'El jove Enric Valor', de Francesc Gisbert

LA LLIBRERIA: NARRATIVA

per Silvestre Vilaplana

Narrativa, La llibreria

Francesc Gisbert
Francesc Gisbert

Francesc Gisbert és capaç de recórrer tots els terrenys de l’escriptura i de la cultura. En la novel·la El jove Enric Valor, Premi Ciutat d’Elx, no amaga l’estima ni la influència d’Enric Valor en la seua obra. És patent la seua presència en la riquesa lèxica, en la fraseologia, en el gust pel detallisme adjectival de totes les seues creacions. A més, coneix molt bé l’escriptor de Castalla. Potser per això es va trobar amb la necessitat d’oferir als lectors la possibilitat de descobrir-nos un altre Enric Valor, allunyat de la visió exterior de gramàtic i de creador, un Valor més humà.

Gisbert l’ha convertit en un personatge literari i, amb ell com a fil conductor, ens ofereix una narració vital construïda sobre els fets reals de la vida de Valor. Hi ha personatges que necessiten l’èpica per ser considerats com a grans, hi ha biografies novel·lades que excedeixen els punts de glòria perquè la intenció de l’autor és mitificar l’objecte dels seus escrits. En el cas d’Enric Valor, la novel·la de Gisbert ens el fa proper. Enric Valor no necessita la grandiositat dels fets per fer-se nostre. La senzillesa i la veritat de la novel·la ens atrapen.

Es va trobar amb la necessitat d’oferir als lectors la possibilitat de descobrir-nos un altre Enric Valor, allunyat de la visió exterior de gramàtic i de creador, un Valor més humà.

La novel·la abraça bàsicament des de la infantesa d’Enric Valor, fins al final de la guerra. Una llarga època marcada per molts esdeveniments polítics que deixaran empremta també en l’esdevenidor del nostre protagonista. Tot i que també hi ha pinzellades de la vida de Valor durant altres èpoques, especialment l’estada a la presó els anys 60. Aquesta novel·la és fruit d’una documentació meticulosa, en la qual l’autor s’ha capbussat per reproduir amb fidelitat la realitat d’uns anys, d’uns paisatges, el reflex de les commocions socials i l’actitud vital d’uns personatges que un dia van ser persones de carn i ossos.

El llibre està escrit amb un llenguatge viu, ric i precís i un ritme molt àgil. Crec que la perfecció del llenguatge que usa Gisbert, en molts moments, especialment en els elements descriptius, recorda intencionadament la prosa detallista de Valor. Podríem dir que, El jove Enric Valor té molt de novel·la iniciàtica. En ella veiem el creixement personal del personatge a través d’unes dificultats que el faran més madur, més savi, i que el conduiran a una vida adulta amb uns fonaments morals consolidats i una actitud personal que serà clau per a la vida que l’espera, per a l’assumpció de la fidelitat a la llengua i la terra.

Bromera (2020)

Hi ha desenes d’aspectes que són remarcables, tant les accions com els personatges estan ben lligats i acompanyen la lectura generant focus d’interès que es renoven. Però crec que cal destacar, per la seua participació i importància a la novel·la, el personatge del pare d’Enric Valor, que atorga molta potència en la narració. Potser perquè en el fons és el personatge que ens avança què serà de major el nostre Enric Valor.

Les actituds, la consciència i l’estima pels orígens naixen de la influència paterna, un dels actants principals de la novel·la, un personatge que per moments esdevé el veritable protagonista de l’argument i al qual els lectors ens sentim lligats. Aquest personatge vuitcentista, amb cert ressò del don Toni de Bearn del Llorenç Vilallonga de La casa de les nines, absorbeix el focus de la narració, especialment durant la primera part de la novel·la.

La novel·la no ens conta només l’etapa d’infantesa i joventut d’Enric Valor, també ens mostra una manera de viure i de ser en un món que ja no existeix.

Però no tan sols el pare tindrà una gran influència en la novel·la. El contrast senyorial el provoca la mare, hereva i darrera representant d’un món que ja no serà mai més el de la família Valor. I al costat d’aquest clan familiar protagonista, Gisbert confegeix un món ple de petits personatges, deliciosos, que ajuden a fer global la novel·la i ens endinsen en el calidoscopi de la realitat on es van covar els primers anys de la vida de Valor.

La novel·la no ens conta només l’etapa d’infantesa i joventut d’Enric Valor, també ens mostra una manera de viure i de ser en un món que ja no existeix. El món dels masos, de l’Elda industrial, de la revista El tio Cuc d’Alacant, dels inicis del procés de castellanització a capitals com ara Alacant, dels pioners del valencianisme...

Per acabar, no em queda sinó recomanar-vos aquesta novel·la, com a eina de satisfacció lectora però també com a obra imprescindible, i crec que gairebé obligatòria, per acostar el lector al coneixement d’una època de dificultats per la nostre país i la nostra llengua i com a model de resistència personal extrapolable. El llibre té un gran valor com a obra literària, un valor creatiu al qual cal sumar la validesa d’eina històrica, perquè ens ajuda a comprendre un món, el que emmarca els anys de la guerra civil, i un personatge real amb transcendència actual. En definitiva, un llibre necessari en el nostre temps, tribut al seu protagonista i eina per a despertar consciències.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací