Hi ha la casa natal a Castalla, abans propietat de la Generalitat, ara de l'ajuntament de Castalla; hi ha la popularitat necessària del personatge i l’obra, el símbol, la lloança merescuda i la causa meritòria de la seua figura; hi ha la foto de compromís i l’entesa de partits, les reunions i l’acord signat; hi ha la universitat i l’escola, la crítica i l’estudi, el país i el poble, la història i la cultura, la identitat i la llengua; hi ha la crida al benefici econòmic (faltaria!) i al turisme, al gaudi i a la fantasia, al somni i a la meravella; i hi ha, segons he comprovat, la voluntat de viure-ho! En voleu més?

Però encara no hi ha casa museu en honor a Enric Valor tot i que sembla que alguna peça s'hi ha mogut. I és que el passat 24 de febrer hi va haver un moviment que encén una llum perquè algun dia la casa on va nàixer Enric Valor al carrer Major, 24, de Castalla siga un centre per a la interpretació i difusió de la figura il·lustre, indefugible, referencial... de les lletres valencianes. L'aprovació històrica per unanimitat de tots els partits polítics a l'ajuntament castallut és un pas primerenc perquè s'inicie la tan esperada i desitjada museïtzació valoriana, un espai que esdevinga l'emblema de la fantasia valenciana.

La partida de llargues, doncs, sembla que es reprèn després d'un parell d'anys d'interrupció: ara només –només?– hi calen els recursos econòmics, la pela, vaja, i em consta que hi haurà una bon pessic per fer realitat el centre cívic, cultural, literari, rondallístic, lexicògrafic... del sud valencià. Una casa museu que, n'estic convençut, pot convertir Castalla en el centre de l’imaginari valencià. I ho diré clar i net: si la jugada pinta a no perdre diners, a gosades vida que qualsevol amb un fil de sensibilitat cultural hi veurà, hi ataüllarà, hi intuirà l’enorme guany econòmic que –me la jugue!– aportarà a la ciutat de la Foia. La captivadora obra de Valor, un dels homenots més lloats, estimats, recordats, reivindicats, reconeguts, estudiats, celebrats... entre els escriptor valencians del segle XX, hi concentra un potencial turístic innegable en forma de rutes màgiques, passejades literàries, gaudis paisatgístics, tertúlies gastronòmiques, interpretacions naturalistes, espectacles culturals, descobriments botànics, tresors orogràfics... que connectarà serveis turístics públics i privats, tot promovent fluxos monetaris d'ací i d'allà en la comarca.

Amb el museu a Enric Valor, estarem fent justícia a l'art literari, però sobretot estarem alçant un museu a la saviesa popular, al paisatge de l’espai meridional del País Valencià, a la bellesa d'aquestes comarques

El més evident, és clar, són les excursions i visites a la població: ¿quantes escoles de tot el país no hi portaran els xiquets i xiquetes atrets per la fascinació d’experimentar in situ la meravella, la innocència, el somni, la fantasia, la por, la valentia, l’amor, la paraula, la terra, la fragància, la serra, la naturalesa, el vol... que poblen les pàgines de les narracions valorianes en forma de rondalles, novel·les, estudis lingüístics i estima per la terra? Les històries fascinants adobades de meravella i fantasia que poblen les ments infantils, no seran un excel·lent reclam per seduir visitants de tot el territori valencià? A tots els centres de primària i de secundària s'estudia la seua obra i se'n coneixen els contes. I, per als adults, també les possibilitats són enormes, ja que al voltant de les magistrals narracions del castallut es poden descobrir negocis turístics com a béns culturals d’interior, reveladors d'una oferta alternativa a la massificada opció de sol i platja. ¿No trobeu que aquest Univers de Cultura Valoriana pot combinar-se amb la visita al Museu del Joguet d’Ibi, o al Tirisiti d’Alcoi, –i d'altres atractius que ja existeixen a Ibi, Onil, Alcoi, Biar... – i fer com una espècie de «paquet de fantasia»?.

Des d'aquest Centre d'interpretació i difusió a Castalla es dissenyarien i s'oferirien rutes turístiques, literàries, històriques, gastronòmiques, culturals... combinades amb les visites al Castell: com no gaudir-hi, al pati d’armes, d'alguna representació d’«El Castell d'Entorn i No Entorn»? O de qualsevol de les altres trenta-sis rondalles que el nostre literat va salvar de l'oblit? ¿A la Cooperativa, potser no s’animarien a etiquetar vins, olis i milanta productes autòctons amb els atractivíssims noms de personatges o llocs... que hi ha a les seues pàgines? ¿Itat que quedaria simpàtic, graciós i encertat posar-hi certs referents simbòlics als productes castalluts, etiquetant, posem per cas, una caixa de tres vins, blanc, rosat i negre, amb marques tan xules com ara «Passaponts, Plegallana i Arrancapins, els més bons de tots els vins!» a un bon monastrell de la terreta?

La captivadora obra de Valor, un dels homenots més lloats, estimats, recordats, reivindicats, reconeguts, estudiats, celebrats... entre els escriptor valencians del segle XX

Sens dubte, de possibilitats, n'hi ha a cabassos, amb recursos de la cultura popular que engegaran mecanismes de promoció, en tots els sentits, gens menystenibles i, evidentment, amb força guanys de qualitat, si més no turística, perquè agafarien aqueix punt de genuïnitat que apuntaria cap a una denominació d’origen altament qualificada: el nostre valor. I tota aquesta qualitat promocional made in Castalla podria ser deguda, en gran part, a la celebritat de l’obra i la figura del mestre Enric Valor.

Rieu-vos-en ara, però no em direu que no es podria dissenyar ja una ruta de rotondes, en la qual s'exhibiren elements artístics inspirats en els contes, les llegendes, els mites, la història i tot aquell món costumista, oníric i llegendari de prínceps i gegants, de bruixes i mags, de princeses i herois, de dracs i fades, en què el joc, la rima, la poesia, l’enigma, la sorpresa, la màgia, la fantasia... foren el segell comú de totes i cadascuna, tal com estan fent a Ibi amb els joguets, els reis mags i els símbols identitaris d'aqueixa ciutat. Fixar codis QR en punts estratègics al llarg i ample del traçat urbà o a l'extraradi que mostren personatges en realitat virtual i d'altres oportunitats imaginatives.

Aquestes són només algunes idees que poden fer de Castalla un centre de gaudi i d’estudi al voltant del somni i la fantasia valenciana, una carta de presentació merescuda que no podem ni hem de deixar d'explorar i aprofitar. Hi insistic: per l’inacabable cabal de cultura etnopoètica, costumista, gastronòmica, botànica, literària, màgica... Que potser encara no mereixem un mínim d’il·lusió, decència i fantasia? Mentrestant, però, ens queda desitjar-ho amb un bri d'esperança, perquè, com ja ha apuntat l’amic Joan Borja, «quan passes per davant la casa i descobreixes l’estat d’abandonament i inanició hi veus un paradigma simbòlic de l’abandonament i la inanició de tota una política cultural que sembla haver desistit de valors essencials per a la vertebració i la dignificació de la societat valenciana». La casa natal –ara propietat de l'ajuntament– fa pena per l’estat tant enrunat que mostra. Quan s'hi passeja pel bell mig de l’artèria icònica de Castalla, el carrer Major, quan et deixes atrapar per la flaire que escampen les façanes de pedres centenàries i portons senyorials, la Casa Roja, l’Ajuntament, la casa Soler... hom desitja trobar-se un espai que convide a interpretar, degustar, descobrir, assaborir, conéixer, revelar, viure l’obra de Valor.

Pensem que cal difondre la figura i l’obra de l'escriptor com cal, com a símbol essencial d’identitat: ell ens va salvar els mots i –com diu Francesc Gisbert– «part de l’ànima: la imaginació». La quantitat d’homenatges que se li han retut, a ell i a la seua obra, en forma de noms de col·legis, instituts, llars infantils, biblioteques, busts, carrers, places, premis literaris, unitats didàctiques, activitats multimèdia, documentals, entrevistes, dossiers, estudis i miscel·lànies, auques, obres de teatre, novel·les, dibuixos animats, òperes, sonates per a dolçaina, poemes musicals, pod-casts... bé que en justifiquen l'aposta guanyadora. Amb el museu a Enric Valor, estarem fent justícia a l'art literari, però sobretot estarem alçant un museu a la saviesa popular, al paisatge de l’espai meridional del País Valencià, a la bellesa d'aquestes comarques, al tresor rural dels avantpassats, a la literatura culta que ens regalà, al mestratge indiscutible de les seues narracions brutals, impagables, úniques, genuïnes, eternes i imprescindibles. Tenim l'enorme sort que aquest insigne escriptor va nàixer a casa nostra: ho desaprofitarem per més temps?

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací