«Vaig néixer, en tot cas, al carrer Nou ─o del Progrés─, que és un carrer molt trist i llarg, dret com un ciri, que va del carrer de la Caritat a la via del tren de Palamós. La casa era una baluerna bastant alta i la façana donava a tramuntana. Això feia que les habitacions obertes al carrer fossin, a l'hivern, fredíssimes, glacials. En canvi, les habitacions de migdia eren molt assolellades: donaven a un hortet resguardat. Més enllà de l'hort, des d'una paret de tanca, baixa, es veia una horta molt gran ─l'horta de Joanama─ admirablement conreada. És molt possible que l'afecció que he sentit sempre per les coses ordenades i ben endreçades ─tot i que personalment hagi estat un desordenat─ em pervingui del goig mental que em produïa, de petit, la contemplació d'aquell paisatge de feixes tan ben dibuixades, tan ben regades, tan perfectament ben girades.»

Josep Pla. El quadern gris, OC I, 93

Josep Pla va néixer el 8 de març de 1897 a la casa número 49 del carrer Nou de Palafrugell. Els seus pares s’hi varen instal·lar de lloguer quan es van casar, mentre es feien la casa familiar al carrer del Sol (actual carrer de Torres i Jonama, 56), carrer paral·lel al carrer Nou i on actualment hi ha el restaurant Pa i Raïm regentat per les descendents de la seva germana Rosa Pla i Casadevall.

«L'any 1904, anàrem a viure a la casa que el meu pare féu construir al carrer del Sol. Tenia, llavors, set anys. La meva germana Rosa aprenia de caminar, de quatre grapes. Quan hi entràrem encara hi havia els pintors i empaperadors. Un d'aquells pintors ─un home del país que portava bigoti─ passà diversos dies dalt d'una escala, el coll torçat, traient una mica de llengua, pintant uns angelets bunyol al sostre d'un salonet. Amb un pinzell molt fi arrodonia les anques dels angelets mentre sota del bigoti, amb una calma arcaica, cantussejava: «El pardal, el pardal, quan s'ajocava, feia remor...» Tot feia, però, una olor de casa nova, fresca, agradable. El meu primer record de lectura va lligat amb aquesta casa: hi vaig llegir, una tarda que feia calor, assegut als graons de l'escala, la informació de la bomba de Morral, quan els reis es casaven. Fou la meva primera lectura conscient, seguida i llarga.»

Josep Pla. El quadern gris, OC I, 97

La família Pla va estrenar la casa de l’antic carrer del Sol i la casa natal va tenir altres habitants. Aquests fets, a la llarga, van determinar les circumstàncies actuals. Quan va caldre buscar una seu per a la Fundació Josep Pla, la casa natal de l’escriptor i la veïna que eren bessones i havien estat construïdes per la família Ramon, estaven deshabitades.

La Fundació Josep Pla neix l’any 1973, quan el mateix escriptor decideix donar la seva biblioteca particular i crea l’entitat regida per un patronat que s’ocuparà de la seva conservació i de facilitar que el públic interessat hi tingui accés. No és però, fins a l’any 1990, després de la mort de l’escriptor i a instàncies de l’Ajuntament de Palafrugell, que s’aproven els estatuts que, a l’empara de l’Acta Fundacional, regiran el futur de l’entitat.

«La biblioteca no ha d’estar dominada per cap fanatisme ni per cap intolerància. Jo soc prou vell per saber on condueixen totes aquestes posicions manicomials i totes les collonades. La biblioteca ha de demostrar constantment, que davant de l’accés als coneixements, tothom és igual i posseeix la mateixa dignitat»

Josep Pla. Notes sobre la biblioteca. (19-6-1973)

Josep Pla va deixar escrites unes instruccions que especificaven com s’havia de procedir. El document ─set quartilles manuscrites escrites per una sola cara en tinta blava─ es titula Notes sobre la biblioteca, per als Srs. Alsius, Martinell i Badia, que jo espero que seran els que se’n cuidaran. (19-6-73). En primer lloc fa una relació de les obres que cal completar com ara, l’Enciclopèdia catalana, la Història de la literatura catalana de Riquer i Comas, la Geografia Catalana, Els nostres clàssics, el Diccionari Moll... en cada cas en comenta la importància, indica els números que hi falten i si cal enquadernar els que estan en mal estat. Assenyala que li falten les O. C. de Prudenci Bertrana i les de P. Coromines.

Després d’una extensa descripció d’altres obres que ha donat, detalla els volums de la seva obra que ha inclòs en la donació en un apartat titulat Els meus llibres: «he donat tots els que tenia però no crec pas que hi siguin tots. S’hauria de fer mans i mànigues perquè hi fos la totalitat».

Insisteix que s’han de recollir els articles sobre la seva obra que Josep Vergés té a l’arxiu de Destino i assenyala «un fullet d’Emili Pellicer, que desconec, que ataca els meu llibres», els articles del «Sr. Rosa i Viola que publicà molts articles en contra des de Sant Feliu de Guíxols» entre d’altres.

Pel que fa a les traduccions, Pla afirma «Vergés que durant molts anys fou el meu editor, posà totes les dificultats possibles a la traducció dels meus llibres. A mi, tot això m’ha estat igual. M’ha estalviat feina i potser tenia raó. En canvi, ha fet els possibles perquè J. M. Castellet escrigués un llarg paper sobre els Homenots. El que no sé és si Castellet acabarà aquest treball que no és pas senzill».

Al llarg del text especifica les feines que podrien fer els seus amics: «Gallart, del Patronat i Gich, rellotger» haurien de buscar totes les edicions que falten dels seus llibres,

Pel que fa a la sala de la Casa de Cultura de Palafrugell que havia d’ocupar la biblioteca, Pla també deixa instruccions precises. En un angle caldrà posar-hi el seu bust que va fer Josep Dunyach a París i a l’altre, un retrat del Sr. Llobet, president de la Diputació d’aleshores, que va finançar la construcció de la Casa de Cultura. Encarrega al pintor i amic Martinell la decoració de l’espai: «El Sr. Martinell, amb els seus coneixements i la seva experiència, pot posar, sobre el cementiri de llibres, una cosa viva, diversa i divertida per evitar que la gent no s’adormi a la biblioteca. El treball del Sr. Martinell ha de ser pagat, naturalment.»

Fins i tot deixa escrit com haurà de ser la inauguració de la biblioteca: «sense soroll periodístic». D’entrada especifica que no hi haurà d’haver «cap autoritat provincial, regional, ni nacional», però sí que hi haurien d’assistir el president de la Diputació de Girona i l’alcalde de Palafrugell perquè son del Patronat, «tot el demés és sobrer i innecessari». «Però tot això depèn del Patronat que serà qui dirà l’última paraula. Aquestes persones i jo farem el gasto, sense que això vulgui dir que aquestes persones no puguin portar a les persones que vulguin mentre el número sigui reduït. Una cosa important: no hi ha d’haver cap discurs. Haurem de beure simplement, no una copa de vino espanyol, sinó una copa de Champagne francès de la més alta qualitat. La crítica a la biblioteca és oberta i serà totalment acceptada. L’accés de la gent a veure la biblioteca, ha de ser totalment respectat.»

Més endavant insisteix en completar l’obra de Marx, Freud, Einstein, Keynes i Joan XXII, autors que considera indispensables per comprendre el món actual, que han contribuït a formar. I continua: «L’únic dret que em reservo, a la biblioteca, és anar a buscar un llibre que em serveixi, en aquests últims anys de vida, per escriure les històries que encara haig d’escriure. El llibre serà tornat d’una manera immancable.» A la biblioteca no s’hi haurien de donar conferències universitàries, pesadíssimes, ni còpies d’altres conferències, ni exhalacions parasitàries o ex-abruptes protestataris.

Finalment, Pla recomana acabar totes les col·leccions començades mentre ell visqui i enquadernar els llibres malmesos. «Aquesta biblioteca ─intrínsecament parlant─ no té cap importància. No conté cap llibre rar ni inaconseguible, ni de bibliòfil, ni excessivament car. És una biblioteca de llibres per llegir, simplement, que poden ser útils per a la formació d’un o altre.»

L’abril de l’any 1992, les institucions catalanes es comprometen a dotar econòmicament l’entitat per tal que pugui dur a terme els objectius que marquen els estatuts. S’inicien les tasques de renovació del Patronat, de contractació d’una persona encarregada de la direcció a temps parcial i s’inicia un pla de treball que conté dues grans línies d’actuació: la promoció de la lectura a partir d’activitats divulgatives i la promoció dels estudis establint lligams amb el mon universitari. El mes de juliol, Josep Vergés fa una primera donació d’una part de la col·lecció de manuscrits de l’Obra Completa de Josep Pla que completarà el mes de juny de 1996, amb una segona donació.

L’estiu de 1993, es va presentar la Ruta Josep Pla, una ruta literària pionera que proposava un joc d’identificació entre la geografia íntima de l’escriptor i la seva literatura. L’any 1994, es van iniciar les obres de remodelació de la casa núm. 51 del carrer Nou ─casa veïna de la casa natal—. El projecte preveia adquirir més endavant la casa natal i convertir els dos edificis, totalment comunicats per les tres plantes, en la seu definitiva de la Fundació.

En el moment de definir el projecte arquitectònic de remodelació de les dues cases com a seu de la Fundació Josep Pla es va decidir habilitar l’espai de l’exposició permanent en la casa natal (carrer Nou, 49, planta baixa i segon pis) i adequar la casa veïna (carrer Nou, 51) per a les altres necessitats: recepció, sala d’actes, despatxos, biblioteca i sala de consulta, centre de documentació i magatzem.

L’any 1997, la celebració de l’Any Pla, en el qual es commemorava el centenari del naixement de l’escriptor, va ser un moment crucial. L’èxit de l’esdeveniment, la bona recepció de tota mena d’activitats organitzades amb l’objectiu de recordar l’escriptor, revalorar i actualitzar la seva obra, van sorprendre i sobrepassar als mateixos organitzadors. Es va evidenciar la popularitat de l’escriptor tant pel que fa als seus textos periodístics com per l’obra literària. Els lectors de Pla es van bolcar en l’homenatge per sobre de consideracions polítiques i gremials i van reclamar el seu lideratge, van exigir el reconeixement definitiu per la força identificadora de la seva obra. Va aparèixer un públic lector que expressava obertament la intensitat del ressò intern que els textos de Pla els feien sentir.

Les aportacions de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Palafrugell i «la Caixa» van fer possible que l’any 2000, es pogués inaugurar tota la remodelació de les cases del carrer Nou amb l’exposició permanent «Josep Pla (1897-1981)» definitivament instal·lada a la casa natal. I així es va iniciar l’etapa d’estabilitat i consolidació de l’entitat després d’uns quants anys de negociacions amb les institucions públiques del país.

La casa de l’escriptor, la seu de la Fundació Josep Pla, ha estat al llarg d’aquests anys i fins avui, un pol d’atracció i a la vegada un centre de difusió. La programació estable d’activitats per a la promoció de la lectura de l’obra planiana ens ha permès connectar amb el públic lector més proper, ser amfitrions de visitants de més lluny en una geografia literària que encara s’endevina en les paraules de l’escriptor i també, viatjar més enllà acompanyats de les seves guies i llibres de viatge.

La Fundació ha consolidat amb els anys un Centre de Documentació de referència, gràcies a les donacions ─sobretot de la família Keerl Pla─, dedicat a l’escriptor i que ha estat clau per a la publicació de textos inèdits i la redacció de treballs de recerca i estudi universitaris.

Amb el pas del temps, la casa de l’escriptor ha teixit aliances molt fecundes amb entitats com la Càtedra Josep Pla, participada per la Universitat de Girona, Edicions 62 i la mateixa Fundació. En aquests cas, els projectes de recerca i formació acadèmica de la Càtedra han reforçat un dels àmbits d’actuació previstos en els estatuts de la nostra entitat: la promoció dels estudis. L’increment del coneixement i la seva transferència a la societat s’han aconseguit eficaçment amb la col·laboració i complicitat de les dues entitats en forma de producció d’exposicions de petit format, publicació de catàlegs o edició i publicació de manuscrits inèdits i epistolaris.

La participació activa en la creació d’Espais Escrits, la xarxa del patrimoni literari català ha permès a la Fundació Josep Pla compartir problemàtiques i anhels amb més d’un centenar d’entitats públiques i privades que vetllen pel llegat dels escriptors catalans arreu dels Països Catalans.

Revisant la història de la creació i consolidació de la Fundació Josep Pla ens adonem que les cases i els projectes prenen vida si tenen ànima. La donació de la biblioteca va ser l’excusa per a la creació de l’entitat i l’ànima de la casa, alimentada i cuidada per persones com Frederic Suñer i Casadevall o Frank Keerl i Pla, presidents del patronat de la Fundació en èpoques diferents, que tossuts van dedicar moltes hores a pensar i construir aquesta casa, l’ànima de la qual és també, l’obra d’un gran escriptor.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací