'Els noms dels éssers naturals', de Josep Oltra, J. Daniel Durà i Antoni Conca

LA LLIBRERIA: CIÈNCIA

per Daniel Climent Giner

Ciència, La llibreria

Josep Oltra, J. Daniel Durà i Antoni Conca
Josep Oltra, J. Daniel Durà i Antoni Conca | ETNOBLOC

L’any 1928, els participants en el Congrés Internacional de Lingüística de l’Haia van dirigir una crida a la Societat de les Nacions perquè instara els governs a rescatar els elements de les parles populars en risc de pèrdua irreversible.

Molts dialectòlegs van arreplegar el guant i els seus treballs van quallar en els primers “atles lingüístics”. L’espenta va anar més enllà en sumar-s’hi erudits locals arrelats en el territori, professions i activitats, i amants de la llengua encara que no foren lingüistes ni filòlegs.

De les cruïlles entre els enfocaments dialectològic i etnonaturalista han sorgit treballs de notable qualitat, un dels quals és Els noms dels éssers naturals. Recerques etnobiològiques a la Vall d’Albaida (2015), dels destacats naturalistes valldalbaidins Josep E. Oltra i Benavent, J. Daniel Durà i Colomar, i Antoni Conca i Ferrús.

El llibre va guanyar el X Premi d’investigació de l’Institut d’estudis de la Vall d’Albaida (2014), uns premis biennals destinats a becar estudis sobre els múltiples aspectes de la realitat comarcal i la interrelació amb l’exterior. Una tipologia de premis que afortunadament trenquen amb la “trampa lingüísticoliterària” de confondre llengua amb lingüística i literatura, i aposten per un futur més ample i prometedor en què la investigació i la divulgació dels múltiples aspectes en què s’expressa una llengua assolisquen nivells dignes de consideració i emulació.

De les cruïlles entre els enfocaments dialectològic i etnonaturalista han sorgit treballs de notable qualitat, un dels quals és Els noms dels éssers naturals

De fet, és destacable la quantitat i qualitat dels treballs que es fan al País Valencià sobre història natural i etnociències. Als generats pels professionals de les universitats i d’organismes relacionats amb l’estudi i preservació de la natura, cal sumar-hi els aportats per l’ampla constel·lació d’aficionats a la natura que aporten i divulguen tot un conjunt de materials amerats d’una profunda estima, no tan sols per la natura, sinó per la cultura amb què interactua i en particular per la llengua.

Amb les peces cisellades amb eixes investigacions s’han fet síntesis tan rigoroses com accessibles al gran públic; i a diferents escales: Països Catalans, País Valencià, supracomarcals, comarcals, locals. El conjunt dibuixa un panorama de sabers compartits que resulta capdavanter, fins i tot respecte d’uns altres contextos culturals i lingüístics molt més potents des dels punts de vista demogràfic, polític i econòmic. A l’escala més general en serien exemples d’excel·lència “Història natural dels Països Catalans”, “Corpus de fitonímia catalana”, sense parangó a escala europea.

Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida (2015)

En general, totes aquelles síntesis no es limiten al recull i sistematització dels materials, sinó que sovint mostren un caràcter expansiu pel que fa a la metodologia, els comentaris lingüístics o els substrats historiconaturals, fins al punt que són vàlides a unes altres escales. De fet, Els noms dels éssers naturals conté elements tan aplicables a les altres comarques valencianes que hauria de figurar a les biblioteques municipals i d’instituts, on podria servir d’exemple metodològic per encetar treballs semblants en altres comarques. Però també perquè eixes biblioteques haurien d’enriquir-se amb llibres i materials en valencià dels que ajuden a bastir ponts per comunicar les diferents esferes del coneixement. Perquè ens cal, socialment parlant, culturalment parlant, incentivar l’intercanvi entre matèries massa sovint encapsulades, nodrir físicament una mena de Bibliotheca pontium faciendorum en què tothom puga trobar motius per combinar ingredients i fer nous “plats” que estimulen la gana per aprendre i per entrellaçar sabers.

I El nom dels éssers naturals compleix de sobres aquest objectiu.

Hi ha un aspecte que convé considerar en els estudis etnobiològics: no són tan sols reculls nostàlgics, una mirada al passat, sinó també una porta al futur

D’una banda, la informació continguda en el llibre és ingent: quasi 700 espècies, 1.400 noms populars i 800 variants; 154 informants, 360 fotografies i una bibliografia exhaustiva. I és, a més, una obra atractiva que l’òbrigues per on ho faces pots disfrutar d’allò que t’ofereix: fotografies de qualitat de plantes, animals i bolets; refranys, rondalles o cançons relacionats; descripcions precises i concises; etimologies i sinonímies; propietats medicinals i culinàries, topònims, etc.

El format és el d’un diccionari enciclopèdic, i en cada entrada ens trobem davant d’un aparador ple a vessar d’informació atractiva en què tothom pot trobar-hi aspectes que li resulten atractius, des del purament lingüístics fins als naturalístics i etnobiològics. Eixos objectius es veuen facilitats gràcies al glossari i els índexs de noms científics i populars.

Hi ha un aspecte que convé considerar en els estudis etnobiològics: no són tan sols reculls nostàlgics, una mirada al passat, sinó també una porta al futur. Per posar-ne un exemple: l’any 2015 la metgessa, química i etnobotànica Tu Youyou va rebre el Premi Nobel de Medicina pel descobriment de l’artemisina per tractar la malària; la base de la seua investigació va consistir en la interpretació d’antigues receptes compilades en reculls com el del llibre Els noms dels éssers naturals. Perquè treballs així, en sistematitzar segles de relació amb la natura cristal·litzada en els noms, receptes, usos i costums, facilita elaborar preguntes d’un altre nivell, per exemple per a un professorat ben preparat de l’estil de: ¿Quins són els principis actius que fan que aquesta planta/animal/bolet siga medicinal, tòxica, alimentària, tèxtil, cosmètica, tintòria, etc.? ¿Quins tractaments culinaris, extractius, etc., han possibilitat els usos d’aquests éssers vius? ¿Sota quines condicions ambientals tal o qual organisme interacciona amb els altres? ¿Quins condicionants històrics, geogràfics, climàtics, explicarien la proliferació de les espècies que tenim? ¿En quins noms i parèmies figuren les característiques i propietats dels organismes que poblen el nostre territori?.

Així doncs, més que considerar-lo un simple càntic a un ruralisme en declivi, Els noms dels éssers naturals ens possibilita honorar la memòria dels qui ens han precedit, si considerem que les seues aportacions ens ofereixen una matèria primera de coneixements que ajudaran a enfortir noves fornades d’usuaris competents d’una llengua, la nostra, en un procés de dinamisme enriquidor.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací