'Civilitzacions', de Laurent Binet

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Jordi Segura

Narrativa, La llibreria

Laurent Binet
Laurent Binet

Si l'originalitat i la intel·ligència narrativa destaquen en les anteriors propostes de Laurent Binet, HHhH i La setena funció del llenguatge, Civilitzacions les supera en aquests aspectes amb escreix.

Civilitzacions inverteix el procés històric que europeïtza Sudamèrica, i ho fa de manera tan radical que la figura de Colom –una vegada desactivat l'avantatge tecnològic respecte dels nadius– queda reduïda a la de viatger explorador, i és l'almirall qui, de retruc, facilita l'arribada a Portugal d'una facció de l'imperi inca que desencadenarà la sudamericanització del continent europeu. L'originalitat, doncs, està servida.

Com fer, però, perquè el desplegament narratiu no esdevinga matusser? Com fer perquè la manipulació de la història conserve les coordenades, no únicament plausibles, sinó reunint alhora la multiplicitat de forces que es concatenen en un esdevenir històric? Ací comença, subratlle comença, la intel·ligència narrativa, en atorgar a l'Amèrica precolombina tres facultats que la sinopsi de l'edició avança: el metall, el cavall i els anticossos.

Civilitzacions inverteix el procés històric que europeïtza Sudamèrica, i ho fa de manera tan radical que la figura de Colom queda reduïda a la de viatger explorador.

Una primera part de la novel·la narra el procés històric pel qual les civilitzacions precolombines aconsegueixen ser impermeables a la intenció colonitzadora europea. Una segona canvia el rumb històric: l'empresa de Colom no acompleix els designis de Castella i, per contra, posa Europa a l’abast dels inques. La tercera, la més extensa i aconseguida, disposa un tauler geopolític on es desplega una acció civilitzadora que comportarà unes transformacions substancials de la societat europea. Vista la informació que domina l'autor, intuïm que l'elecció del poble inca en qualitat d'agent civilitzador no és fortuïta, especialment pel que fa a alguns valors i principis a què no renunciaran al llarg del seu periple europeu. Una coda prova de tancar, mitjançant la figura de Cervantes, unes expectatives narratives que tan sols satisfarien el lector amb la continuació fins als nostres dies del transcurs històric alternatiu.

Arribats a aquest punt, és difícil eludir la pregunta al voltant de la intenció última de la novel·la –hem de dir ucrònica, contrafactual? Perquè, si bé la història, la compilació dels fets, la comprensió d'aquests, el seu relat, no pot ser sinó una veu: una manipulació que legitima el seu autor a fer-la en virtut de l'honestedat –'objectivitat' és un terme que du massa feina– del mètode de treball amb què opera; un “que hagués passat si...?” és una operació deslligada de cap posicionament moral, una porta literària oberta on se n'ha tancat una d’històrica per sempre.

Edicions de 1984 (2020)

Inevitable, per tant, pensar en un exercici de justícia poètica. Ara la història l'escriuen els (que finalment no van ser) vençuts, i victoriosos difonen una civilització amb uns valors avantatjosos per a la humanitat. A Civilitzacions, l'actitud dels nous civilitzadors respecte a la llibertat de culte, per exemple, o a la distribució de la riquesa, són encomiables. Amb tot, continuen sent conqueridors i la conquesta, no exempta de crueltat.

En aquest sentit, resulta paradoxal que la veu narradora subratlle escassament l'èpica del nou curs històric, de tal manera que aquells passatges que protagonitzaria la gesta o són omesos o relatats per un cronista més procliu a l'efecte que no al fet. Anònim, omniscient, el cronista aconsegueix una discreció tal en el relat dels fets, que transmet, si no neutralitat, un cert to desapassionat que s’hi aproxima.

més una novel·la de personatges, una coral, més o menys definits en funció de la repercussió política dels seus actes.

I si, com sol ser insòlit en una novel·la de tall històric, bastara l'artifici geopolític, per inaudit que fos, per justificar-la? Ara bé, un desplegament geopolític de dimensions continentals que convulsiona l'Europa del segle XVI tot capgirant l'ordre social i religiós seculars, provocat per una visió del món innovadora que s'imposa perquè és raonable, i que únicament pot semblar ingènua instal·lats en el cinisme. En definitiva, un exercici descomunal que exigeix alhora domini exhaustiu i visió polièdrica de la història.

Tanmateix, hi ha literatura més enllà de la crònica ucrònica? Civilitzacions és una novel·la de personatges, una coral, més o menys definits en funció de la repercussió política dels seus actes. Hom hi troba a faltar un pes major de la cultura, tot i que personatges com ara Tiziano, El Greco, Cranagh, Erasme, Montaigne o Cervantes, entre d'altres, hi desfilen. Un però menor si convenim que el rendiment de la cultura mai no hi ha computat amb la immediatesa actual. I encara més, si sumem la percussió constant i subreptícia damunt la lectura de la pregunta: què fa que una civilització ho siga (més que no pas què és).

La fruïció amb què es llegeix Civilitzacions tan sols es veu refredada per la impossibilitat de donar continuïtat al relat més enllà del segle XVI, al XVII, al XVIII, al ... Una crònica alternativa que duria al col·lapse, fins i tot als borgians més irredempts, per allò de confeccionar el mapa perfecte que desplegat ocupa el territori representat. Un col·lapse similar al de viure amb la convicció que Al Gore va lluitar el recompte de vots a l'estat de Florida l'any 2000 i es va convertir en el 43è president dels EEUU.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací