Iaaaaaà…..!

Un ase a la ciutat de Tebes cap al 2143 aC

Molt abans que Xahrazad li conte cada nit –fins a comptar mil i una llunes– una caterva de contes al desequilibrat príncep Xahriar per intrigar-lo, hipnotitzar-lo, i salvar així el cap d’una amputació funesta, a l’Egipte del faraó Snefru (fundador de la IV dinastia, al voltant del 2600 a.C) el monarca, avorrit, manava als seus atrafegats consellers que li portaren cada dos per tres un bon narrador de contalles. Imaginem el faraó al seu palau de la ribera del Nil, en ple estiu, un cel vaporós, els mosquits fent de les seues, i ell, el pobre, ociós com un brou desubstanciat, aclofat amb les corones de l’Alt i del Baix Egipte, rumiant si la crescuda del riu serà bona, si els obrers acabaran de constuir-li d’una vegada per totes una tomba com els gats i els déus manen, si les concubines compliran amb els seus deures nocturns… Massa fronts oberts per a l’atabalat faraó Snefru! «Històries, vull bones històries!» imaginem que demana a crits mentre realitza el passeig quotidià amb barca i el sol cau i les aigües s’apaguen i els servents li planten al davant un minuciós recompte de les reserves de blat…

la recerca de les mil cares de la veritat, l’anhel de mirar rere el vel de la vida i la mort, la calamitosa mania de voler saber el que no podem saber, la fatídica obstinació de qui mai no en té prou

Podem imaginar igualment que el faraó Snefru hauria gaudit com un gat en una fàbrica de sardines, o com Ra enmig d’una colla de sacerdots tonsurats, si hagués llegit Les històries del Mag Setne i altres relats sobre l’Egipte fantàstic (Males Herbes, 2020. Edició i antologia a càrrec de Roger Fortea). Des del 3000 a.C., quan, segons diu Jesús López a Cuentos y fábulas del Antiguo Egipto, s’enceta la transmissió de les històries orals de l’antic Egipte, fins a l’arribada d’Alexandre el Gran a l’oasi de Siwa, on l’oracle li revela que és fill d’Amon –a l’antologia hi ha una història simpatiquíssima de Pseudo-Cal·listes sobre aquest infantament– passen uns 2700 anys de tradicions eminement egípcies. Des del segle IV a.C., d’incipients trets hel·lenístics a les ribes del Nil, fins als nostres dies, podem comptar uns 2300 anys. 50 segles en total… Poca broma. Aquesta antologia se centra en les fabulacions i les recreacions –les distorsions– que sobre l’Egipte de les mòmies i els misteris, dels jeroglífics i la màgia, han bastit una sèrie d’escriptors del segon període esmentat (des del segle IV a.C. fins a l’actualitat).

Tots els relats, acompanyats d’introduccions històriques i culturals del mateix Roger Fortea, tenen la peculiaritat de mesclar fenòmens sobrenaturals, presències d’ultratomba, o esdeveniments fantàstics de temàtica egípcia, amb poalades d’un humor descosit. Si no tots, gairebé tots. A més, com assenyalava Borja Bagunyà al Ciutat Maragda dedicat a aquest recull, autors com ara Edgar Allan Poe, a qui sovint atribuïm una aura tenebrista i de foscor gòtica, se sumen en aquesta miscel·lània als sarcasmes del sempre punyent, mofeta, i amablement lleuger Llucià de Samòsata –de qui per fi comencem a tindre algunes traduccions. A banda del Philopseudeis o els qüentistes, inclós al present volum, cal destacar la progressiva recuperació de la seua obra per part d’Adesiara, la Bernat Metge o la malauradament extinta Clàssics Magrana.

Aquesta antologia se centra en les fabulacions i les recreacions –les distorsions– que sobre l’Egipte de les mòmies i els misteris, dels jeroglífics i la màgia, han bastit una sèrie d’escriptors

Seguint aquesta línia d’afortunades sorpreses, el volum ens acosta històries de filiació copta o d’autors del segle XIX que possiblement mai no llegiríem en volums únics. Els uns perquè ens sembla massa llunyà i massa estrany allò del cristianisme copte. Els altres pels prejudicis que sovint ens fem de certes històries del XIX o principis del XX, tement topar, tal volta, amb un estil massa barroquitzant, descriptiu o purità. Res més lluny de la realitat! No és el cas, almenys, dels contes seleccionats pel senyor Fortea, com ara Del cas que li ocorregué al doctor Alveiros (1919), del gallec Vicente Risco, que va replet de fets estrambòtics, pseudoesoterisme finament ridiculitzat o danses macabres –fet i fet, té un regust del XLV spleen baudelerià, on l’opiòman francés ens diu que per als antics egipcis «no hi havia un bon festí sense esquelet, o sense un emblema qualsevol que esmentés la brevetat de la vida». I és que açò rutlla igualment a base de filosofies on els cossos, tot i que cadavèrics i momificats, se’n burlen dels esperits i dels magmes incorporis que tant han indolatrat pitagòrics, platònics i neoplatònics, els cristians de torn o els afiliats al gnosticisme més críptic.

Un altre dels fils que corda el recull és la recerca de les mil cares de la veritat, l’anhel de mirar rere el vel de la vida i la mort, la calamitosa mania de voler saber el que no podem saber, la fatídica obstinació de qui mai no en té prou. L’edat ideal dels egipcis sembla que rondava els cent vint anys. Una xifra ben optimista, no? Doncs alguns no s’acontentaven amb els ideals. La immortalitat, sí, sí, volien la immortalitat! Aquesta pugna entre els possibles i els impossibles, la cobejança de coneixements i els perills que desencadenen els seus secrets, la podem trobar en L’anell de Thot d’Arthur Conan Doyle, el poema de Schiller La imatge velada de Sais –què s’hi amaga al darrere?– o Les històries de Setne Khaemwaset, dels segles III i I abans de la nostra era.

Hi ha més històries i poemes en aquest volum, però no és la voluntat d’aquest escrit revelar-les totes. Qui vulga, ja sap on trobar-les i furgar. I compte! Molt de compte amb el que llegiu en veu alta. A l’Egipte faraònic, les paraules llegides cobraven vida, eren vida creada al ritme de la recitació. A les necròpolis, els noms dels morts escrits a les columnes i murs esperaven que algú els recités. El personatge citat podia, d’aquesta manera, tornar a la vida durant uns instants. Aquest cafarnaüm és ple de vides momificades que delegen uns llavis que les entone i convoque. Qui llija en veu alta s’arrisca, per tant, a organitzar un autèntic simposi fantasmàtic. Avisats esteu!

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací