La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles

per Jordina Boix

Rutes literàries

Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer

Jo alçava la maneta a les estrelles,
quan era xic com un esqueix d'hisop,
atènyer somiava les més belles,
les veia tan a prop!

A l’entrada del carrer Major de Folgueroles, una llosa de pedra recull els primers versos del poema «Ales», de Jacint Verdaguer. Uns quants portals més enllà, al número 7, hi ha la Casa Museu Verdaguer, la casa d’infantesa del poeta romàntic que va marcar el futur de la literatura catalana moderna (Folgueroles, 1845-Barcelona 1902 ). Les plaques amb poemes de Verdaguer són una constant en places, carrers i racons del poble, en record i homenatge al fill il·lustre d’aquest petit municipi osonenc de poc més de dos mil habitants.

La Casa Museu Verdaguer és un dels museus literaris més antics de Catalunya, un projecte quasi centenari amb més de 50 anys obert al públic. Avui, l’equipament, museïtzat i renovat, manté l’encant dels llocs viscuts: les parets de pedra –del característic gres de Folgueroles–, els terres de fusta, el mobiliari de l’època; així com la col·lecció de llibres antics i peces d’art dedicats, de forma monogràfica, a Verdaguer. La visita, que s’ofereix acompanyada d’un guia expert, fa entrar el visitant en la vida de Verdaguer a partir dels espais d’infantesa. El recorregut ofereix les claus per entendre i interpretar la vida i l’obra de Verdaguer, un llegat gegantí que el fa un poeta universal.

Els espais interiors

La casa, exemple fidel d’una casa de pagès de poble del s. XVII, s’organitza en tres plantes. La planta baixa dona detall de la biografia del poeta, des de la infantesa a Folgueroles fins als darrers dies tràgics a Vallvidrera (Vil·la Joana). Un recorregut vital que posa en context les seves gran produccions literàries i en fomenta la lectura des de l’espai simbòlic de la La butaca de llegir.

Al primer pis, la col·lecció, d’especial interès etnològic, explica la vida d’una família de pagesos del s. XIX, amb el parament de la cuina i l’aixovar de la cambra. Així com la primera planta es dedica al llibre L’Atlàntida, el segon referencia els versos de La Pomerola, en una evocació del paradís perdut de la infantesa.

A la darrera planta, conegudes popularment com ‘el dalt més alt’, s’hi pot visitar l’exposició Dos creadors. Verdaguer Perejaume on s’explica el procés creatiu de Canigó per part de Verdaguer i les accions artístiques de l’artista Perejaume, totes elles relacionades amb la recepció contemporània de l’obra del poeta. Entre aquestes, cal destacar la Signatura (2002), una intervenció en la qual es desvia el curs del torrent de Folgueroles per escriure la signatura del poeta.

L’entorn: natura i patrimoni

Més enllà de l’edifici, Folgueroles es pot entendre com un museu obert, que s'estén pel territori i dona l’oportunitat de conèixer l’entorn vital de l’autor i la dimensió simbòlica de la seva producció literària. Molts dels espais vitals d’aquest entorn han quedat fixats a través dels versos de Verdaguer. Un ric patrimoni literari que marca el lloc, i que ha pres noves dimensions artístiques amb obres, sobretot escultòriques, que van del Modernisme al Land Art.

Per entendre aquest lloc, protegit dins l’Espai Natural Guilleries-Savassona, la Casa Museu és el punt de partida de diverses rutes i propostes de lleure que uneixen paisatge i literatura.

La Festa Verdaguer

La Festa Verdaguer és una cita anual a Folgueroles. Una festa popular que neix a l’entorn de la celebració del naixement del poeta (17 de maig), esdevinguda avui un festival literari que aglutina novetats editorials, mostra de llibres, espectacles i formes populars i contemporànies d'homenatge al poeta Jacint Verdaguer. Després de la cancel·lació 2020 per la pandèmia, enguany tindrà lloc entre el 14 de maig i el 10 de juny en diversos espais de Folgueroles, Osona i Barcelona. La literatura, la natura i la participació col·lectiva en són característiques essencials. La Fundació Jacint Verdaguer publica la programació a: www.verdaguer.cat

Malgrat la cancel·lació, Folgueroles va homenatjar Verdaguer l’any passat cobrint de flors el monument del Pedró (Percias, 1908), en el gest tradicional de deixar flors al poeta.

Una mica d’història

El primer intent, 1936

El museu va començar a caminar els primers mesos de 1936 a Folgueroles impulsat per un grup local de la Federació de Joves Cristians de Catalunya dirigits per mossèn Joan Masoliver. L’esclat de la Guerra Civil (1936-1939) va impedir la inauguració de la Casa Museu, al carrer Major número 9, prevista pel 25 de juliol.

La represa, 1960

Amb la dictadura franquista, el 1945 i el 1952, es van fer grans celebracions commemoratives durant les quals es va tornar a parlar sense èxit de la possibilitat d’obrir una Casa Museu dedicada a Verdaguer. La creació de l’associació Amics de Verdaguer va ser decisiva per endegar una campanya de subscripció popular que va culminar en la compra de la casa del carrer Major número 7. Es va inscriure a nom de l’Ajuntament i va ser museïtzada amb mobles portats per la gent del poble.

La normalitat democràtica

A la dècada de 1980, en recuperar-se la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Folgueroles crea organisme autònom municipal per gestionar el museu amb el nom de «Patronat Casa Museu Verdaguer». Es dissenya una nova museografia i la Casa Museu Verdaguer comença a obrir en horari fix.

Museu registrat i treball en xarxa

El 2009 la Casa Museu Verdaguer esdevé museu registrat i pren el reconeixement de la Generalitat de Catalunya amb el número de registre 175, essent un dels tres museus registrats de la comarca d’Osona juntament amb el Museu Episcopal de Vic i el Museu del Ter. Consolida un treball en xarxa a nivell de país que s’havia iniciat essent soci fundador i seu d’Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català (2005-2017) i que segueix ben en actiu com a membre de la Xarxa de Museus de la Diputació de Barcelona, museu integrant de la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya (2016) i en col·laboració amb el Museus d’Història de Barcelona (2017) MUHBA. És també soci de la Coordinadora Catalana de Fundacions (2019).

El fons

La Casa Museu Verdaguer conserva dos tipologies principals de fons, l’artístic i etnològic i el bibliogràfic i documental. Com comentàvem, el primer compta amb mobiliari i estris d’ús domèstic de finals del s. XIX, situats principalment a la 1a planta. Cal destacar dues taules originals que van pertànyer al poeta. Entre les peces d’art trobem peces escultòriques i pictòriques d’artistes com ara Perejaume (1957), Duran Camps (1891-1979), Jaume Pahissa (1846-1928), Víctor Moya (1889-1972), Oller i Pinell (1879-1981) i Emili Fontbona (Barcelona, 1879 -1938).

El fons bibliogràfic està dedicat íntegrament a Verdaguer i acull documents antics com ara cartes del poeta o la sèrie d’articles de premsa En defensa pròpia (1894). La col·lecció de llibres antics i moderns que van des de 1860 fins a les dues darreres biografies publicades sobre el poeta, Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls (Edicions de 1984, 2020) i Fills de la terra dura, de Daniel Palomeras, (Comanegra, 2020 ). En aquest llarg recorregut de més de 2.000 volums s’hi troba l’obra de Jacint Verdaguer en totes les seves edicions i els treballs d’estudi i divulgació que s’han anat succeint.

L’origen de la col·lecció es remunta a una donació inicial de l’Associació Amics de Verdaguer. A dia d’avui la col·lecció segueix creixent a partir de donacions, la darrera, amb més de 500 volums, el juliol del 2020, de mà del col·leccionista Joan Lluís Madrenas.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací