Cases museu i espais d’escriptors

per Llorenç Soldevila

Rutes literàries

Cases museu i espais d’escriptors
Cases museu i espais d’escriptors

Per a aquesta aproximació descriptiva de les cases museu literàries dels Països Catalans hem tingut en compte quatre tipus d’entitats: les cases museu obertes a la visita de públic amb més o menys documentació de l’autor; els espais literaris que, no necessàriament, són cases museu però són visitables (Centre de Documentació Salvador Espriu); les entitats associatives nascudes arran d’un autor (l’Associació Cultural Artur Bladé Desumvila, de Benissanet, creada el 2003) i els fons documentals sota l’empara d’alguna altra institució (Fons documental Sebastià Juan Arbó, inclòs en l’arxiu municipal d’Amposta, a partir de 2013). Bona part de les entitats depenen de fundacions privades o mixtes público-privades. Podem afirmar que en aquest sentit, no hi ha hagut ni hi ha un projecte global per part de les institucions dels nostres diferents països. L’origen i la continuïtat ha depès sempre molt de la voluntat dels hereus, de mecenes particulars i d’institucions municipals i en alguns casos, de les diputacions.

La majoria d’aquestes institucions estan associades a Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català. Aquesta és una entitat privada sense ànim de lucre, constituïda amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes el 2005, amb l’objectiu d’articular els projectes de custòdia, recerca, i difusió del llegat tangible i intangible dels escriptors de la literatura catalana, per tal de cartografiar el patrimoni literari català a través de les institucions que el vetllen i en promouen la lectura i els estudis. Actualment, l’entitat està formada per 102 associats.

Cuina de la casa museu Verdaguer

El 25 de juliol de 1936 estava previst d’inaugurar a Folgueroles el primer museu dedicat a Verdaguer. La conjuntura històrica ho féu impossible. La idea havia estat recuperada el 1959 quan es constituí l’Agrupació Amics de Mossèn Jacinto Verdaguer, precedent de l’actual “Amics de Verdaguer”. Tanmateix, no fou fins al 18 de juny de 1967 que s’inaugurà la casa museu en el número 7 del carrer Major, al costat de la possible casa natal.

Dos anys després, el 1969, s’obria al públic la casa museu Azorín, a Monòver, en l’edifici que havia estat residència de la família d’ençà 1876. És una casa de tres plantes que alberga una exposició d’objectes i estris l’escriptor, així com la seva biblioteca, formada per un fons bibliogràfic de 14.000 volums i la seva correspondència. Amb el temps s’ha convertit en imprescindible per tots aquells que estudien l’obra d’Azorín. Pertanyia a la Fundació Caixa Mediterrani i, el 2011, passà a mans del Banc de Sabadell.

Façana de la casa museu Josep Pla

L’any 1973 fou decisiu per l’establiment de dues noves cases museu: la d’Àngel Guimerà i la de Josep Pla. En el primer cas, les hereves del poeta i dramaturg, Sara i Adriana Aldavert cediren a la vila del Vendrell la casa de cal Ximet, on Guimerà passà la infància i joventut. Poc després s’inaugurà la instal·lació museística que ha estat renovada recentment. En el cas de Pla, fou el mateix escriptor qui va decidir en vida de donar la seva biblioteca particular a Palafrugell. Un cop traspassat, l’ajuntament comprà la casa on va néixer al carrer Nou, i la convertí en seu de la Fundació Josep Pla que hi preserva el llegat de l’autor i, alhora, ofereix la visita pel recorregut museístic de la seva vida i l’obra.

El Clos del Pastor, és un espai jardí a vora el mar, de l’Escala, que es va construir el 1915. El 1975, a la finca, el nebot de l’escriptora, Lluís Albert i Rivas, hi va aixecar un edifici i hi va encabir el Museu Arxiu Víctor Català, on fins fa uns anys es podien veure dibuixos, escultures, pintures, primeres edicions de l’obra, reculls de premsa, epistolari i manuscrits de l’autora. Tot aquest patrimoni va ser cedit l’any 2017 a l’Ajuntament de l’Escala, amb l’acord que aquest adquirís la finca del Clos del Pastor i hi fes obres de remodelació, que està previst que s’enllesteixin aquest 2021. Mentrestant, el fons es pot visitar al Museu de l’Escala.

Casa on va naixer Miguel Hernández

El 1974, l’Ajuntament d’Oriola va iniciar els tràmits per adquirir la casa on va viure Miguel Hernández amb la seva família després de traslladar-se des d’on vivia quan va néixer (situada al carrer Sant Joan o Antoni Pinies). En ella va créixer fins que va anar-se’n a Madrid. Està enclavada a la falda de la muntanya de Sant Miquel, al costat del Col·legi del Patriarca o Col·legi de Sant Domingo on el poeta va estudiar durant alguns anys. La casa museu va ser inaugurada el 1981.

L’Espai Ignasi Iglésias ocupa el pis superior de la casa on va néixer el poeta i dramaturg al carrer que porta el seu nom a Sant Andreu de Palomar, avui un barri de Barcelona. Creat el 1982, el regenta el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias.

La Sala dedicada a Agustí Bartra ocupa part del primer pis de la casa museu Alegre de Sagrera de Terrassa. El material que s’hi exposa va ser donat el 1983 per Anna Murià, la seva esposa, a l’ajuntament. El componen diverses vitrines amb records personals, llibres i manuscrit del poeta. El fons documental es troba preservat a l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental juntament amb el d’Anna Murià.

Façana de la casa museu Lluís Guarner

La casa museu de Lluís Guarner es troba a Benifairó de les Valls. L’escriptor en va fer donació el 1984 a la Fundació Bancaixa. L’estudi i la biblioteca del poeta romanen intactes, i la planta baixa i la cuina conserven la decoració típica amb utensilis i aparells agrícoles, mentre la planta principal, d’estil burgés, conté decoració en ceràmica. Important és també el jardí posterior a la casa, d’estil romàntic, on als estius s’organitzen cicles musicals.

La Sala Ferran Canyameres ocupa la part dels dormitoris del segon pis de la casa museu Alegre de Sagrera de Terrassa. Va ser inaugurada el 1986 després que la filla de l’escriptor fes la donació de material literari, la correspondència i els objectes personals i artístics del seu pare a l’Ajuntament de Terrassa.

El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, d’Arenys de Mar, es va constituir el 1987 amb l’objectiu de confegir un fons documental exhaustiu sobre l’obra de Salvador Espriu, com també d’esdevenir el principal punt de referència entorn de la figura d’aquest escriptor. Sense ser casa museu admet visites de grups escolars o de públic en general.

La Fundació J. V. Foix es va instituir el 1991 per iniciativa particular de Jordi Madern, nebot del poeta. De característica totalment privada, té com a objectius principals preservar i difondre l’obra del poeta. Gestiona tot el fons documental foixià (biblioteca, manuscrits, epistolaris...). Té la seu a Barcelona i tot i que no és una casa museu, rep les visites dels estudiosos.

Façana de l'edifici on esta ubicat l'Arxiu Maragall

El 1911, després de la mort de Joan Maragall, per iniciativa de la seva vídua, Clara Noble, es va constituir l’Arxiu Maragall, de caràcter privat, amb seu a l’edifici que fou la darrera residència del poeta. El 1993, el centre es va adscriure a la Biblioteca de Catalunya i esdevingué una casa museu visitable, on es conserva tot el fons documental maragallià. S’hi pot visitar el rebedor, el saló noble, el menjador, el despatx i dos dormitoris, amb el mobiliari original, així com fotografies i obres d’art d’artistes modernistes com Rusiñol o Casas.

L’Espai de J. M. Folch i Torres forma part de conjunt museístic dedicat als germans Folch i Torres a la planta noble del castell de Plegamans, a Palau-solità i Plegamans. La Fundació que el regenta fou creada el 1992, sense seu oficial, per iniciativa de Ramon Folch i Camarasa, preocupat per la desintegració de l’obra i memòria dels germans Folch i Torres, i ajudat per uns amics folquitorristes. La inauguració de la seu definitiva es produí el 1995.

La Fundació Francesc Pujols, creada el 1992, té la seu a la Torre de les Hores de Martorell, que va ser la residència del filòsof. Construïda el 1888, és un edifici de planta quadrada amb pis i golfes, acabat per una torreta mirador i envoltat de jardí. La façana conté esgrafiats de tipus neoclàssic així com l’escut de la vila, entre d’altres. A la reixa d’entrada hi ha forjada l’escala de la vida, símbol del pensament de Francesc Pujols. El seu interior manté l’ambientació i alguns dels records del filòsof martorellenc. Cal destacar la biblioteca, que a més conté una quantitat important de documentació i d’obra encara inèdita de de l’escriptor, que s’està catalogant, així com un notable conjunt d’aquarel·les, olis, gravats i dibuixos dels seus amics artistes: Salvador Dalí, Feliu Elies, Aragay o Ricard Canals, entre altres.

Jardí Mercé Rodoreda ubicat a la seu de la Fundació conté una mostra de les flors i plantes citades a les seves obres

La Fundació Mercè Rodoreda és un organisme privat que fou constituït per l’Institut d'Estudis Catalans el 25 de març de 1992 hereu del llegat documental i intel·lectual de l’autora. Té, doncs, la seu a l’IEC i sense ser casa museu i, doncs, no visitable, gràcies als ingressos que deriven dels drets d’autor de Rodoreda, ha assumit un programa d’actuacions molt complet que podria ser model per altres casos similars. Els objectius de la fundació són cinc. El primer és organitzar els Premis Mercè Rodoreda, que s’atorguen a treballs d’investigació sobre la narrativa del segle xx. El segon és la d’oferir ajuts per a la recerca i investigació sobre la literatura del segle xx, però especialment en els treballs sobre l’obra i divulgació de l’autora. El tercer és la creació d’una biblioteca i un arxiu que reculli totes les publicacions de Mercè Rodoreda, totes les traduccions de la seva obra i també qualsevol tipus de material relatiu a l’autora. El quart és la custòdia dels documents. I, finalment, es compromet a organitzar activitats relacionades amb la divulgació de l’obra de l’escriptora i de la literatura catalana.

La Fundació Max Aub, de Sogorb, es va constituir el 1988. La família de l’escriptor havia donat a l’ajuntament de la localitat la seva biblioteca i arxiu personal el 1990 i l’any següent s’inaugurà l’espai que li és dedicat.

La torre que Vicent Blasco Ibáñez es bastí a la platja de la Malva Rosa datava de 1902. Acabada la Guerra Civil, el 1939, l’edifici va ser confiscat i es dedicà a activitats de la Falange Española. Amb els anys, anà degradant-se i quan es va voler recuperar s’optà de forma dràstica demolir-lo i edificar-lo de nou segons els plànols inicials. El 1997, l’Ajuntament de València va obrir les portes de la nova casa museu.

El museu Jaume Balmes ocupa una part de can Bojons, casa senyorial del segle XVII de Vic, on va morir el filòsof. Propietat de l’ajuntament, exposa objectes personals, col·lecció de llibres i plafons explicatius al costat de l’habitació on traspassà que conserva la taula del despatx i part de la biblioteca. Va ser reinaugurat el 1998, en ocasió del 150è aniversari de la mort de Balmes.

Despatx de Villalonga a la seva casa museu

El 1999 obria les portes al públic la casa museu de Llorenç Villalonga a Binissalem, a can Sabater, en la casa que havia estat de Teresa Gelabert, esposa de l’escriptor. El 1996 havia estat adquirida pel Consell de Mallorca amb la finalitat de dedicar-la a funcions culturals. La visita a la casa permet fer un recorregut per la figura i l’obra de l’autor, a través de l’exposició permanent, que mostra documentació i objectes diversos i que inclou la visita al despatx de l’escriptor, on es varen gestar obres com El lledoner de la clastra i on es conserva la biblioteca de l’autor.

La Fundació Joan Brossaes constituí el 20 d’octubre de 1999 amb el propòsit de promoure i conservar l’obra del poeta i difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors. D’ençà el 2018 la fundació té la seu a La Seca, edifici del segle XIV, on funciona l’Espai Joan Brossa.

La Fundació Privada Guillem Viladot va ser creada el 4 de desembre de 2001. En l’espai “Lo Pardal”, la unió de tres cases de carrer contigües, s’hi instal·là l’exposició de l’obra objectual de Guillem Viladot. Té com a finalitat, a banda de facilitar les visites al recinte, l’organització d’estudis, seminaris, cursos, conferències, col·loquis, publicacions, exposicions i qualsevol altra activitat relativa a l’obra viladotiana i també d’altres manifestacions artístiques.

D’ençà el 2002, a Benassal, a tocar de la casa on va residir Carles Salvador, hi ha la seu de la Fundació que porta el seu nom i on es guarda el llegat del gramàtic i poeta. Fou una iniciativa conjunta de la seva filla Sofia, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Benassal. Les activitats són organitzades a l’entorn de l’Aula museu.

Façana de la casa museu Joan Fuster

L’Espai Joan Fuster va ser creat el 2003 per la càtedra Joan Fuster de la Universitat de València a partir de la cessió de la biblioteca i l’arxiu de l’escriptor a la Biblioteca Valenciana. Després d’anys de funcionament irregular, el gener de 2017 s’obriren les portes de la casa museu en el mateix edifici del carrer de Sant Josep de Sueca on va viure tota la vida l’assagista i erudit.

La Fundació Palau és un centre d’exposicions artístiques ubicat al centre de Caldes d’Estrac. Va ser inaugurada el maig del 2003, amb l’objectiu d’exhibir i difondre el fons artístic de la col·lecció d’art aportada per Josep Palau i Fabre, d’ell i del seu pare, així com el seus arxius i biblioteca.

Bona part del llegat Miquel Martí i Pol, arran de la seva mort, va passar a mans de la Diputació de Barcelona. En un inici fou depositat a la biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter fins que es va crear la Fundació Miquel Martí i Pol el 17 de novembre de 2006. A partir d’aleshores, l’ajuntament comprà i restaurà la casa, juntament amb les dues veïnes, a tocar de la fàbrica la Blava, on va viure el poeta i va crear bona part de la seva obra de maduresa. Quan les obres estigueren llestes s’hi traslladà la seu i el fons documental i s’inaugurà la instal·lació el 29 de juny de 2019.

Casa museu Pare Ginard

El 2007, el Consell de Mallorca va obrir les portes del museu dedicat a Rafel Ginard, ubicat en la casa natal de l’autor a Sant Joan. Forma part de la Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga juntament amb l’Espai Blai Bonet. En aquest, a Santanyí, a l’espera de restaurar la casa on va viure el poeta, el seu llegat es pot visitar al Centre de Poesia Contemporània Blai Bonet.

La Fundació Vicent Andrés Estellés fou constituïda el 14 de setembre de 2007. Formen part del Patronat els familiars directes del poeta, una representació de la corporació municipal i diverses personalitats del món de la cultura i la literatura, experts en l’obra d’Estellés. Els seus objectius fundacionals són la recuperació, l’estudi i la divulgació de la seva obra. El 2013, l’Ajuntament de Burjassot adquirí la biblioteca i l’arxiu personal d’Estellés, encarregat de custodiar-lo i fer-lo servir com a fons d’un futur centre d’investigació sobre l’obra estellesiana.

També el 2007, coincidint amb la diada de Sant Jordi, l’Ajuntament de Badalona inaugurava l’Espai Betúlia, seu del Centre Cultural de la paraula i les lletres, que comparteix edifici amb la Biblioteca Central Urbana Can Casacuberta. L’Espai Betúlia, deutor en el nom i la intenció d’una de les novel·les de Maria Aurèlia Capmany, s’ha consolidat com un centre de referència per al món literari badaloní. Seu de múltiples exposicions, conferències, cursos i presentacions de llibres, ofereix la possibilitat de programar espectacles de petit format. De fa uns anys, per Sant Jordi, organitza una ruta per les cases on va viure Pompeu Fabra a la ciutat, entre 1912 i 1939. A més a més ofereix rutes d’altres escriptors: Antoni Bori i Fontestà, Maria Aurèlia Capmany, Joan Argenté, Carme Guasch i Josep Gual i Lloberas.

Ca n’Alcover a Palma de Mallorca és la casa on va residir bona part de la seva vida Joan Alcover. El 2008, va ser adquirida i remodelada per l’Obra Cultural Balear per convertir-la en un espai cultural al servei de la ciutat. Va obrir les portes el 2008. Consta de tres sales polivalents i ha museïtzat diversos espais dedicats al poeta, així com el cèlebre jardí del “faune mutilat” i la terrassa.

La Fundació Maria Mercè Marçal va ser creada el 2008 per la filla Heura Marçal i un grup d’amigues de l’escriptora. Durant uns anys tingué la seu en un locals de Sabadell, propietat de l’ajuntament. D’ençà 2017, troba aixopluc a la Biblioteca de Catalunya.

Objectes de Jesús Moncada

L’Espai Jesús Moncada va ser inaugurat el 28 de desembre de 2010 inclòs en el conjunt de Museus de Mequinensa aixoplugats en l’edifici de l’antic grup escolar Maria Quintana, aplega tot un fons de materials personals de l’escriptor (plomes, màquina d’escriure, càmeres fotogràfiques, manuscrits...) però també exposa bona part de la seva obra pictòrica i fotogràfica, aquesta lligada a la Mequinensa que va desaparèixer sota les aigües.

Dos anys després, el 2012, es va inaugurar l’Espai Joan Vinyoli que té la seu al segon pis de la Casa de la Poesia de Santa Coloma de Farners. S’hi preserva i exposa el fons que la família Vinyoli va cedir a l’ajuntament de la ciutat. El llegat consta de tres blocs: el fons documental (uns 5.000 documents), la biblioteca de l’autor (més de 2.000 llibres) i una part del mobiliari i objectes personals que el van acompanyar.

També del 2012, data l’obertura de les instal·lacions de les cases noves de Cala Murtra, molt a prop de les Cases Velles, a la península de Formentor, lloc lligat a la biografia de Miquel Costa i Llobera. Les cases, construïdes, en part, en vida del poeta a partir de 1920 són propietat de La Fundació Rotger Villalonga, que gestiona el llegat intel·lectual del poeta. D’ençà 2012 organitza també la visita al lloc que conté records en la part més antiga i, en la més nova, hi ha les instal·lacions per activitats d’estudi, celebració de congressos i sala d’exposicions pictòriques d’obres de Dionís Benassar i Remígia Caubet.

L’Espai Manuel de Pedrolo va ser inaugurat l’octubre de 2014 en una de les plantes nobles del castell de Concabella. De primer es basava en una exposició de plafons i objectes de l’autor com el seu despatx, però d’ençà el febrer del 2015, compta amb el fons documental pedrolià cedit per la seva filla.

També el 2014, a partir de l’exposició Llegir com viure. Homenatge a Joan Triadú del 2013, l’Ajuntament de Ribes de Freser va decidir obrir un espai Joan Triadú a la Biblioteca Terra baixa. S’hi exposen fragments de la seva obra, objectes personals, selecció de mostres de l’epistolari i un audiovisual en què ell explica el seu periple vital.

L’espai museogràfic dedicat a Antoni M. Alcover a la seu de la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor va ser inaugurat el 2014, però la institució existia d’ençà 1999. Està situat al casal de can Socarrat i a banda d’una exposició itinerant mostra la impremta històrica en què es va editar el DCVB i la calaixera en què Alcover arxivava les fitxes de les entrades al diccionari.

Façana del museu Gabriel Miró

La casa museu Gabriel Miró es troba a Polop a l’antiga casa modernista del Xorro. Comprada i remodelada el 2012, va ser inaugurada el 17 d’abril de 2015. A Polop, l’escriptor hi passà llargues temporades, els records de les quals han quedat fixats a Años i leguas. A la planta principal, s’hi recrea amb objectes personals i llibres la trajectòria personal complementada amb pinzellades de la vida a Polop a inicis del segle XX.

En aquesta moments, hi ha tres possibles cases museu que estan en vies de materialització: la de Carmelina Sánchez Cutillas, a Altea; la dels germans Josep Sebastià Pons i Simona Gay, a Illa del Riberal i, finalment, la de la casa de naixença d’Enric Valor, a Castalla.

Resumint, d’ençà 1967 i fins al 2015 s’han creat cases museu i espais literaris amb força regularitat. Fins al 1975, 5; de 1976 al 2000, 15 i, a partir de 2001, 18. Per territoris els resultats són aquests: Catalunya, 24; Franja de Ponent, 1; Illes, 6 i País Valencià, 9.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací