Alacant, a més de dur un bell nom, promontori blanc, conservat al llarg dels segles en les distintes llengües dels seus pobladors –Akra Leuke, Lucentum, Al-Laqant...–, és una ciutat agraciada per la sort d’haver crescut entre muntanyes a la vora de la mar i fondre-s’hi amb una naturalitat mediterrània envejable. El port, la platja del Postiguet, el Cocó, la Goteta, l’Albufereta, el cap de l’Horta, Baver i Aigua Amarga, formen la seua línia de costa. La talaia del Raval Roig, el castell de Santa Bàrbera, la Serra Grossa, la de Sant Julià o la del Tossal, emmarquen la vila que s’escampa als seus peus fins a la mar, a qui deu tot el seu progrés al llarg de la Història. Com haureu pogut observar, tots els noms emblemàtics de la ciutat són noms en valencià, la llengua parlada a molts barris i partides com ara el Moralet, el Verdegàs, la Santa Faç, l’Alcoraia, el Palamó o el Bacarot...

Fa poc més d’un any la ciutat patia un dels atacs contra la llengua més durs dels últims temps. Des de la dreta municipal es pretenia excloure Alacant de la seua consideració com a territori històric valencianoparlant. No ho van aconseguir, però. Ben segur que una iniciativa semblant haguera estat impensable en ciutats com són Castelló, València o la veïna Elx. El fantasma del territori vençut planeja sobre Alacant recurrentment. Poc hi ajuda estar dirigida durant tants anys per una classe política que ignora l’essència netament valenciana de la ciutat, viva en tradicions, festes, gastronomia, en la persistència de la llengua... Tanmateix, la humiliant iniciativa no va prosperar i, em sembla, el tir es va descarregar als seus propis peus, esperonant la ciutadania i desenes d’entitats a unir-se en defensa de la nostra valencianitat.

Per això mateix, la Plaça del Llibre és un esdeveniment tan important a Alacant, on les línies d’immersió lingüística a les escoles i instituts han estat des dels anys 80 un èxit col·lectiu, propiciant nous lectors, parlants habituals, o no, i, especialment, un respecte cap a la nostra llengua que va en augment, com demostra la gran afluència que, malgrat l’oratge canviant d’abril, ha tingut la present edició de la Plaça del Llibre.

La V Plaça del Llibre d’Alacant, primera que es celebra enguany al País Valencià, del 23 al 25 d’abril, s’ha fet de nou a la Plaça del Port –l’Ajuntament no ha cedit cap espai, i l’Autoritat Portuària estatal és qui l’ha facilitat. És un passeig ample, ventós, amb prou visibilitat. Tot i que l’Esplanada o la Plaça de l’Ajuntament, al cor de la ciutat, podrien haver resultat més adients, l’espai portuari s’ha omplert de gent durant els tres dies que ha durat la Plaça. El seguiment de les mesures sanitàries ha estat estricte, amb perimetratge del recinte i control en tot moment de l’entrada. Allí podíem trobar les casetes de la Universitat d’Alacant, de la Institució Alfons el Magnànim, de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Federació Escola Valenciana, així com l’espai de tallers i jocs i, per segon any, la gran carpa del Gremi de Llibreters Independents de les comarques d’Alacant, gestionada amb gran professionalitat per la llibreria 80 Mundos d’Alacant, on es podien trobar les novetats per a grans i menuts de més de seixanta editorials.

Inaugurada divendres vesprada per Teresa Val, de la Fundació Full, el programa de la V Plaça del Llibre d’Alacant s’ha centrat en la literatura infantil i juvenil. Escola Valenciana, Alacant pel Valencià i la Fundació Sambori van preparar per als més menuts tallers virtuals, a les escoles, i presencials al port, aquests amb grups reduïts. Amb gran èxit entre els més menuts, el Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant va organitzar el Bibliocirc, un taller de jocs de fusta gegants.

Per la Plaça han passat un bon grapat d’autores i autors de llibres infantils i juvenils que, de la mà de les editorials, han mostrat els seus treballs. Destacarem que si Ximo Caturla, veterà escriptor alacantí, ens presentava Les faves del cel, miracles i fantasia, una jove escriptora alacantina, Isa Romero Cortijo, s’estrenava amb 25 de maig, una novel·la juvenil ambientada a l’Alacant de la guerra civil. S’han escoltat rondalles i contes, i el grup Canta Canalla, amb el seu concert Revolució pels menuts, ha tancat diumenge les atapeïdes jornades.

Naturalment, s’han fet conferències i presentacions dedicades al públic en general. És difícil destacar-ne alguna, però tal volta assenyalaríem la de Miquel Grau 53/1977 de l’alacantina Llum Quiñonero, per raons sentimentals, de justícia i d’actualitat política. També de La meva cambra més estimada de Luis del Romero Sánchez-Cutillas, fill de l’escriptora alteana, en l’any dedicat a ella per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. I Escola Valenciana ha volgut retre homenatge a la figura de Llorenç Giménez, popular autor de literatura infantil i juvenil, conta-contes i animador cultural recentment traspassat.

Un accidentat “Micro Obert”, organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, amb la vela de l’entaulat a punt de volar, ens ha deixat retalls d’obres llegides pels escriptors Noèlia Díez Vicedo, Lliris Picó, Josep de Sílim, Joan Lluis Moreno, Luis del Romero Sánchez-Cutillas i l’editora Maria Calvo.

Per la V Plaça del Llibre d’Alacant, com el gran aparador públic que és, hi han passat alguns polítics: els edils alacantins Xavier López d’UP i Natxo Bellido de Compromís, la regidora de cultura de Sant Joan, Teresa Pastor, Sònia Tirado, directora general d’Innovació de la conselleria d’Innovació, Universitat, Ciència i Societat Digital, o Josep Ochoa, vicesecretari general de la Universitat d’Alacant; i de segur alguns altres que se’ns obliden. Les absències d’algunes autoritats o càrrecs representatius tal volta parlen per elles...

Pel que fa a editorials i autors, les visites han estat moltes, i ens resultaria impossible anomenar a totes i a tots. Però volem destacar la presència d’una emocionada Marian Díez Picó, monovera que, amb la seua primera novel·la, es va saber guanyadora del prestigiós premi de narrativa Enric Valor de la Diputació d’Alacant 2020 el mateix dia de la inauguració de la Plaça del Llibre. Marian Díez escriu, fa teatre, i col·labora habitualment a Nosaltres la Veu. Des d’ací la nostra enhorabona! Les lletres valencianes al sud del País tenen garantit el relleu generacional.

I ja per acabar, heu de saber que s’han venut moltíssims llibres, que al cap i a la fi és del que es tracta. Ací teniu els de més èxit a Alacant, entre els infantils i juvenils: Valor, Maria!, El Gegantosaure, els llibres de Pipi de les Calces Llargues, El gos pudent, Les faves del cel, i Ventalls de paper, així com molts còmics infantils i juvenils. Pel que fa als llibres per a lectors adults, els més venuts han estat els populars Noruega i Canto jo i la muntanya balla, Ignot, Permagel i Boulder i Serem Atlàntida.

La presència a casa nostra de tantes editorials, autores i autors i, el més important, la gran quantitat de públic alacantí de totes les edats, feliç de poder trobar-se físicament –malgrat la imperativa distància protocol·lària– després de tants mesos de reclusió, consolida una Plaça del Llibre que és ja una fita d’importància a Alacant, una ciutat que es concilia pas a pas amb la seua llengua, i que, per descomptat, forma part de l’engranatge cultural valencià per dret propi.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací