El 'Calendari dels brillants 2021' i la divulgació científica

per Daniel Climent Giner

Ciència

Presentació del llibre a Benissa
Presentació del llibre a Benissa

La divulgació científica s’enriqueix quan interactua amb les “lletres”, les arts i la història. O quan salva la rasa que separa “les dues cultures”, un concepte que devem al químic i novel·lista anglés Charles Percy Snow que en 1959 argumentava que el mur alçat entre la “cultura científica” i la “literària” (lato sensu: humanística, artística, etc.) dificultava abordar els problemes mundials; i atribuïa la degradació del nivell formatiu de la població a, en part, l’escassa sensibilitat dels sistemes educatius per obrir portes en aquest mur, per connectar amb ponts “les dues cultures”.

Així doncs cal alegrar-se si la ciència penetra en àmbits que anteriorment se n’havien considerat aliens. I l’objectiu d’erigir ponts entre ambdues “cultures” hauria de figurar com a frontispici en les biblioteques més accessibles, a més de les personals, les municipals i d’instituts: “Bibliotheca pontium faciendorum”.

El Calendari dels Brillants va ser inicialment un butlletí comarcal de prediccions orientatives per als agricultors, el santoral i el calendari de fires i mercats. Però amb el pas del temps va anar guanyant solidesa i personalitat, enriquint-se a mesura que afegia noves seccions

Biblioteques que haurien d’acollir l’anuari de la Marina Alta Calendari dels Brillants 2021, editat per la Mancomunitat MACMA. Nascut l’any 1987 de la mà del benisser don Joan de Plamolins, pseudònim de Joan Josep Cardona, el Calendari dels Brillants va ser inicialment un butlletí comarcal de prediccions orientatives per als agricultors, el santoral i el calendari de fires i mercats. Però amb el pas del temps va anar guanyant solidesa i personalitat, enriquint-se a mesura que afegia noves seccions, fins a la darrera incorporació de la divulgació científica, enquadrada en un dossier amb un nom que és tota una declaració d’intencions: “Natura raonada”.

I més enllà d’observar, comprovar i meravellar-se dels intents d’ordenar, classificar o reconèixer cicles per part dels nostres avantpassats, el pas donat pel Calendari dels brillants 2021 en dedicar tota una part a “raonar la Natura” complementa, entre les quasi 200 pàgines, la lectura de les col·laboracions literàries i l’anuari general que també l’enriqueixen.

Mancomunitat MACMA (2021)

I paga la pena mostrar el llistat d’articles de ciències físiques i naturals i de ciències socials, per veure el trencaclosques que a la manera del Rubikub permet que un poliedre de col·laboracions ‒breus, rigoroses i divulgatives‒ puguen ser articulades per formar mosaics, línies, diagonals o cares cromàticament congruents. Intuïm-ho amb els títols dels articles:

El pas donat pel Calendari dels brillants 2021 en dedicar tota una part a “raonar la Natura” complementa, entre les quasi 200 pàgines, la lectura de les col·laboracions literàries i l’anuari general que també l’enriqueixen

“L’amor al País i la representació cartogràfica pionera del Regne de València”; “Vosté a què ho atribueix? El valor terapèutic de la paraula”; “Corna, corna...!” (sobre l’ús com a avisador ancestral del gasteròpode marí Charonia lampas; “Secrets de la Mediterrània: la mar és molt agraïda”; “La natura normada”; “Impulsors de la divulgació científica a casa nostra: Meridià Zero i la revista Daualdeu”; “L’escalfament de la Mediterrània”; “Erupció del volcà Krakatoa (1883): Any sense estiu a la província d’Alacant?”; “L’afició a la meteorologia a la província d’Alacant”; “Dades recents del canvi climàtic al territori valencià”; “Aigua i aridesa, el problema de les relacions addictives”; “Radiació solar i llum de nit”; “Canvi climàtic versus canvi paisatgístic”; “Els arbres i la ciutat”; “Les observacions fitozoofenològiques de la tardor de 2019 a l’agost de 2020”; “Els jardins”.

Com ens ho indica el llistat, es tracta d’una mena de calidoscopi que ens serveix per millorar la nostra comprensió no tan sols de la Marina Alta sinó del País Valencià i l’ambient mediterrani en general.

I, pel que fa als col·laboradors, ací va la llista ordenada alfabèticament per convidar a relacionar-los amb els articles que han signat i, si és possible, atribuir-los una cara. ¿S’hi atreveix, el lector? Posaré, com a pista, alguna característica professional:

Antoni Banyuls i Pérez, arquitecte; Baptista Banyuls i Pèrez, professor d’institut de Ciències de la Natura; Carles Martín Cantarino, professor del departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant i divulgador d’uns altres vincles, ara entre natura, cultura i religió; Daniel Climent Giner, catedràtic de Ciències de la Natura en Secundària; Emili Rodríguez Bernabeu, cardiòleg i poeta; Fernando T. Maestre, professor a la Universitat d’Alacant; Francesc Pastor, meteoròleg de la Fundació CEAM (Centre d’Estudis Ambientals de la Mediterrània); Jaime Martínez Valderrama, enginyer agrònom; Jaume Buigues i Vila, del Gabinet de promoció i ús del valencià; Jorge Olcina Cantos, catedràtic d’anàlisi geogràfica regional a la Universitat d’Alacant; José Miguel Femenía Herrero, analista de sistemes a la Universitat de València; Josep Bernabeu Mestre, metge i catedràtic de Història de la ciència a la Universitat d’Alacant; Josep Xavier Esplugues i Pellicer, doctor en Medicina i professor de la Universitat d’Alacant; Juan Javier Miró Pérez, professor a la Universitat de València; Rafael Vicente Gálvez Caballero, ornitòleg; Rubén Martínez Dalmau, professor de Dret Constitucional de la Universitat de València, i vicepresident segon del Consell de la Generalitat Valenciana; Samuel Biener, geògraf; Vicent Baydal, historiador.

Doncs si el lector vol descobrir si ha encertat les relacions autors-article, o si ‒millor encara‒ vol accedir als continguts del Calendari dels Brillants 2021, anime’s, demane’l, compre’l i llegisca’l. I si, després, vol donar-me les gràcies, faça-ho.

Sí, el Calendari dels Brillants 2021 no tan sols enllaça “les dues cultures” sinó també ciència, cultura popular i general, i societat, i ens ajuda a considerar com a part imprescindible de la CULTURA la ciència i la divulgació científica.

Per molts anys.

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací