Aquest llibre va guanyar el 36è Premi de Narrativa Juvenil Enric Valor l’any 2016 i va ser publicat per Edicions del Bullent l’any 2017.

Vicent Sanhermelando i Bellver (Alboraria, 1957) compagina el seu treball d’orientador escolar i professor amb l’escriptura. L’autor reconeix que es va incorporar tard a la literatura de ficció. Però certament ha sigut prolífic, perquè ha publicat 9 obres de literatura infantil i juvenil, així com altres relats i contes. A més a més, ha guanyat diversos premis i ha quedat finalista en tants altres. Diu Sanhermelando que escriure li proporciona llibertat perquè pot construir altres universos i “fer el que li done la gana”. Es considera un autor agosarat i crític. Alguns dels seus referents són Pasqual Alapont, Teresa Broseta, Francesc Gisbert, Maria Jesús Bolta o Joan Pla.

L’editorial valenciana Edicions del Bullent va començar la seua trajectòria l’any 1983 i compta amb un ventall molt ampli de col·leccions d’obres, autors i autores. Pell de Seda pertany a la col·lecció «Esplai», juntament amb més llibres de gran qualitat i adreçats al públic juvenil.

Ambientada en la València del segle XV. Narra l’amor de Guillem i Caterina, dos joves que pertanyen a famílies enemistades. En aquell temps les bandositats i la violència eren efectivament molt comunes

En primer lloc, centrant-me en l’obra, he de dir que em va atraure la coberta dissenyada per Miquel Mollà. Transmet sensualitat i tendresa, jugant amb ombres, siluetes i un fons vermell tan sedós com el títol de l’obra. Confesse que, com a lectora, done molta importància a la portada dels llibres. Aquest primer contacte pot enganxar-me o fer-me enrere. En aquest cas va aconseguir que m’emportara el llibre a casa des d’un prestatge de la fira.

Pell de seda és una novel·la romàntica ambientada en la València del segle XV. Narra l’amor de Guillem i Caterina, dos joves que pertanyen a famílies enemistades. En aquell temps les bandositats i la violència eren efectivament molt comunes. O estaves en un bàndol o en l’altre. Consegüentment, els protagonistes ho tenen difícil a l’hora de mostrar els seus sentiments i fer realitat els seus desitjos més íntims. El crim capital que comet l’oncle de Guillem ho acaba d’espatllar tot. Si els joves volen salvar el seu amor, han de prendre una decisió complicada. Però compten amb l’ajuda dels seus amics per a enfrontar-se amb les dificultats... Si no fos perquè no tot és el que pareix. Les traïcions i les venjances s’amaguen rere les persones en qui més confien.

La trama central resulta tan fàcil de resumir com podria ser-ho la de Romeu i Julieta o qualsevol història d’amor impossible. Però estan també les trames subjacents. A més a més, hi ha l’ambientació de la novel·la i els fets reals que hi apareixen. Aquests ingredients són igual o més importants que la relació amorosa dels protagonistes. Sense el teló de fons, la novel·la no m’haguera paregut tan atractiva.

Ens mostra com funciona un obrador de seda, ens endinsa en un dels famosos bordells de València, ens convida a entrar en una casa morisca, ens fa seure en una taverna a beure vi, ens aboca a la primera fila d’un ajusticiament públic...

Diu l’autor que es va haver de documentar en fons de la Universitat de València i l’arxiu Municipal. La qüestió és que Vicent Sanhermelando i Bellver recrea la ciutat i l’època amb un realisme vívid, dinàmic i quotidià. No està per les grans descripcions dels llocs, de les institucions o dels esdeveniments polítics de l’època. Al cap i a la fi, és una obra de ficció, no un assaig. Però aquest escenari ens transporta agradablement als carrers medievals de la ciutat, passejant-nos per la plaça de la Seu, pel carrer del Trenc o dels Cavallers, per la jueria, etcètera. L’autor ens mostra com funciona un obrador de seda, ens endinsa en un dels famosos bordells de València, ens convida a entrar en una casa morisca, ens fa seure en una taverna a beure vi, ens aboca a la primera fila d’un ajusticiament públic... I tot això en una ciutat cosmopolita, un punt neuràlgic del comerç i de les intrigues polítiques del moment.

Tampoc podem deixar de banda altres aspectes més humans, com ara les relacions entre amos i criats, senyors i vassalls, en definitiva rics i pobres. O l’amistat, que juga un paper decisiu sobretot al final de l’obra. Són de remarcar també les referències a l’honor i el bon nom de les famílies que es trenca pels instints primitius d’homes i dones (per això som humans). Per damunt de tot, però, està l’amor, que sempre ha mogut el món i que salta les convencions més arrelades. Si William Shakespeare haguera tingut l’ocasió de llegir Pell de seda, hi assentiria satisfet.

En fi, l’obra m’ha paregut un regal dels que et deixen sorpresa i satisfeta. Avui en dia molts autors i autores caiem en la temptació de donar-li més importància al continent que al contingut dels nostres llibres. Oblidem que la senzillesa és un valor d’agrair, un atractiu important que no li resta cap valor a l’argument i que ens acosta al públic. Vicent Sanhermelando no ho ha oblidat i el resultat li ha merescut no sols un premi, sinó el meu reconeixement.

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Agermana't ací