Hi ha inicis de llibres que estan tocats pel do d’una estranya gràcia: que captiven inefablement el lector —o la lectora— i l’introdueixen en un univers literari de què ja no voldrà eixir. Un dels inicis que sempre m’ha seduït d’una manera especial en aquest sentit és —ai!— el de Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas. Diu així: «La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de la Illeta i de l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves.»

«La casa de la mar» és, ja ho veuen, una imatge tan senzilla i suggeridora que sempre m’ha fet sentir privilegiat, vivint com visc —vostés perdonen, si els fa una mica d’enveja— a la vora de la mar d’Altea. Perquè tenint present aquest passatge introductori de Matèria de Bretanya, un se sent part del lloc on la mar se sent còmoda, allerada, estimada, protegida i segura; el lloc on la mar se sent en família; el lloc on dorm, i viu, i festeja, i s’enamora, i descansa, i s’encalma, i sempre torna, la mar. Ço és: «la casa de la mar». Al capdavall, la literatura serveix també per a això, no? Per a mirar el món que ens envolta amb el benefici afegit d’un determinat embolcall de significacions. O, per dir-ho amb les paraules de seda del discurs literari carmelinià: per a «idealitzar els fets del passat i tots els esdeveniments de cada dia», «per a embolcallar-los d’aventures i de situacions meravelloses» i —sobretot— «per a velar, amb un toc mític, els successos reals».

el passat 18 de març el Ple del Consell Valencià va aprovar un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament d’Altea per a la creació del Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas

Doncs bé. La bona nova és que Carmelina Sánchez-Cutillas torna a Altea: torna a la seua «casa de la mar» de la mà d’una de les iniciatives més il·lusionants —i potencialment productives— que, en relació amb les lletres valencianes contemporànies, s’han anunciat últimament. I és que, coincidint amb la declaració de l’any 2020 (prorrogat al 2021 per raó de la pandèmia per la COVID-19) com a Any Carmelina Sánchez-Cutillas per part de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el passat 18 de març el Ple del Consell Valencià va aprovar un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament d’Altea per a la creació del Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas: un projecte impulsat i participat, també, per la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant.

En el disseny d’aquest imminent Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas s’ha previst la posada en funcionament de la denominada Aula Didàctica de Cultura Contemporània Carmelina Sánchez-Cutillas, que tindrà per finalitat —cite— «promoure i fomentar l’aprenentatge sobre la vida i l’obra literària d’aquesta destacada escriptora entre l’alumnat del sistema educatiu valencià». La Conselleria es compromet a destinar-hi, «com a mínim, una persona docent o funcionària per a garantir-ne el funcionament». I és el cas que ja s’han començat a preveure tallers didàctics, visites educatives, rutes literàries, jornades, exposicions, clubs de lectura i tot tipus d’activitats divulgatives, culturals i acadèmiques sobre l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas i el seu context.

una de les notícies literàries més importants d’enguany serà, possiblement, l’edició de l’obra completa de l’autora, a càrrec de l’AVL

Comptat i debatut: una festa. Perquè al llarg del doble Any Carmelina hem tingut l’oportunitat de prendre consciència sobre el fet que l’obra i la vida de Carmelina Sánchez-Cutillas, la gran escriptora valenciana del segle XX, és —com diria aquell— «un tesoro de contento y una mina de pasatiempos»: sens dubte, un dels patrimonis més estimables, valuosos i significatius en relació amb les tres grans aventures socials i culturals que el poble valencià ha protagonitzat en els últims setanta anys. És a saber: l’aventura de la democratització i la justícia social, l’aventura de la llengua i la identitat, i l’aventura de l’igualitarisme i la no discriminació per raó de gènere. Carmelina Sánchez-Cutillas és, de més a més, tal com s’ha pogut demostrar, una referència única en relació amb el patrimoni històric (quant de treball hi ha encara per fer en relació amb el descobriment pendent de la Carmelina historiadora de la València medieval!), amb la poesia contemporània (no m’estic d’avançar que una de les notícies literàries més importants d’enguany serà, possiblement, l’edició de l’obra completa de l’autora, a càrrec de l’AVL, en la qual es donaran a conéixer, a més de tota l’obra ja publicada, una gran quantitat de textos conservats en l’arxiu personal i tres poemaris inèdits, Joiosa guarda, De la cendra a la flama i Màxim desert nostre) i, no cal dir-ho, amb la memòria col·lectiva de les valencianes i valencians (Matèria de Bretanya és un veritable monument a la membrança; un bellíssim cant a la memòria d’un temps de genuïnitats i innocències que la Guerra Civil, la dictadura, el desenvolupisme i la revolució tecnològica i de la informació van fer desaparéixer per sempre; al canvi, La plaça del Diamant de les valencianes i els valencians).

Una comissió tripartida, integrada per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports, l’Ajuntament d’Altea i la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant serà l’encarregada de coordinar les activitats i d’acordar-ne la programació anual. De més a més, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua —que, tot s’ha de dir, des del primer moment va voler fer costat al projecte com a part implicada— aportarà a l’espai expositiu permanent de Vil·la Gadea una gran part de l’exposició Des de les fronteres del silenci: Carmelina Sánchez-Cutillas, que es va exhibir al Centre del Carme de València entre l’11 de setembre i el 8 de novembre de 2020. Fet i fet, ja s’han començat a redactar documents de treball que són una suggeridora i atractiva carta als Reis Mags de la qualitat cultural i educativa, amb la inclusió d’objectius com els següents:

a) Difondre i dinamitzar des d’un punt de vista didàctic i de divulgació cultural l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas atenent la seua multiplicitat d’interessos, que comprén camps tan diversos com la poesia, la literatura memorialística, la biografia, la història, el periodisme o la igualtat de gènere

b) Crear un espai permanent de pensament i reflexió crítica sobre el valor de l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en el context de la literatura i la cultura contemporànies

c) Elaborar els materials educatius i els recursos docents necessaris per a la divulgació de la figura i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en tallers i sessions didàctiques

d) Establir vincles de col·laboració amb l’entorn social en què s’integra el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas

e) Oferir, concertar i gestionar visites educatives, adaptades als diferents nivells del sistema educatiu valencià, des de l’educació primària fins a la universitària: tant als diferents espais museïtzats de les dependències de Vil·la Gadea com al centre històric del municipi, d’acord amb l’anomenada «Ruta Carmelina. Altea, la casa de la mar».

f) Difondre i divulgar, igualment, la cultura popular vinculada a la figura i l’obra de l’avi de l’escriptora, el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez, per mitjà de tallers de jocs populars tradicionals en les visites educatives que així ho acorden

g) Organitzar activitats culturals i de formació acadèmica en col·laboració amb altres institucions del nostre àmbit lingüístic: conferències, jornades, cursos, seminaris, simposis, congressos, grups de treball, etc.

h) Convocar trobades formatives de mestres amb la finalitat de crear i compartir propostes didàctiques que permeten un òptim tractament de la figura i l’obra de Carmelina Sánchez-Cutillas en els diferents nivells del sistema educatiu valencià

j) Propiciar publicacions relacionades amb l’obra Carmelina Sánchez-Cutillas i el seu context historicocultural

k) Dinamitzar el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas com a contenidor cultural que allotge propostes variades de dinamització literària, lingüística i cultural, com ara recitals, exposicions, concerts, representacions teatrals, etc.

Ja ho veuen... Estem d’enhorabona. Sovint l’exercici d’un imprescindible i essencial sentit crític ens impedeix de felicitar i agrair els representants institucionals per les iniciatives dignes d’elogi que tenen l’encert de gestionar. Tendim, volent o sense voler, a subratllar les coses mal fetes, els assumptes mal gestionats, els projectes no imaginats... Però no: aquest no és el cas. En el Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas ha de ser d’aplicació la vella dita marinera: «El peix per a qui se’l mereix.» I vull agrair, per això —molt efusivament—, la contribució de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports al projecte, i esmentar ací els representants institucionals que, d’una manera o una altra, s’hi han volgut arromangar per a fer-lo possible: des de la secretària autonòmica de Cultura i Esports, Raquel Tamarit, fins a la directora general d’Innovació Educativa i Ordenació, Margalida Castellano, i el seu subdirector general d’Innovació i Qualitat Educativa, Josep Mascarell, tot passant per Ramon Ferrer i Verònica Cantó (president i secretària, respectivament, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua), Maribel Guardiola (presidenta de la Comissió de l’Escriptora de l’Any de l’AVL), Aurora Serrat i Vicenta Pérez (regidores de Cultura i Educació, respectivament, en l’Ajuntament d’Altea) i Jaume Llinares (alcalde d’Altea, tothora involucrat en primeríssima persona en el projecte).

podran conéixer de primera mà la meravella dels escenaris que van inspirar Matèria de Bretanya, una des les obres més suggeridores de la literatura memorialística valenciana.

Caldrà que retinguem en la memòria, com un dia històric, la data en què per fi el Ple del Consell Valencià va aprovar el conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports i l’Ajuntament d’Altea per a la creació del Centre d’Interpretació Carmelina Sánchez-Cutillas a les dependències de Vil·la Gadea d’Altea: davant per davant de «la casa de la mar». És el dia d’un naixement que vull augurar important: no solament per a Altea, sinó per a les lletres valencianes en general. Apuntem-lo en un paperet d’estrassa al racó de la memòria on desem les coses boniques: dijous, 18 de març de 2021, vespra del dia de Sant Josep. D’ara endavant, serà una festa admirar la joia, les converses, els somriures, la il·lusió i les sensibilitats dels grups d’alumnes que visitaran Vil·la Gadea i passejaran els carrers del centre antic d’Altea. Els ompliran de vida: de vida literària. Hi podran conéixer de primera mà la meravella dels escenaris que van inspirar Matèria de Bretanya, una des les obres més suggeridores de la literatura memorialística valenciana. S’iniciaran en l’amor a les paraules i aprendran a «idealitzar els fets del passat i tots els esdeveniments de cada dia», «a embolcallar-los d’aventures i de situacions meravelloses» i —sobretot— «a velar, amb un toc mític, els successos reals».

Plovia, aquest 18 de març de 2021. Plovia una pluja civilitzada i suau. En saber la notícia de la creació del Centre d’Interpretació Carmelina un servidor va recordar el passatge del capítol «Remembrança» de Matèria de Bretanya en què es diu: «Les vesprades que plovia anàvem tota la colla de menuts a casa la mare Paula, i miràvem caure l’aigua, que queia silenciosament i rítmica. Gloc gloc gloc. [...] I és possible fins i tot que tots els xiquets del món hagen tingut una mare Paula, i que estimen la pluja lleu que fa gloc gloc gloc quan rellisca del cel.» No vaig poder evitar pensar que hi ha dies en què al meu país la pluja sí que sap ploure —i fa saó de felicitat.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací