‘Notícies de la Confederació’: viatge al país que hauria pogut ser, de Xavier Deulonder

per Jordi Querol

Narrativa

Xavier Deulonder
Xavier Deulonder

Una ucronia és aquella narració en la qual un esdeveniment important té un resultat contrari al de la història real, les conseqüències del qual modifiquen completament aquest univers alternatiu: Anníbal venç la batalla de Zama, Napoleó s'imposa a Waterloo, Hitler guanya la Guerra Mundial, la República resulta vencedora de la Guerra Civil... Doncs ara imagineu-vos que el fill de Ferran el Catòlic i la seua segona dona, Germana de Foix, l'infant Joan, que va morir als pocs mesos de nàixer, haguera continuat vivint i, a la mort del pare, haguera estat proclamat rei dels estats de la Corona d'Aragó, però no de Castella, on regnaria la seua germanastra, Joana la Boja, i el seu nebot Carles (I). I així, fins al dia d'avui, la Confederació, és a dir, la unió dels regnes d'Aragó, València i Mallorca i el comtat de Barcelona, hauria continuat independents, com una falca interposada entre Castella i França. La paraula Espanya tindria avui el mateix significat que té Escandinàvia, és a dir, els diferents estats de la Península Ibèrica: Portugal, Castella, la Confederació, Andorra i Gibraltar.

La paraula Espanya tindria avui el mateix significat que té Escandinàvia, és a dir, els diferents estats de la Península Ibèrica: Portugal, Castella, la Confederació, Andorra i Gibraltar.

A Xavier Deulonder (Barcelona 1965) li agrada jugar amb la realitat. I els seus llibres no se n'amaguen: Norton I, Emperador dels Estats Units, I si Hitler hagués guanyat la guerra? i molts altres. Quan llegeixes que Charlton Heston i Sofia Loren roden a Peníscola el film King James the Conqueror, amb l'assessorament de Ferran Soldevila, o que el rei Jaume XI i la seua esposa, Maria Teresa, assisteixen al casament del tenista manacorí Rafel Nadal amb Mery Perelló, vas intuint la «realitat real», que l'autor no s'amaga de recordar-nos, al darrere d'aquesta «realitat alternativa», molt més atractiva per a totes les persones que volem un país més normal i una llengua més consolidada.

El llibre és difícil d'enquadrar, perquè es troba a mitjan camí entre la narrativa i l'assaig. El que fa l'autor és recordar-nos en primer lloc quina és la «situació real» en el nostre món i, a partir d'aquestes dades, projectar-les al «món alternatiu». La norma de tota ucronia és que la resta d'esdeveniments només queden modificats en tant que el «primer canvi» —en aquest cas, el regnat de Joan III en el segle XVI— els altera completament. Per això, el rodatge «real» de la pel·lícula El Cid a Peníscola no pot ser eliminat, però sí substituït; si per a la Confederació el «gran heroi» no és Rodrigo Díaz de Vivar, el primer conquistador de València, sinó Jaume I, el segon i més important, és lògic que els nord-americans projecten un film sobre aquest personatge, però que els artistes contractats i els paisatges escollits continuen sent els mateixos.

Voliana (2021)

Per exemple, durant la primera meitat del segle XX, a molts països d'arreu d'Europa els sistemes de govern més o menys democràtics van ser substituïts per estructures dictatorials, vinculades sovint a l'estament militar. En aquest sentit, la Confederació no en seria cap excepció, i el «dictador» de torn seria... el mariscal Josep Joffre, nascut, tant en la vida real com en la ucronia, a la població rossellonesa de Ribesaltes, que en el nostre món el va dur a ser un dels militars francesos vencedors sobre els alemanys durant la I Guerra Mundial.

No voldria oblidar tampoc l'aspecte més directament valencià, concentrat sobretot en el capítol «La Ciutat i Regne de València». En la ucronia, aquest Regne —la paraula no tindria cap connotació ideològica determinada— no hauria donat origen a cap forma de catalanisme, ja que la llengua hi tindria un ús normal, tothom donaria per fet que es tracta de la mateixa del comtat de Barcelona i el Regne de Mallorca, però no per això deixarien de considerar-se nacionalment valencians, en el context d'un «patriotisme confederal» que comprendria també l'Aragó. Per a entendre bé aquests plantejaments, la millor referència en el món real seria Suïssa, millor encara, la Confederació Helvètica, on s'ha desenvolupat un «patriotisme suís», no només per damunt dels cantons sinó també de les diferents llengües i cultures, alemanya, francesa, italiana i reto-romànica, que hi conviuen.

Charlton Heston i Sofia Loren roden a Peníscola el film King James the Conqueror, amb l'assessorament de Ferran Soldevila

I la narració fa, a més, a la seua última part, un interessantíssim gir de 180 graus. Tranquils, que no vaig a desvetllar-vos «qui és l'assassí». ¿Què hauria passat en el cas contrari, si el Regne de Portugal no haguera marxat el 1640 de la «corona hispànica» i «Espanya» fora avui un estat constituït per 20 autonomies, les 17 que tots coneixem més unes altres tres: Portugal, Açores i Madeira? De manera que un «portuguès bon patriota espanyol» argumentaria en contra de l'«absurd nacionalisme», entestat a negar l'espanyolitat del país del Tejo i a qüestionar la superioritat del castellà sobre la «llengua vernacla». O un habitant «blaver» de les Açores defensaria amb fermesa i un punt d'indignació que «l'açorenc, la llengua de les Açores, no és portuguès». Llegiu les Notícies de la Confederació; anireu de sorpresa en sorpresa... i reflexionareu molt sobre la situació en què ens trobem «en el nostre món real»

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací

.