Ferran Garcia-Oliver
Ferran Garcia-Oliver | Institució Alfons el Magnànim

“Només enraonem amb els llibres que interessen”, diu l’autor parlant d’algunes novel·les que li ixen al pas mentre escriu aquest dietari que va guanyar el Premi Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea 2020 i publica molt acuradament l’editorial Aila. I certament aquesta bèstia té tots els ingredients per a raonar amb ella.

Adés recorda lectures ben aprofitades dels nostres prosistes —i no només dietaristes— contemporanis, adés ens fa gaudir de la fusta de narrador vivaç, treballada al llarg d’una ja extensa producció literària, i adés fins i tot de la capacitat de l’escriptor atent a la parla quotidiana reproduïda amb alta fidelitat

Ferran Garcia-Oliver, és un escriptor, medievalista de professió, que ha tocat gairebé totes les tecles de la creació literària per tal de moure’s dins la llibertat creativa que el rigor acadèmic li nega. Dietarista a El vaixell de Genseric (Premi d’Assaig Carles Rahola, 2006), assagista a Valencians sense ADN (Premi Ocubre d’Assaig, Joan Fuster, 2015), escriptor de viatges a París particular (1993), novel·lista a La veu d’Odiló (2004) i a La melodia del desig (Premi de Narrativa Alfons el Magnànim, 2013), historiador a La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval (2013) i a Els murs fràgils dels calls. Jueus i jueves dels Països Catalans (2019) i biògraf al seu Ausias Marc, per citar només algunes de les seues obres més conegudes, ens presenta ara un nou dietari que abraça el temps que va des del març de 2017 fins al febrer de 2018.

La bèstia en què cavalquem, “que corre ab quatre rodes”, segons la metàfora de Sant Vicent Ferrer que dóna títol a l’obra, és una vegada més en la producció de l’autor l’exercici reeixit de “literaturitzar el que visc i el que faig, i a apostar una mica per la reflexió que flirteja amb l’assaig”. Per aquest dietari passa una àmplia galeria de situacions, de personatges, de paisatges, de lectures i d’aproximacions a la producció artística d’altri, que estimulen constantment el lector a resseguir, assentint o dissentint, els estímuls constants del dia a dia de l’autor. Però aquest dietari també és un retrat exacte de la vida quotidiana de la gent del poble, de Beniopa en primer lloc i de qualsevol poble que es comunique amb València mitjançant el tren que ix de Gandia i que el catedràtic Garcia-Oliver usa per a assistir al seu lloc de treball i també, inopinadament, per a donar compte de les converses i de les inquietuds de gent desconeguda que mira el mòbil, parla i opina sobre qualsevol tema i en qualsevol sentit.

Aila Edicions (2020)

I la cosa no tindria res d’extraordinari, si el llibre fos només un seguit d’apunts i d’observacions íntimes i personals. A través de les pàgines d’aquest dietari gaudim d’un constant exercici d’estil que adés recorda lectures ben aprofitades dels nostres prosistes —i no només dietaristes— contemporanis, adés ens fa gaudir de la fusta de narrador vivaç, treballada al llarg d’una ja extensa producció literària, i adés fins i tot de la capacitat de l’escriptor atent a la parla quotidiana, reproduïda amb alta fidelitat, i sense desatendre gens la consciència d’escriure amb la mateixa llengua d’Ausiàs March. És un exercici difícil i en aquest cas reeixit, aquest de conjugar i harmonitzar els elements popular i culte sense desencaixar el conjunt del discurs.

S’ocupa per exemple dels jueus dels nostres calls, i a través seu ens remet als nostres dies, o de l’observador atent a la sentència de La Manada, la matança dels Rohinga a Birmània o de qui aborda des de diferents perspectives els fets i les conseqüències de l’1 d’octubre de 2017

Formalment, les entrades d’aquest dietari prenen de vegades la forma de la descripció serena i estàtica d’un moment, d’un paisatge o d’un accident geogràfic sempre lligat a una experiència íntima o adopten la tècnica cinematogràfica que va de la descripció d’un ambient a la focalització a tota pantalla del rostre que diu amb el gest el missatge colpidor. Literaturitzar vol dir també per a Ferran Garcia-Oliver acostar-se a l’assaig tant des de la perspectiva de l’historiador que s’ocupa per exemple dels jueus dels nostres calls, i a través seu ens remet als nostres dies, o de l’observador atent a la sentència de La Manada, la matança dels Rohinga a Birmània o de qui aborda des de diferents perspectives els fets i les conseqüències de l’1 d’octubre de 2017 a Catalunya. Repassa també en aquest sentit l’actuació de personatges clau en la política dels mesos compresos en aquest dietari com són Josep Borrell, Mónica Oltra o Jordi Cuixart entre altres.

Diu per altra banda Garcia-Oliver que Josep Maria Castellet té la sort d’escriure el seu Dietari envoltat de figures com ara Mario Vargas Llosa o Montserrat Roig. Ell, en canvi, no és tan afortunat i això li condiciona l’obra i l’estil. Entenem nosaltres que els beneficiats som els seus lectors i els personatges de la nostra cultura més pròxima com ara Víctor Labrado, Rafa Gomar, Simona Škrabec, Antoni Furió, Miquel Batllori i una llarga llista de figures del nostre temps que podem conèixer, en alguns casos íntimament, tot llegint aquestes proses.

En definitiva, la lectura de La bèstia en què cavalquem és per al lector un exercici i un viatge intel·lectual sorprenent i variat que va des de la reflexió a la descoberta inesperada, passant per la comicitat o la incitació a repensar constantment el món i, sobretot, el temps sobre el qual “al punt que hom naix comença de morir”, segons diu Pere Marc i ens recorda el nostre autor poques línies després d’encetar el pròleg.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací