L'Espai Joan Fuster

per Francesc Pérez Moragón

Rutes literàries

Joan Fuster
Joan Fuster

La casa de Joan Fuster (Sueca 1922-1992), integrada en l’Espai que duu el seu nom, és el lloc on va transcórrer la major part de la vida de l'escriptor des dels set o vuit anys fins a la mort. Algunes dependències foren eliminades o transformades en una reforma posterior, per crear un ampli claustre compartit amb l'anomenada Casa Pasqual Fos. Els dos edificis, contigus, de primeries del segle XX, són obra de l'arquitecte suecà Bonaventura Ferrando Castells (1881-1951), a qui es deuen altres edificis notables de Sueca.

El conjunt que formen, el primer propietat de la Generalitat i el segon de l’Ajuntament de Sueca, és l'Espai Joan Fuster, destinat a conservar i projectar cap al futur el llegat intel·lectual, literari i civil del gran assagista. En diàleg amb gent de totes les edats que hi arriba, amb el mateix sentit de respecte cap als altres, llibertat intel·lectual i difusió de la cultura que, entre altres valors, caracteritzaren el gran escriptor valencià.

Espai Joan Fuster

La Casa Joan Fuster té tres plantes: a la planta baixa hi ha el Museu: al primer pis, el Centre de Documentació (amb les sales de treball i recerca, l’arxiu, la biblioteca, l’hemeroteca i un dipòsit d’obres artístiques no exposades al Museu); al segon, altres dependències.

A la Casa Pasqual Fos hi ha els serveis de recepció a l’Espai i, separadament, al Museu, l’accés principal al claustre, una zona expositiva complementària i una futura sala de consulta de la biblioteca. A l’andana hi ha l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània.

El Museu

Ocupa allò que fou la casa Fuster on visqué, però també on treballava i es projectava cap a l'exterior a través dels escrits públics, llibres o articles, i dels privats, en forma de milers de cartes. I era igualment allí que concentrava tantes i tantes coses del món exterior: informacions, relacions personals, objectes de tota mena, en especial llibres i més llibres.

En part, per a Fuster, la seua casa era el seu món. I fins i tot un escenari, on actuava com a assessor, confident polític, col·laborador o amic, davant un auditori més o menys restringit.

Un fotomuntatge ben conegut de Josep Renau il·lustra gràficament aquella realitat: la casa com a closca protectora, però amb la portalada oberta.

Espai Joan Fuster

I Josep Iborra, gran amic també de l'assagista i l'estudiós que amb una visió més àmplia ha analitzat la seva obra, coincidia amb aquesta visió quan deia en aquest mateix lloc, el 2002, en la inauguració d'un primer Museu Joan Fuster: «La casa en què Fuster va viure i treballar durant tants anys, amb uns resultats tan bons, no va ser simplement [...] el seu domicili personal. Va ser [...] un lloc permanentment obert a uns i altres, a tots els qui s’hi volien acostar a xerrar amb ell. És una casa que té una dimensió històrica, cultural i política molt marcada. No hi hauria prou a posar-hi una placa que diga només ‘Aquí va viure i escriure Joan Fuster’, sinó que caldria afegir-hi, encara que fos amb unes poques paraules, ‘i hi va conviure, en amena tertúlia, amb molta gent de diferents edats i orígens geogràfics, i amb diversitats d’interessos i preocupacions’».

En efecte, per bé que no va nàixer al carrer de Sant Josep, ací va viure amb els pares, fins que van morir: el 1965 Maria Ortells Morell i el 1966 Juan Fuster Seguí. És a dir, quan l’assagista tenia més de quaranta anys i ja s'havia fet conèixer a través de la premsa, dels llibres, i d'unes preses de posició civils i polítiques ben clares.

Fora dels cursos universitaris a València, on va estudiar Dret, ací va transcórrer, doncs, bona part de la infantesa, l'adolescència i la joventut. I, acabats els estudis i havent descartat l’exercici de l’advocació, ja la resta de la vida.

Espai Joan Fuster

En qualsevol cas, adoptada la decisió de fer de l'escriptura la seva activitat professional, és a la seva casa que Fuster es dedicà durant molts anys a produir articles i llibres —de vegades llibres com a reculls d'articles— amb una tenacitat i una intel·ligència admirables.

Totes les peces exposades al Museu formen part del llegat material de l'assagista. A més de fotografies i documents, presenta gravats, ceràmiques, dibuixos, pintures i altres obres d’artistes plàstics com ara Andreu Alfaro, Joan Ponç, Antoni Tàpies, Joan Miró, Hernández Mompó, Pla-Narbona, Equip Crònica, Equip Realitat, Viladecans, Artur Heras, Manuel Boix, Rafael Armengol, Antonio Saura, Francisco Lozano, Josep Renau, Joaquim Michavila, Miquel Navarro i molts d’altres.

En l’exposició permanent s'han creat tres àmbits temàtics, amb documents i fotografies.

El primer, «Vida», conté testimonis sobre el pare, Juan Fuster Seguí —escultor d'imatges religioses, dirigent carlí—, la mare, Maria Ortells Morell, i records personals. El segon, «Cartes», recull mostres significatives de la correspondència amb amics, escriptors i artistes destacats.

Espai Joan Fuster

Ací estigué el despatx de Joan Fuster, en la seua breu etapa com a advocat. Després, hi tenia la part més valuosa de la seua biblioteca.

Damunt la part interior de la porta principal de la casa, es veu retratat l'antic propietari a la banda de fora, simbolitzant l'esperit acollidor que el distingí sempre.

En una llibreria s'han agrupat els llibres publicats per Fuster, en les diverses edicions, les obres col·lectives en què col·laborà, les seues traduccions, les revistes que dirigí, les obres en què tingué una especial dedicació com a assessor, les que va prologar o les col·leccions editorials que dirigí. A més, estudis dedicats per diversos especialistes a la seua personalitat i la seua obra.

Al costat, un mural recull les principals capçaleres de periòdics en què aparegueren articles seus, en alguns casos durant molts anys d'activitat periodística professional.

En el tercer àmbit temàtic, «Obres i treballs», hi ha documents relacionats amb l'activitat literària, periodística, docent i investigadora de Fuster, junt amb uns altres que reflecteixen aspiracions civils del seu temps.

Enfront, es troben la llar i el racó on l'escriptor seia, on llegia i escrivia —les seues ocupacions preferides—, on escoltava música. Una pantalla —ell seguia amb interès programes de televisió— permet veure una tria de fotografies seues en èpoques i escenaris diferents. En un armari de rebost, petits objectes artístics o artesanals.

Espai Joan Fuster

Prenent com a referència la decoració que l'escriptor havia donat a la sala principal i al lloc on treballava i on atenia i dialogava amb les nombroses visites que rebia, s'ha distribuït una seixantena de pintures, dibuixos, gravats, escultures i altres obres d'art que durant molts anys ambientaren l'existència diària de Joan Fuster.

El Centre de Documentació

Situat a la primera planta, té un fons format pels llibres, revistes, fotografies, documents en diversos suports i obres d'art, sobretot material de treball i consulta, que l'escriptor va compilar durant els quasi cinquanta anys de professió, a més de records personals i familiars.

documents relacionats amb l'activitat literària, periodística, docent i investigadora de Fuster, junt amb uns altres que reflecteixen aspiracions civils del seu temps

Per a poder acollir com calia tot aquest material, es va reformar aquesta planta i se n’ha ampliat la capacitat comunicant-la amb la casa veïna, assegurant així la idoneïtat de l’espai. A més, el Centre compta amb espais diferenciats per a dipòsit, treball i consulta.

A fi de garantir la màxima perdurabilitat, el fons està instal·lat d’acord amb les mesures de seguretat i conservació normatives en aquests casos: dins d’armaris compactes incombustibles hi ha els llibres, els documents i el material gràfic; en armaris de vitrina, les escultures i els objectes, i en contenidors mòbils de gran format, els quadres.

El fons gestionat per l’Espai consta de la col·lecció d'art (unes 250 peces), formada per Fuster amb regals d'amics i admiradors; del seu arxiu de documents escrits, amb milers de peces (obres de l'autor o d'altres, fitxes i materials de treball...); la correspondència (més de 21.000 cartes, targetes i telegrames, propietat de la Biblioteca Nacional de Catalunya, però conservades a l’Espai); la documentació gràfica (500 peces, aproximadament); la fotogràfica (2.100 unitats; recentment la Institució Alfons el Magnànim n’ha publicat el catàleg); la biblioteca (més de 21.000 títols de llibres i fullets) i l'hemeroteca (unes 12.000 unitats de revistes, diaris i dossiers de premsa) que reuní. A més d’altres materials.

Espai Joan Fuster

Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster

Correspon a un programa d’innovació educativa autoritzat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport des del curs escolar 2016-17 i té com a objectiu difondre i dinamitzar l’obra de l’escriptor valencià d’acord amb la seua multiplicitat d’interessos, que comprén camps tan diversos com la literatura, la música, les arts plàstiques, el periodisme, la filosofia, l’economia, la política i la història.

Mitjançant una visita guiada al Museu Joan Fuster i la realització de tallers didàctics dissenyats específicament per cada etapa educativa, l’Aula reforçarà en els participants el coneixement de la vida i obra de Joan Fuster. A més, periòdicament es programen activitats culturals i de formació acadèmica en col·laboració amb altres institucions.

un programa d’innovació educativa autoritzat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport des del curs escolar 2016-17 i té com a objectiu difondre i dinamitzar l’obra de l’escriptor valencià

Els tallers que actualment s’ofereixen tenen els títols següents: El paisatge valencià en l’obra de Joan Fuster: l’Albufera de València; El Segle d’Or valencià vist per Joan Fuster; L’evolució en les formes de comunicació: de la carta al Whatsapp; Bestiari fusterià; Imatges i pensaments de Joan Fuster; Joan Fuster i les màquines d’escriure i Abans que el sol no creme. Cadascú té un format i uns objectius, destinats a l’alumnat de diverses edats.

A més, l’Espai Joan Fuster ofereix una ruta literària sobre l’escriptor a través de Sueca, el seu poble, i en circumstàncies normals desenvolupa una activa programació cultural, amb exposicions, conferències, taules redones i altres iniciatives. S’hi fan també cursos de formació del professorat, en col·laboració amb el CEFIRE, i s’han desenvolupat jornades amb la participació de la Càtedra Joan Fuster, de la Universitat de València, l’Institut d’Estudis Catalans, l’Institut Interuniversitari d’Història de la Medicina i de la Ciència i altres organismes.

La gestió de l’Espai està a càrrec de personal administratiu o contractat amb aquest fi per l’Ajuntament de Sueca o comissionat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport.

De tot plegat i de més detalls es pot trobar informació abundant a la pàgina web de l’Espai, regularment actualitzada.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací