Lourdes Boïgues és una de les nostres autores de literatura infantil i juvenil de més volada. Aquells que consideren que la literatura per a infants i joves només conta bajanades escrites de qualsevol manera, farien bé de llegir els dos llibres de la saga de Caterina Cremec: La venjança de Caterina i El secret de Caterina Cremec.

El llenguatge és accessible i els capítols curts, la qual cosa, unida a una trama àgil i variada, ajuda a captar l’atenció del lector juvenil.

Ens centrarem en el segon: es va publicar fa deu anys i, des d’aleshores, no ha deixat de reeditar-se. En un panorama editorial on la majoria de novetats no passen de la primera edició, un llibre que assoleix la fita de sobreviure al pas del temps i renovar lectors hauria de despertar, si més no, la nostra curiositat.

Per començar, Lourdes Boïgues és de les poques escriptores que s’atreveix a eixir de la zona de confort d’una certa literatura per a joves i a endinsar-se en trames més agosarades. No hi trobareu cap història d’institut, protagonitzada per jovençols enquimerats i amb més tecles que un piano.

El secret de Caterina Cremec ens presenta la primera vampiressa valenciana. Per què són tan escadusseres les novel·les de vampirs, homes llop o fantasies heroiques en català? Ací en teniu una. El llenguatge és accessible i els capítols curts, la qual cosa, unida a una trama àgil i variada, ajuda a captar l’atenció del lector juvenil. I això no és cap broma, com sabem els que ens dediquem a l’ensenyament o tenim contacte amb ànimes jovenívoles. Boïgues encerta a trobar l’equilibri entre la fantasia (la vampiressa vinguda de Romania, el criat home llop, el caçavampirs...) i l’ambientació nostrada (la història ocorre al barri del Carme de València, els personatges són versemblants, el temps és actual...).

El llibre sap triar un model de llengua acurat i una redacció fluïda, amb diversos nivells narratius.

D’altra banda, la novel·la no renuncia al grau d’exigència. Vivim una època en què tot ha de ser fàcil i exigir esforç intel·lectual sembla un crim contra la infantesa. El llibre sap triar un model de llengua acurat i una redacció fluïda, amb diversos nivells narratius (les cartes, les notes, els articles en premsa...). L’autora no ens empapussa i ens ho dona tot fet. El lector hi ha de posar de la seua part i això afavoreix una lectura activa i engrescadora.

Pel que fa a l’argument, combina tres elements amb capacitat de captar l’interés. De primer, una protagonista interessant, a qui poden passar coses interessants. De segon, una intriga, unes desaparicions per explicar, l’ombra malèvola i amenaçant d’un misteriós caçavampirs. I de tercer, el microcosmos dels personatges, entre el veïnat pintoresc i el bar on treballa Caterina. I encara cal afegir un pessic d’enamorament, a l’estil d’aquells amors impossibles de l’adolescència.

Per reblar l’article, un tast de la novel·la. L’últim paràgraf, a fi de fer-vos una idea de l’estil de Boïgues:

“Com veus, tots nosaltres tenim petits projectes i grans il·lusions. Perquè mirar a l’horitzó sense il·lusió és com caminar per un desert. I això em passava a mi: avançava tan desesperançada que solament veia al meu voltant un extens territori erm. Així és que gràcies per haver-me oferit l’oportunitat d’eixir del desert. La meua existència ja no és cap miratge.”

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací