'Ars libri. L’aventura del llibre i la paraula', de Juli Capilla

LA LLIBRERIA: ASSAIG

per Joan Iborra

Assaig, La llibreria

Juli Capilla
Juli Capilla

Ser de poble és una marca, un segell indeleble que timbra la personalitat, la defineix i la manté com una arrel permanent. Quan era petitet i no em deixaven parlar en valencià a l’escola, em preguntava quina raó hi havia darrere, atès que el mestre era amic de casa i al carrer parlava en valencià. Indaguí entre els familiars sense aconseguir una resposta satisfactòria. Ma mare llegia La traca en veu alta als parroquians de la taverna de ma iaia. I n’estava molt satisfeta perquè, deia, era dona i sabia llegir en valencià i en castellà. Quan als anys seixanta començà el moviment reivindicatiu de la llengua, no nasqué del no-res sinó de la gent de poble que mantenia l’amor latent a la llengua i una por ancestral a parlar de la guerra. De front, una forta tendència a la banalització del valencià i de substitució lingüística a la major part de les poblacions valencianes de certa entitat. Hi ajudava força l’enlairament industrial del País Valencià i l’alta emigració d’expressió castellana a la recerca d’un lloc de treball. Aquest és el punt de partida de Juli Capilla per articular un mapa sobre el desenvolupament de la cultura catalana al País Valencià dels anys seixanta ençà.

Quan als anys seixanta començà el moviment reivindicatiu de la llengua, no nasqué del no-res sinó de la gent de poble que mantenia l’amor latent a la llengua i una por ancestral a parlar de la guerra

Ars libri és un llarg assaig que vertebra dèneu treballs sobre els llibres, la cultura i els actors implicats. Escrit des de la prudent distància, combinada amb l’apassionament llibresc, Ars libri tracta d’aproximar-se a la realitat de la cultura en català amb una visió personal i comprensiva. Al llibre hi conviuen el treball de recerca periodística, com ara l’estudi sobre l’associacionisme literari valencià, amb la crítica àcida i irònica d’alguns tòtems literaris nord-americans. Capilla no evita les notes severes sobre els autors que no li agraden i ironitza sobre l’actitud d’alguns escriptors amb deix excels, alhora que no s’està d’enaltir els autors que l’han impressionat. La mirada d’Ars libri s’amplia per encabir algunes qüestions que solen preocupar poc. El capítol dedicat a les escriptores “Dones de literatura” reflexiona sobre la dificultat de ser dona i escriptora. Una crònica sobre les autores ocultes, amagades sota un pseudònim o amb les obres signades amb el nom de l’espòs.

Afirma Capilla que estem instal·lats en el model cultural occidental, excloent i impermeable. En realitat podíem parlar del model anglo-saxó predominant, com escenifica el cànon literari del crític Harold Bloom, on la major part de les obres destacades són de llengua anglesa. L’autor es pronuncia sobre la ‘fragilitat’ d’aquest cànon a casa nostra i rectifica el crític amb la inclusió d’alguns autors en català que, al seu parer, hi havien de figurar. Entenc que no cal fer massa escarafalls d’aquesta classe d’inventaris, moguts més per la necessitat d’instaurar unes preferències lingüístiques que per historiar la literatura universal. Si no hi som d’acord, hom pot bastir un cànon alternatiu. Com El club dels poetes morts, no es tracta de mesurar numèricament la qualitat dels textos, sinó de conèixer la profunditat del sentiment i la passió que generen.

Bromera (2019)

Capilla no defuig l’examen de l’oralitat d’altres cultures a “De l’oralitat a la lletra i viceversa”. En aquets apartat, l’autor inclou des dels trobadors i trobairitz catalans fins a la “literatura d’inspiració oral” que exemplifica amb Veus, la mar, de Víctor Labrado. En realitat, la literatura oral ha sigut una constant entre els valencians, mantinguda any rere any pel cabal memorístic del poble. La memòria constitueix un instrument de la consciència mudada per la complicació vital de cascú. A mesura que evolucionem, canvia el context en què contem les rondalles. Per als grecs, la memòria era la mare de les Muses. Lamentablement el procés de compilació d’aquestes històries llegendàries ha començat tard. Tot i això, s’han inventariat més de quatre-cents contes, alguns d’ells amb més de dos mil anys de circulació per altres societats.

Una visió oberta de la cultura i una sòlida formació professional permeten a l’autor abordar diversos capítols relacionats amb el món editorial dels llibres, la bibliofília o la cançó

Una visió oberta de la cultura i una sòlida formació professional permeten a l’autor abordar diversos capítols relacionats amb el món editorial dels llibres, la bibliofília o la cançó: ‘’Com es fa un llibre’’, ‘’Llibreries de tota la vida’’, ‘’Literatura i tradició popular,’’ ‘’Amb la paraula cantada’’... També indaga sobre la dificultat d’escriure des de les costures lingüístiques: L’Alguer, la Catalunya Nord, la Franja, Andorra... el sud valencià.

El canvi de llengua de Capilla, del castellà al valencià, ―convertit en l’eina bàsica vital― és un exercici honest i emotiu sobre la situació viscuda, gens amable, per cert, quan assumí una nova identitat ensems amb la nova llengua. «Canviar de llengua, per a mi, va ser com canviar de vida» assevera solemnement. Potser recordava els casos insignes de Joan Climent i Josep Piera, escriptors i poetes en català amb obra inicial en castellà. Ars libri és un llibre amè, vehement de vegades, rigorós i de lectura grata. Amb un plantejament divulgatiu mostra les entranyes de la nostra cultura.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací